José Luis Villacañas · Autor de "Populismo"

«Els líders de Podem tenen un excés de teoria populista»

El filòsof, escriptor, articulista del Diari de Girona i catedràtic d'Història de la Filosofia a la universitat Complutense de Madrid acaba de publicar un llibre, de plena actualitat, on alerta de la deriva perillosa cap a l'antiinstitucionalisme i proposa diverses pràctiques de pensament per poder combatre el populisme

07.03.2016 | 08:29
«Els líders de Podem tenen un excés de teoria populista»

A Villacañas és necessari llegir-lo, saber llegir-lo. Un lúcid observador de la realitat que analitza ara el Populismo (La Huerta Grande, 2015), en un assaig on domina més la pràctica que la teoria. Un valencià d'Úbeda que treballa a Madrid i que va ser director general del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat entre 1999 i 2003, amb el govern d'Eduardo Zaplana (PP).

L'antònim de "populisme"?
Republicanisme.

Com està el republicanisme a Espanya?
Molt malament. Té un terrible problema...

... Que és vist més com a ideologia que com a forma d'estat?
Espanya sempre ha estat un país monàrquic. Republicanisme i estat monàrquic són contradictoris. Això ha generat el mite de la República. El republicanisme és una ideologia que ha estat més fructífera sota monarquies.

Una ideologia o una forma cívica de gestió?
Una forma d'entendre l'esperit públic.

Un estat ideal d'una política inexistent?
El republicanisme en el fons és una utopia. Mentre hem cregut que les utopies han de ser totalitàries, hem oblidat que durant segles, la utopia real és el que es va anomenar el règim mixt.

Grecs i romans?
Els romans, Ciceró. Un règim que podia tenir una forma monàrquica, una estructura aristocràtica i una realitat democràtica. El que està a la base de la divisió de poders.

En què consistia la utopia?
En l'equilibri de poders per eliminar el domini de l'home sobre l'home.

Conclusió després d'analitzar el populisme?
El llibre pretén cridar l'atenció sobre el perill del populisme.

Que té molt mala premsa?
A vegades per motius justificats, i d'altres no. El populisme és un element necessari de la política actual. No hi ha un partit que no tingui elements populistes.

L'espectacle?
L'ús dels mitjans de comunicació. El dirigir-se no als virtuosos, sinó a la mitjania de la gent. Tot això requereix elements retòrics que són fonamentalment populistes.

Com Azaña?
El que succeeix en els republicans clàssics, com Azaña, és que sabia, com Maquiavel, que el polític era un animal doble, un centaure. Tenia dimensions retòriques i populars; de guineu i d'intel·ligència.

Populistes intel·ligents?
Roosevelt era un populista. El New Deal és una estructura populista.

Kennedy?
La política dels Estats Units no pot obrir-se camí sense un element populista. El We Can d'Obama. El populisme posa les estructures de mitjans, retòriques, afectes, sentiments, i de dimensions comunitàries al servei d'una politització intensa. Té un aspecte bo perquè té la capacitat de mobilitzar la societat. Si en la situació en què hem estat a Espanya no hagués emergit aquest tipus de retòrica, els espanyols estaríem morts.

El veig molt de Podem?
Ara ve la segona part. El problema és que el populisme s'elevi a doctrina substantiva i definitiva d'entendre la política. En això no hi estic d'acord.

Llavors?
Cal agrair a Podem, i alguns altres populismes, el fet de canalitzar importants interessos populars.

Posar-los dins el sistema?
Podem només ha començat la seva marxa política. Podem es quedarà, però és molt més que els seus líders visibles, que tenen un excés de teoria populista. Els costa molt fer una transferència a una mentalitat republicana, a una estructura de responsabilitat.

Com els definiria?
Bastants unilaterals. Viuen de la seva teoria, que els ha estat necessària per a molts anys d'ostracisme. Només la teoria no permet l'altra gran virtut del polític, que és la flexibilitat, el principi de realitat i responsabilitat. El punt decisiu pel qual el populisme teòric està en perill de constituir-se en populisme substantiu és quan es tracta la qüestió del poder. La meva tesi és que per construir el populisme com a teoria substantiva es requereix tenir el poder.

A qualsevol preu?
La qüestió està en com es defineixen les estratègies per conquerir el poder. Quan una mobilització populista té símptomes que vol el poder a qualsevol preu, perquè el necessita per construir tot el discurs populista, llavors estem en el perill.

Com a Amèrica Llatina?
Sí, o com a Convergència a Catalunya...

... O el PP a València?
També. Tenim la completa seguretat que si la forma d'exercir el poder no introdueix elements republicans, de responsabilitat, intentarà mantenir-se a qualsevol preu.

Per exemple?
Amb una mobilització permanent, amb una dualització social amic/enemic.

