La Ciutadella de Roses, la imponent fortalesa que ben a prop del mar presideix l´entrada a la localitat altempordanesa des del sud, podria ser perfectament avui un simple record, una fotografia en blanc i negre i un parell de capítols en els llibres d´història local. I no perquè hagués pogut quedar destruïda en els múltiples conflictes bèl·lics de què ha estat testimoni en els seus més de quatre segles d´història, que també, sinó perquè fa molt menys temps, unes dècades només, es va estudiar seriosament la possibilitat d´enderrocar-ne les muralles i construir habitatges al seu interior. Només l´elevat cost d´alguns treballs, les indecisions dels promotors, les intervencions protectores de determinades autoritats i també, curiosament, els efectes de l´anomenat «b0om» turístic, van acabar salvant la Ciutadella del futur incert que l´esperava des que va ser comprada per un particular, l´any 1927, per 85.600 pessetes. Gairebé vuitanta anys més tard, el 1986, l´Ajuntament de Roses la recomprava, per cinquanta milions de pessetes, i iniciava el procés per tornar-li el seu esplendor, en el qual encara s´està treballant.
«La Ciutadella de Roses s´ha convertit en un element indispensable del nostre municipi, un espai cultural de primer ordre que es presta a fer-hi múltiples activitats i del qual els rosincs es poden sentir orgullosos». Ho escriu Montserrat Mindan, alcaldessa de Roses, en la introducció del llibre La Ciutadella de Roses. 30 anys de titularitat municipal 1986/2016, que ha escrit Toni Martínez i s´ha editat precisament per commemorar aquesta efemèride i per recordar tant la història del recinte com les actuacions que s´hi han fet des que l´Ajuntament se´n va fer càrrec, i també les que estan projectades per al futur. En aquest sentit, Mindan afegeix «queda molt fer fer-hi, encara. Les excavacions ens aniran donant cada dia més dades del nostre passat més llunyà i la restauració acurada i seriosa dels elements arquitectònics que la componen li donaran més atractiu i en potenciaran el seu paper».
La Ciutadella va ser durant molts anys coneguda a Roses com «les Muralles», perquè l´enorme fortalesa militar renaixentista (a l´interior de la qual han aparegut restes de diferents èpoques) havia perdut tota la seva magnificència i s´havia convertit en una zona abandonada i degradada de la localitat envoltada per uns murs que mantenien una certa presència, això sí, d´aquí «les Muralles». De fet, podia haver estat pitjor; podia haver desaparegut del tot. Després de la seva història militar (veure pàgina 4), i com es pot llegir a La Ciutadella de Roses. 30 anys de titularitat municipal 1986/2016, la fortalesa «era, doncs, un espai desolat al marge de la vida quotidiana dels vilatans, del creixement demogràfic i del creixement econòmic. Aquesta situació començà a canviar, no sense enormes dificultats, però, a partir del 1915. El procès que s´inicià en aquell moment finalitzà amb la compra del recinte emmurallat l´any 1986 i amb la posterior redacció del Pla director del 1993, amb què d´una manera clara es posaren les bases per a la recuperació de la Ciutadella i, més endavant, del Castell de la Trinitat com a elements patrimonials de referència tal com els coneixem avui dia».
El que va passar el 1915 és que una Llei va autoritzar el Ministeri de Defensa a cedir a l´Ajuntament de Roses els terrenys de la Ciutadella, que fins llavors havien estat del Ministeri de la Guerra. L´Ajuntament hi estava interessat perquè aconseguir els terrenys de la fortalesa li permetria afrontar millor el creixement de la localitat, i també problemes de salubritat, però els projectes que va presentar no van convèncer les autoritats de Madrid. Fins que va intervenir en l´afer l´advocat i financer barceloní Juan Adolfo Mas Yebra, que havia participat en el Pla Cerdà de l´Eixample de Barcelona. Mas Yebra va presentar a Roses un projecte del llavors jove arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí (anys a venir amb un enorme prestigi) que proposava bastir a la Ciutadella una ciutat jardí.
La proposta va ser acceptada per Madrid i es va iniciar un llarg procés de negociació i concreció del projecte i les seves condicions que va culminar l´any 1927, quan Mas Yebra va adquirir la Ciutadella per 85.600 pessetes, 21.400 de les quals van ser per a l´Estat, i les restants per a l´Ajuntament. Tot i això, el municipi no cobraria aquests diners, perquè segons l´acord a què s´havia arribat l´Ajuntament havia de pagar l´enderrocament de les muralles, i era molt més car que les 64.200 pessetes que li pertocaven per la venda de la Ciutadella. Mas Yebra va acceptar quedar-se aquests diners i assumir ell el cost de la demolició. En qualsevol cas, l´acord entre el nou propietari i l´Ajuntament contemplava beneficis econòmics per al municipi un cop es comencessin a vendre habitatges.
Aturat per la guerra
En els anys posteriors es van fer alguns enderrocs de muralles, i segregacions de finques, que generaren parcel·les de terreny edificable que efectivament s´acabarien edificant i venent. Però l´Ajuntament no en trauria cap benefici econòmic i a la dècada de 1930 va iniciar un plet contra Mas Yebra que es veuria interromput per la Guerra civil. De fet, el conflicte va aturar del tot aquell projecte urbanístic, que encara es veuria perjudicat per la mort del promotor, el 1943.
A la dècada de 1950 es reactiva el projecte per urbanitzar la Ciutadella. Es produeixen alguns canvis en l´empresa propietària (que continuaven els hereus de Mas Yebra) i es decideix descartar el projecte de Rubió perquè es considera que cal aprofitar millor el terreny. Es redacta un nou projecte (1954), signat per Alexandre Bonaterra i Josep Claret.
