Què és i com funciona la Llei d’Hondt a les eleccions?

La llei d'Hondt és un sistema electoral de càlcul proporcional que divideix el nombre de vots emesos per a cada partit entre el nombre de càrrecs electes amb els quals compta cada circumscripció.

El sistema inventat pel matemàtic i advocat belga Victor d'Hondt pretenia oferir un mecanisme proporcional entre els vots i el repartiment de la representació parlamentària. La principal crítica és que està pensat per a sistemes bipartidistes i que en un marc polític de múltiples opcions de vot tendeix a beneficiar als de major representació. Altres sistemes de recompte de vot (com el de Sainte-Laguë que s'utilitza en països del nord d'Europa com Suècia o Dinamarca) tendeixen a beneficiar als partits mitjans i perjudicar més els petits i als més votats, la qual cosa obliga a més aliances postelectorals.

La mecànica del sistema d'Hondt

Si en les pròximes eleccions en una de les circumscripcions quatre partits polítics lluitessin per aconseguir els cinc càrrecs de diputats disponibles i el nombre de vots total (només compten els vots vàlids i els vots en blanc, no el cens) anés de 13.500, aquesta seria la manera de fer el recompte:

Cal dividir el nombre total de vots que ha rebut un partit per 1,2, 3, 4 i 5, és a dir, els càrrecs electes que es disputen en cada circumscripció. En aquest cas, els 5.000 vots del partit A es dividirien per 1, 2, 3, 4 i 5; el mateix amb els 4.000 vots del partit B (1,2, 3, 4, 5), etcètera. De tots els resultats obtinguts, els cinc diputats s'assignen a les cinc xifres més altes, independentment del partit que siguin. Això sí, per a poder aspirar a obtenir representació, cal aconseguir un mínim del 3% del total dels vots (mínim que varia depenent de si les eleccions són generals, autonòmiques, d'en quina comunitat autònoma tinguin lloc, etc.).

En aquest cas, el partit A obtindria el primer diputat gràcies al resultat de 5.000; el segon diputat correspondria al Partit B pel quocient de 4.000; el Partit C s'emportaria el tercer diputat amb la xifra de 3.500; el Partit A es quedaria amb el quart diputat pel resultat 2.500; i el cinquè i últim diputat seria per al Partit B, amb la xifra de 2.000, més alt que tots els quocients del Partit D. Per tant, el Partit D no tindria representació, el Partit C aconseguiria un únic diputat, i els partits A i B es quedarien amb dos diputats cadascun.

En cas d'empat, l'escó se li atorga a la formació amb més vots, encara que aquesta possibilitat és molt remota, ja que les xifres no solen ser rodones com en aquest cas. A la pràctica s'elaboren dues taules. Una, dels partits i els vots obtinguts per cadascun, i una altra composta per les divisions dels vots totals de cada partit pels escons en joc.

Proporcionalitat pel nombre d'habitants

El nombre de diputats que s'assignen a cada circumscripció també és proporcional segons el nombre d'habitants. L'objectiu és sobreponderar el pes de les zones menys poblades en les decisions col·lectives. Per exemple, en les eleccions generals hi ha 350 diputats per a 52 circumscripcions (les províncies espanyoles), amb un mínim de dos diputats per província (excepte a Ceuta i Melilla que tenen un).

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Amb aquest repartiment, a Sòria (la província menys poblada) voten per l'elecció de dos diputats mentre que a Madrid (la més poblada) ho fan per 36. La conseqüència és que a Madrid, per a aconseguir un diputat cada partit, es necessiten 100.595 vots, i a Sòria només 26.105, la qual cosa implica que a Sòria el valor d'un vot sigui molt major. Això provoca que si un partit té repartits els seus vots en diverses circumscripcions pugui obtenir menys escons que un partit amb molt de suport en una sola província, com sol ocórrer entre un partit nacional com IU i un altre autonòmic com a PNB.

L'efecte D'Hondt a Espanya

Aquest repartiment proporcional basat en la llei D'Hondt beneficia tant als grans partits polítics com als partits nacionalistes, encara que permet un accés més senzill a les formacions més petites, al contrari que amb altres sistemes de proporcionalitat com el directe (que utilitzen per exemple els EUA i el Regne Unit), en el qual la força més votada en cada circumscripció s'emporta tots els escons. La llei d'Hondt, creada a la fi del segle XIX, està vigent en països com França, l'Argentina, Finlàndia, Paraguai, Portugal o Suïssa, entre altres.