El cas de Veneçuela.
Des de qualsevol punt de vista republicà, el règim de Maduro està acabat. Maduro diu permanentment que la debilitat del seu govern i el seu règim es deu a que els enemics interns són massa poderosos, associats al capitalisme mundial i al colonialisme espanyol. Per tant, construeix un relat on demanar-li responsabilitats és fer-li el joc a l'enemic. Aquest joc a les societats europees no és possible.

Per què?
Perquè les societats europees són posthegemòniques. Podem, a diferència de Gramsci, sap que l'hegemonia ha de ser posterior a l'ús del poder. Mentre que Gramsci i Lenin deien: "construïm una hegemonia social, perquè des d'aquesta tindrem el poder"; el populisme teòric diu que Gramsci estava equivocat.

El llibre recull la preocupació per la mediocritat política. Traslladat al panorama espanyol, la incapacitat per formar un govern és perquè els populismes són antagònics?
Això es veu quan PP i Podem intentar erosionar el seu centre polític. Els representants polítics, i en això té raó Podem, estan molt per darrere de la nostra societat. Això vol dir que el règim de representació serà molt inestable, ja que les forces polítiques s'adonen que es penalitzarà les que presentin menys competència. Per això és esperançador el període que s'ha obert, perquè les fidelitats no existeixen tant, les relacions unívoques -allò de "sóc d'esquerres i voto això" - s'han trencat i ara és un moment pedagògic per aprofundir en el republicanisme per veure qui està més capacitat per governar la cosa pública amb solvència.

La seva opció és una govern PSOE-Podem, amb un paper especial per a Miquel Iceta?
Tinc molt respecte per Iceta, perquè em sembla molt representatiu del millor d'aquest país. El republicanisme antic sostenia que el governant havia de pensar en la millor part, mentre que el tirà intensificava la pitjor part. Evidentment Rajoy ha governat per a la pitjor part. El millor que té Podem és una base de militància intermèdia, una zona entre el votant i el dirigent, que a Madrid bull. Tot jove que té aspiracions polítiques està amb ells.

El que passava fa 30 anys amb el PSOE?
Amb el PCE. El PSOE sempre ha estat un partit d'electors. No es podrà fer política en el futur sense integrar aquesta base àmplia de Podem. En el meu argumentari en favor d'Iceta deia que aquesta hostilitat entre Ciutadans i Podem no ha de ser rendista, per això he fet una crida en els meus articles a la unificació de les forces reformistes.

On inclou Ciutadans?
Sí.

Què és la nova dreta europea?
Iceta ha donat senyals inequívocs que anirà al Constitucional amb Ciutadans si les lleis no es respecten, però està en condicions de donar suport a Ada Colau a Barcelona. Si el PSC retira el suport implícit a Ada Colau, l'alcaldessa ho passarà molt malament. Iceta podria moderar l'agenda de Catalunya a Comú.

La transversalitat es penalitza?
Sánchez ho està fent bé, pressiona Ciutadans i Podem, tret que Podem vulgui deixar clar davant tota la ciutadania que votarà no, amb el Partit Popular. Aquells elements que inclouen Podem -Catalunya en Comú i Compromís- són més sensibles a la possibilitat d'una agenda dirigida pel PSOE. L'entrevista de Mónica Oltra amb Sánchez és una molt mala notícia per a Pablo Iglesias. El populisme és cabdillisme i ha de triar entre la forma cabdillista o la forma federal. Ambdues no sós compatibles. Si Iglesias vol mantenir unides les Marees, Catalunya en Comú, el moviment del País Basc i Compromís ha de ser un líder amb unes altres característiques. El cabdillisme és centralista. Que Catalunya en Comú creï el seu propi partit ho ha de valorar el mateix Iglesias.

El futur de Podem?
Podem necessita una nova cultura, que no és la populista. El populisme es desenvolupa bé en societats nacionals, com a Catalunya, o a Espanya. Berlusconi a Itàlia, però amb Bossi a la Padània.

I amb Susana Díaz a Andalusia?
Sí, el populisme no és federal i cada vegada que Pablo Iglesias aparegui com un líder cabdillista, les Marees, Catalunya en Comú i Compromís, es distanciaran.

Què el preocupa?
Que es perdi l'oportunitat de reformar l'arquitectura constitucional, que és diferent de la Constitució. Vaig fer enfadar molt el Partit Popular quan vaig dir que la principal amenaça per a la Constitució era la defensa del PP a la Carta Magna.

Optimista?
No... Cal oblidar molta realitat per ser optimista, però estem davant l'única oportunitat per canviar la llei electoral, les diputacions, el Constitucional... Podem s'equivocaria si anés a unes noves eleccions. Perquè va sense haver avançat en una cultura política pròpia, que és la base d'irreversibilitat, que implica la qüestió federal. Aquestes noves eleccions afavoririen les tesis del PP, però ara que veig com es mou Sánchez, el seu moviment llarg és perquè el PP no va aguantar i això a Ciutadans li va molt bé, com Borgen.

Tots han vist molt bé "Borgen"?
Tots menys Podem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema