Reediten el poemari «Un color per a cada amic» de Montserrat Vayreda

La poesia de Montserrat Vayreda (1924-2006) és «un cant a la vida i a la natura. Una natura en la qual la poeta no només trobava la inspiració literària sinó un aixopluc moral, un refugi, un bàlsam davant les circumstàncies difícils». Així la va definir la filòloga i curadora de l’Any Vayreda, Anna Maria Velaz, durant la recent presentació, a la biblioteca de Figueres, de la reedició del poemari Un color per cada amic (Llibres del Segle), en una versió més accessible que no aquella primera, la del 1977, de format bibliòfil amb pintures de l’olotí Miquel Plana i en carpeta d’autor, avui totalment exhaurida i que la biblioteca de Figueres, que preserva el llegat Vayreda, va mostrar als assistents. Aquesta reedició se suma a una altra, la d’Els pobles de l’Empordà (Brau) que permet el «rescat» d’uns llibres «per posar-los a l’abast dels lectors» actuals.

Els poemes de Montserrat Vayreda doten de realitat la construcció del mite de l’Empordà

La filòloga Anna Maria Velaz va recordar, durant la presentació d’Un color per cada amic, l’explicació que va donar la mateixa poeta en el pòrtic que encapçalava aquella edició del 1977. Montserrat Vayreda, aleshores, el descrivia com «un llibre de poesia directa, que tothom pot comprendre, fidel a la realitat de les coses que ens envolten, filles d’una naturalesa que és l’única que pot salvar-nos de morir asfixiats damunt l’asfalt». Per a Anna Maria Velaz, aquests mots i la seva poesia posen en evidència l’esperit de defensa ecologista de l’autora.

Un color per cada amic és, va confirmar Anna Maria Velaz, «una obra de maduresa ja fos per una raó cronològica -tenia 53 anys, en plena maduresa vital i literària- com perquè es proposa sintetitzar el llenguatge poètic, condensar-lo de tal manera que en pogués extreure la pura essència». Això la va dur, segons Anna Maria Velaz, a construir uns poemes, «on tots els colors hi són presents», molt curts, sovint una sola estrofa de quatre versos, situant-los a la pàgina esquerra, acompanyats d’un altre poema acròstic d’algun element de la natura, a la pàgina dreta. Val a dir que durant les presentacions que es van fer als anys setanta, Carme Guasch, poeta i amiga, va descriure els acròstics de Vayreda «de regal de síntesi en l’expressió poètica i de puresa i rigor en el vers».

L’editor i poeta Roger Costa-Pau, de Llibres del Segle, va confirmar, com també apuntava amb modèstia Montserrat Vayreda, que es tracta «d’uns poemes descriptius formalment, però que evidencien una passió per la humanitat». Per a ell és ben clar que Un color per cada amic «és una celebració i d’amor per la natura inicialment, però també a la llengua, a la paraula, a l’amistat, a tot allò que ens fa ser». Costa-Pau reconeixia com al llibre el recorre «una candidesa brutal, és un llibre de proximitat i d’una profunda sensibilitat i autenticitat». 

Respecte d’aquest darrer element, l’editor va remarcar com la poeta empordanesa «escriu des de la sang o del ventre». I ho fa, a més, amb gran llibertat «i sense donar explicacions perquè no li deu res a ningú, com tenen els bons artistes». Roger Costa-Pau va exalçar «la gran capacitat de bellesa que ens ajuda a viure, a créixer, a sentir, a tornar a un mateix i al món».

Velaz va reafirmar la idea que rere cada poema de Montserrat Vayreda «hi ha un art de construcció» i «com tots aquests poemes són mesurats». Aquest mateix valor es repeteix al volum Els pobles de l’Empordà, que també s’ha reeditat coincidint amb l’Any Vayreda, que commemora el centenari del naixement de la poeta. 

Subscriu-te per seguir llegint