Triple d'Anna Carbó i l'Uni es posa 14 punts per davant en el marcador quan només s'han jugat 8 minuts del partit més esperat de les últimes setmanes. El Conquero, segurament l'únic rival capacitat per guanyar les gironines abans de l'equador i impedir que l'equip de Ramon Jordana completi una primera volta immaculada, es veia en aquells moments desbordat davant el joc de les locals que mantenien la inèrcia de la setmana passada a Gernika en un primer quart per emmarcar. Amb una Ify Ibekwe impressionant, valorava 18 al final dels primers 10 minuts, l'Uni estava passant per sobre d'un Conquero i tot i començar el partit amb dues alers de més d'1'85 (Pina i Germán), això no incomodava un Uni que, en aquells moments, no semblava trobar a faltar l'ajuda de l'MVP de la competició Vanessa Gidden que segueix de baixa per la ja coneguda lesió muscular.

Un inici de crònica que podria haver-se anat desllorigant amb els pas dels minuts per acabar explicant un tram final on l'Spar Citylift Girona no patia excessivament per sumar una vuitena victòria consecutiva que el mantenia amb el seu lideratge en solitari posant més d'un peu i mig a la Copa de Torrejón de Ardoz. En canvi, però, l'autèntic darrer tram del partit té ben poques notícies positives més enllà d'un triple d'Anna Carbó que, a manca d'un minut, feia créixer un petit, molt petit, bri d'esperança als més de mil espectadors de Fontajau perquè posava l'Uni a només quatre punts a manca de 60 segons. Segons més tard, la nigeriana Elonu tornava a anar al pal baix per sentenciar un partit amb un 63-69 (65-72, seria el resultat final) que l'Uni va veure com, des d'aquell primerenc avantatge de 14 punts del minut 8, se li va anar escapolint de les mans a mesura que les seves jugadores clau, les que monopolitzen el protagonisme i els minuts en pista, s'anaven quedant porgressivament sense gens ni mica de benzina.

Ramon Jordana va donar ahir molt més protagonisme del que és habitual a Iho López i la pivot blanenca va respondre a un bon nivell, sobretot defensivament, però, a diferència del que havia passat la setmana passada a Gernika, l'aposta per jugar el tercer quart complet amb el cinc bàsic (Jordana, Carbó, Chambers, Ibekwe i Kuktiene) no va sortir suficientment bé. El Conquero tenia moltes armes, quan no feia mal amb Davis i Elonu a dins, millorava el seu joc amb dues coincidint a la pista: Asurmendi i Stanacev. Així, al final, es va arribar a un darrer quart equilibrat però on ni Noemí Jordana ni Ify Ibekwe semblaven tenir prou reserva als dipòsits per decantar el partit del costat gironí.

En el minut 35, el tècnic osonenc es va veure obligat, per primer cop en el partit, a deixar la nigeriana i, sortint amb fred Jael Freixanet, es va trobar com un pop en un garatge en els pitjors moments de l'Uni en els quals només els triples de Vita Kuktiene semblaven ser una solució en atac. El problema, però, és que a l'altre costat de la pista la lituana no podia aturar Davis, Elonu o Pascua. Llavors, Ramon Jordana apostava per Iho López, però, és clar, la blanenca defensa millor que Kuktiene però no té la mateixa producció en atac. En resum: si el tècnic es veu obligat a seure Kuktiene; Ibekwi i Noemí Jordana estan foses; i Chambers no l'encerta tirant de fora el triple d'Anna Carbó en el darrer minut l'Spar Citylit Girona no té prou arguments per derrotar el Conquero. Però, com deia al final del partit d'ahir el mateix Ramon Jordana, "tothom sabia que era impossible guanyar sempre tots els partits".