«Torna la moral a cavall, i a més, a la plaça de toros»

El valencià Pau Alabajos va presentar dilluns a la biblioteca Carles Rahola de Girona, Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble. Va oferir també un concert d’homenatge al poeta, del qual recull un grapat de versos en el seu darrer disc, Una granota viva a la butxaca, com ja feia en alguns dels seus treballs anteriors. Alabajos és, no cal dir-ho, un estellesià de cap a peus

Què du a la butxaca?

Ha, ha, cap granota viva. Només la cartera i les claus.

El sorprèn la vida, igual que a Estellés?

Sí, de fet, miro enrere, penso en la pandèmia i crec que ens va sorprendre a tots, la vida. Vam veure que tot el que crèiem ferm i establert era més feble del que pensàvem.

Més cap aquí, quina és la darrera sorpresa que li ha ofert la vida’

La resposta de la gent a l‘Any Estellés. Les institucions públiques valencianes han girat l’esquena al centenari del poeta, i la gent ha respost de manera impecable. En veure l’agressió contra un poeta que estimen, han pres partit a favor seu.

Les institucions públiques valencianes han girat l’esquena al centenari d'Estellés, i la gent ha respost de manera impecable

A què es deu aquest «oblit» de les administracions valencianes? 

Encara és un poeta controvertit, per la seva càrrega política, emocional i identitària. L’extrema dreta i la dreta extrema sempre l’han tingut al punt de mira. Ja li tenien quan estava viu, van tirar a ala séquia el bust que tenia a Burjassot, rebia amenaces cada dia ... Va haver de refugiar-se en un poblet. Trenta-un anys després de la seva mort, tornen els fantasmes i els monstres del feixisme. A nivell institucional, se l’ha recordat més a Catalunya que a València. Això sí, a València hi ha hagut una eclosió civil d’activitats en la seva memòria

Com va entrar algú jove com vostè en l’univers Estellés?

D’adolescent, va caure a les meves mans el Llibre de meravelles, que inclou el conegut poema Els amants. En aquella època de descobertes, aquella passió i aquell amor em va arribar al moll de l’os. Des de llavors li he tingut una estima especial.

L’extrema dreta i la dreta extrema sempre l’han tingut al punt de mira. Ja li tenien quan estava viu

«No hi havia a València dos amants com nosaltres...». Això és ja més que un vers?

Molt més que un vers. És atemporal. «No hi havia a València dos amants com nosaltres», ho senten ara mateix els joves a qui faig tallers als instituts. Qualsevol parella, en un moment o altre, ha sentit que no hi havia dos amants com ells. És un sentiment universal i permanent.

Canta, com ell, més amb ràbia que amb amor?

Crec que aquest any faré moltes cançons d’amor, que és l’antídot contra l’odi, com aquest odi que posa en perill a València l’Any Estellés. Però també hi haurà cançons de ràbia. Personalment, estic a meitat i meitat de ràbia i amor.

Hi ha encara «homes d’ordre que vigilen el que escrivim»? 

Sí que n’hi ha, sí. Quan vam començar a fer projectes, de seguida va venir un home d’ordre a dir que no hi hauria ni un cèntim per a la Càtedra Vicent Andrés Estellés perquè és massa catalanista. Això vol dir que tornen els homes de negre amb tisores de l’època franquista. De fet, aquest home d’ordre en particular, té un cavall de nom Caudillo [es refereix a l’extorero Vicente Barrera, conseller de Cultura].

Quan vam començar a fer projectes, de seguida va venir un home d’ordre a dir que no hi hauria ni un cèntim per a la Càtedra Vicent Andrés Estellés perquè és massa catalanista

Torna la moral a cavall?

Torna la moral a cavall i a més, a la plaça de toros (riallada).

Comparteix amb el poeta que no s’és res si no s’és poble?

És molt important ser poble. Estic d’acord que la individualitat i pensar per nosaltres mateixos és important, com ho és la nostra vida particular, però mirar al nostre voltant i prendre partit, és fonamental. Si no som poble, ens manipulen més fàcilment. La resposta col·lectiva és sempre més potent que la individual.

Si no som poble, ens manipulen més fàcilment. La resposta col·lectiva és sempre més potent que la individual

A l’Estellés el preocupava molt la cultura valenciana. Cap on va?

A nivell creatiu, la cultura valenciana està en un moment molt dolç, falta que s’hi impliquin les institucions... o almenys que no posin bastons a les rodes. Musicalment, per exemple, no havíem tingut mai tanta producció anual i de tanta qualitat.

Al final serà positiu que les administracions estiguin en contra, així creen un moviment de resistència.

És cert, la cultura sempre ha tingut aire de resistència i ha sigut una eina de transformació social.

Subscriu-te per seguir llegint