El Banc d'Espanya va donar per conclosa ahir la recapitalització de les tretze entitats que no donaven la talla en matèria de capital, encara que això l'ha obligat a quedar-se'n tres , Unnim, NovacaixaGalicia i CatalunyaCaixa, i a intervenir-ne una, la CAM, amb un desemborsament total de 7.550 milions.

L'Estat controla ara el 100% d'Unnim després d'establir una valoració que suposa un descompte del 91% del seu valor en llibres, i que atorguen un valor nul a la caixa catalana. De fet, en aquest darrer cas, el pagament del FROB ha estat d'un euro simbòlic. A més, el FROB va aprovar la incorporació d'Antoni Abad, president de la patronal vallesana Cecot, com a president d'Unnim.

L'Estat també ha adquirit el control del 89,9% del capital de Catalunya Bank, el banc al qual CatalunyaCaixa ha traslladat els seus actius financers. En aquest cas, s'han valorat els actius de l'entitat que dirigeix Adolf Todó en el 9% del valor en llibres. L'Estat hi aportarà, d'aquesta manera, 1.718 milions d'euros en forma de capital.

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, havia donat de termini fins ahir a les entitats per assolir el mínim de capital exigit, bé a través de sortides a borsa, operacions corporatives, ampliacions de capital o fusions.

En complir-se el termini, el responsable de l'entitat supervisora va comparèixer davant la premsa per donar compte de l'intens procés de recapitalització que s'ha desenvolupat en els dos últims anys, i que ha permès no només sanejar les entitats, sinó reduir-ne el nombre.

Aquest procés ha estat especialment intens en les caixes d'estalvis, de les quals només en queden 15, enfront de les 45 de fa dos anys.

Ara, en qualsevol cas, es dóna per conclòs el procés obert perquè les entitats complissin amb el mínim del 10% de capital principal -8% si cotitza a borsa-, va dir el governador.

En un principi eren tretze entitats, la major part caixes d'estalvis, les que havien de buscar la manera de captar els fons privats necessaris, i no totes ho han aconseguit.

Fernández Ordóñez va voler diferenciar els casos d'Unnim, NovacaixaGalicia i CatalunyaCaixa del de la CAM. Respecte a la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, una entitat considerada fins fa poc la quarta caixa d'Espanya i que es manté intervinguda i en procés de subhasta.

"La gran diferència amb la resta és que la CAM no és viable", va dir Fernández Ordóñez, qui va tenir dures paraules per a l'entitat i per als seus anteriors gestors.

Els administradors del Banc d'Espanya van acomiadar aquesta setmana a la directora general, María Dolores Amorós, que segons es va revelar fa uns dies cobrava una retribució anual de 593.040 euros, a més d'una renda vitalícia de 369.497 euros per exercici.

Sobre ella pesa la sospita d'haver buscat "el benefici propi, falsejar els comptes i realitzar una gestió deficient" quan va ser directora general.

"La CAM és el pitjor entre el pitjor", va afirmar ahir en la roda de premsa el governador, qui va reconèixer que, com a persona, la informació que estava sortint sobre els anteriors gestors de la CAM li semblava "escandalosa". El supervisor no va ocultar a més que al final, la intervenció i subhasta de la CAM pugui costar diners al contribuent.

"Però no podem actuar amb les vísceres. Hi ha un protocol que hem de seguir de manera exquisida i escrupolosa", que passa per "intervenir la caixa, estabilitzar-ne els comptes, acomiadar els administradors, i investigar si hi ha indicis de delicte", va explicar.

Respecte a la resta d'entitats, Ordóñez va confirmar que s'havia donat un termini addicional de 25 dies a dues d'elles, BMN i Liberbank, per completar el seu pla de recapitalització, encara que va indicar que la seva situació era "sòlida".

Una altra de les entitats analitzades que requeria millorar les seves ràtios de capital era Caja España-Duero, que avança en la seva fusió amb Unicaja.

A aquestes s'uneixen Bankia i Banca Cívica, que van aconseguir els fons necessaris sortint a borsa aquest estiu, així com dos bancs, Barclays i Deutsche Bank, que simplement van rebre fons de les seves matrius per aconseguir el capital requerit.

Els dos restants eren Bankinter, que va ampliar capital, i Bankpyme, el negoci del qual ha estat adquirit per CaixaBank.

El cost de la reestructuració

En total, la reestructuració del sector ha costat a l'Estat, a través del FROB, un total de 7.551 milions de dòlars, als quals s'uneixen els 5.838 milions d'euros que les entitats han captat d'inversors privats.

Això eleva a una xifra de 13.389 milions el cost total de la reestructuració financera, una xifraque se situa per sota dels 15.152 milions d'euros que s'havien calculat inicialment.

El governador va fer un balanç positiu del procés que va concloure ahir, i que ha permès ?redimensionar el sector "després de la borratxera que es va produir entre els anys 1994 i 2006, i que va fer que el sector creixés per damunt del que el país es podia permetre".