Sens dubte, els concentrats del Caire van acudir a la plaça Tahrir moguts per les més diverses inquietuds i anhels, però tenien dues coses en comú: una indignació llarga i profunda per les esperances insatisfetes i el desig de fer-ho pagar als que consideraven culpables: Hosni Mubarak, la seva camareta i el seu partit. Hi havia doncs un objectiu clar i potser assolible, i una esperança per l'endemà: després de Mubarak, democràcia. També eren concrets els objectius d'altres protestes que van anar sorgint a la primavera àrab i que van rebre una resposta sagnant: fer fora el tirà, a la simple presència del qual s'atribuïen tots els mals. I després? Eleccions veritablement lliures, és a dir, el dret dels pobles a equivocar-se sols o encertar-la per ells mateixos. Una cosa que ja funciona en altres llocs, un model clar al qual es pot aspirar.

En canvi, no hi ha països que serveixin de model per a les protestes que aquests dies han omplert diverses places de ciutats de l'Estat espanyol, de la barcelonina de Catalunya a la madrilenya Puerta del Sol. La seva exigència: "democràcia real", o "democràcia econòmica". També aquests concentrars s'alimenten de la indignació per les esperances insatisfetes, i no els consola que al tercer món molts aspirin a plorar amb les seves llàgrimes. Els revolta abans que res la sensació d'injustícia creixent que acompanya l'evolució de la crisi: la gran, inmoral distància entre l'augment de l'atur, les retallades socials i la pèrdua del valor dels salaris, d'una banda, i per l'altra la suite de 3.000 euros de Strauss-Kahn, els bons dels alts executius bancaris, els beneficis dels oligopolis i els grans fluxos de diners públics al rescat dels culpables del desastre. És això democràcia?, es pregunten, i no servirà de res que els expliquin la batalleta que va acabar fa tant com 35 anys. El que estan veient és que s'acosten unes eleccions i el resultat no canviarà res del substancial, perquè ni els que governen ni els que poden substituir-los no posen en qüestió l'estat general de les coses.

Si des de la plaça Tahrir es va poder empènyer Mubarak, per què no somiar que des de les places del primer món es pot fer fora la satrapia del gran poder financer que segresta la democràcia i mana sobre els governs? I l'ésser humà mai no renuncia del tot a aconseguir allò que pot concebre. Per difícil que sembli, i per molt que fracassi en els seus intents.

La Plataforma Democràcia Real Ja, de la mateixa forma que ja ha fet en nombroses ciutats de l'Estat, va convocar per a les vuit del vespre d'avui una concentració a la plaça del Vi de Girona. D'aquesta forma, aquest important moviment social que ha emplenat carrers i places en els darrers dies arriba a la demarcació. Ahir, milers de persones, majoritàriament joves, es van tornar a concentrar en nombroses ciutats, especialment a la Puerta del Sol de Madrid, on la Junta Electoral Provincial va prohibir la protesta per considerar que afecta la campanya electoral, fet que no va evitar una concentració multitudinària.

En la quarta jornada de les protestes de milers de joves convocats sota diferents noms com Moviment 15-M, Democràcia Real Ja o Indignats, i que demanen canvis polítics i socials a més de mostrar el seu rebuig a la classe política i econòmica, la manifestació a la capital va tornar a ser la més destacada. La Puerta del Sol s'ha convertit en el focus central de les protestes, i milers de persones es van anar unint al llarg del dia als joves que van pernoctar a la cèntrica plaça madrilenya fins omplir-la a la tarda.

Alguns dels presents van advertir que malgrat la prohibició de la concentració realitzada per la Junta Electoral provincial, en cas de desallotjament es resistirien pacíficament i si els feien fora tornarien avui. A l'hora de tancar aquesta edició encara hi havia milers de persones a la plaça madrilenya.

La Junta Electoral va considerar que "la petició del vot responsable", a la qual fan referència els convocants, "pot afectar la campanya electoral i la llibertat del dret dels ciutadans a l'exercici del vot".

Malgrat l'anunci de la Junta i l'avís de la Delegació del Govern de Madrid que es faria complir la llei en relació amb la concentració convocada, milers de joves van anar acudint a la convocatòria fins a la Puerta del Sol, rebatejada ara com a Plaça Solució.

La Policia demanava la documentació als joves que intentaven accedir a la plaça madrilenya, encara que això no va desanimar els milers de participants en la concentració. La prohibició es va fer extensiva a altres ciutats. Va ser el cas d'Oviedo, on els prop de 200 "indignats", sota una intensa pluja, mantenien la seva protesta fins que els fessin fora. A Granada, la Junta Electoral Provincial va prohibir les concentracions convocades a la plaça del Carmen i al passeig del Salón de Granada, però això no va evitar que es portessin a terme.

A més, a altres localitats les concentracions van transcórrer sense incidents i amb la intenció, com és el cas de Barcelona, de preparar-se per a una llarga temporada. A Barcelona no hi havia cap prohibició, fet que va permetre que uns 700 ciutadans es reunissin a la plaça de Catalunya per vertebrar propostes a favor d'un nou sistema polític, financer i de justícia social. La protesta va culminar amb una "cassolada" i una assemblea per acordar futures accions a portar a terme.

En un altre ordre de coses, la cadena britànica BBC va comparar les acampades a diferents ciutats espanyoles amb les protestes registrades el febrer passat a Egipte que van suposar a la caiguda del president Hosni Mubarak. Segons la BBC, "uns 2.000 joves enfadats per l'alta taxa d'atur han passat la nit acampats en una famosa plaça de Madrid, mentre la protesta política va en augment".