Però tampoc no acabarà quallant, aquesta nova proposta, per problemes tècnics i econòmics. La urbanització del recinte trobarà a més un altre enemic en la creixent sensibilització social sobre la importància arqueològica de la Ciutadella, impulsada per l´alcaldia d´Esteve Guerra (1957-1960), molt interessat en la història i l´arqueologia i bon amic dels historiadors Jaume VicensVives i Miquel Oliva i Prat.
La Ciutadella és escenari d´excavacions, s´hi fan estudis patrimonials diversos, i a finals de la dècada de 1950 es comença a treballar per aconseguir que sigui declarada Monument Històric Artístic de caràcter nacional. Aquesta declaració arriba finalment el 1961, i afegeix encara un altre impediment a la urbanització de la zona, en un moment, a més, en el qual el creixement del turisme acabarà jugant en contra, encara que pugui resultar sorprenent, de la voluntat de construir a l´interior del recinte murallat: «Entre els factors que determinen el fracàs del projecte d´urbanització dels terrenys de la Ciutadella cal destacar especialment la voracitat constructiva dels anys 50 i 60 -es pot llegir a La Ciutadella de Roses. 30 anys de titularitat municipal 1986/2016-, que alhora que posava en perill el monument, es mostrava tan àvida de parcel·les per construir a baix cost i sense dificultats legals o despeses addicionals elevades (com era el cas de la demolició de les muralles), que acabaria convertint els terrenys de la Ciutadella en una terra de ningú. La conversió de grans extensions de terrenys agrícoles en noves urbanitzacions com el Salatar, Santa Margarida, Canyelles o altres, van donar resposta als inversors, promotors i constructors que demanaven solars edificables a baix cost per fer front a l´arribada de turistes que volien segones residències en llocs de gran qualitat paisatgística».
Tot plegat provocarà que el nou projecte urbanístic també s´acabi abandonant i doni pas a una època en la qual es fan cada vegada més excavacions arqueològiques i es comença a plantejar la possibilitat que el municipi recuperi la titularitat de la fortalesa. Aquesta opció acabarà quallant l´any 1986, quan l´Ajuntament de Roses compra la Ciutadella per 50 milions de pessetes a l´empresa propietària, Masdal, s.a. La Diputació i la Generalitat, que inicialment havien d´ajudar el municipi en l´operació, finalment no hi van participar per discrepàncies dels respectius serveis jurídics sobre les condicions fixades. «En tot cas -es diu al llibre-, la compra signada per l´alcalde Sr. Noguer posava fi al viatge de la Ciutadella cap a la seva destrucció i obria un nou camí, el de la seva valoració i utilització com a espai patrimonial del poble de Roses».
Des d´aquell 1986 s´han fet nombroses excavacions i intervencions a la Ciutadella (algunes, ara sí, amb participació de la Diputació i la Generalitat), que des del 1993 compta amb un pla director que ha de regir el seu futur. Hi ha tres idees bàsiques que, segons es planteja a La Ciutadella de Roses. 30 anys de titularitat municipal 1986/2016, han «servit de full de ruta» a les accions i projectes que s´han impulsat a la fortalesa durant els darrers anys: «La primera idea és la restauració del perímetre emmurallat; la segona és adequar l´interior per tal de fer visitable i entenedor el recinte i al mateix temps facilitar-ne l´estudi arqueològic i l´ús sociocultural, i finalment la tercera és el condicionament exterior de la Ciutadella per tal de dignificar la presència d´aquest element patrimonial d´extraordinària importància per a la població».
De nosa a monument
Carles Pàramo, que havia estat alcalde de Roses i actualment és el regidor d´urbanisme, medi natural i patrimoni històric, apunta sobre els últims trenta anys a la Ciutadella que «l´esforç i els recursos destinats estan a la vista. Amb la seva compra i posada al dia, les muralles -així dit despectivament- han passat a ser la Ciutadella. Les muralles han passat de ser una nosa, font de problemes i desprestigi, a un monument dignificat com a Bé Cultural d´Interès nacional i convertit en un recurs turístic de primer ordre -marc idoni per a tot tipus d´esdeveniments culturals-, preservat, i amb el seu immens potencial arqueològic protegit i a disposició dels investigadors, institucionals o universitaris».
En aquest sentit, el Conseller de Cultura, Santi Vila (que recorda que havia exercit a la Ciutadella d´«aprenent d´arqueòleg», que hi havia dirigit camps de treball amb estudiants d´història i que hi ha «gaudit d´un munt de concerts i actes culturals»), apunta a La Ciutadella de Roses. 30 anys de titularitat municipal 1986/2016 sobre la importància d´aquest espai que «la fortificació renaixentista clou un recinte que conté un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, amb restes d´època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana. De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles, fins a la darrera fase, la d´època moderna, de la qual es conserven les restes de diferents edificis militars».
Per a Santi Vila, «actualment aquest és un espai on el visitant pot passejar en un ambient relaxat, llegir a l´aire lliure envoltat de silenci, aprofitar l´àrea wi-fi o, simplement, gaudir d´un entorn incomparable. Per tal d´arribar a un públic ampli, la Ciutadella disposa d´un espai modern, diàfan i polivalent, que allotja propostes expositives de diferents temàtiques, mostres didàctiques, conferències i actes. Un antic espai militar és, avui dia, un espai de tots! Un lloc d´oci i un paisatge educatiu».
