El debut més desitjat

Amb només quatre cares noves (Javi Álamo, Carlos Clerc, Kiko Olivas i Rubén Alcaraz) i mantenint el dibuix indiscutible que sempre ha defensat Pablo Machín, el Girona es posava en marxa a San Mamés amb la intenció de mantenir l'idil·li a domicili que va mostrar en l'última temporada i encetar la temporada amb un bon resultat. Visitava un estadi de Primera, contra un rival que tot just acabava de pujar de Segona B?i que es presentava a la cita amb algunes baixes importants. Ho va fer amb el respecte que mereixia la cita, mantenint les formes, aguantant de bon començament i temptejant el terreny. Quan ho va tenir tot estudiat, va ser quan va colpejar. Va provar-ho en comptades ocasions abans del descans; sense massa perill, però fregant el gol en una clara ocasió de Felipe que només el travesser es va encarregar de repel·lir. Un gol anul·lat a Mata al llindar del descans i les internades de Javi Álamo van ser els millors arguments ofensius dels blanc-i-vermells, que van salvar els mobles passada la mitja hora, quan Santamaria va enviar la pilota al pal. Tot plegat, en un primer temps ensopit, que va anar a batzegades i en el que els gironins, tot i tenir un xic menys la possessió que no pas el seu adversari, va demostrar tenir les idees més clares.

Ben posicionat al damunt de la gespa, fent de la seguretat defensiva la prioritat i buscant els homes d'atac (ahir Felipe i Mata) a força de pilotades llargues, el Girona va ser l'equip que més ho va intentar. Amb pocs arguments, però suficient per tancar els primers 45 minuts guanyant per punts, però no per davant en el marcador. La primera aproximació va arribar aviat, quan una internada d'Álamo per la seva banda dreta la va rematar amb el cap Mata, deixant la pilota fàcil per al porter Remiro. Era un avís. Una declaració d'intencions. Els carrils han de ser una arma important en atac i anit els gironins es van encarregar de posar-ho en pràctica. Clerc va aparèixer en més d'una ocasió, però a qui es va veure prou entonat va ser un Álamo que va millorar en escreix la seva targeta de presentació, mostrada uns dies abans al Torneig Costa Brava contra l'Espanyol. Al cop de cap de Mata va respondre Seguín amb una bona fuetada que va fregar el travesser. Era la primera de les dues ocasions clares del Bilbao Athletic, un equip ben treballat des de la banqueta, però prou inexpert que va funcionar a batzegades. És cert que els de Ziganda van estar a punt de posar-se per davant en una rematada amb la testa de Santamaria que va picar amb el pal dret de la porteria de Becerra, però tret d'això ben pocs arguments ofensius van mostrar els locals.

Gol anul·lat a Mata

A l'altra porteria, tret del gol anul·lat a Jaime Mata al llindar del descans (el madrileny estava en fora de joc, tot i que per molt poc) i les centrades amb perill d'Álamo, la millor oportunitat per al Girona va arribar al minut 29. En una llarga acció, la pilota va arribar a peus de Felipe Sanchón, qui amb tota la intenció del món va inventar-se una rematada tova que va superar Remiro, però que va acabar trobant el travesser. Dos pals per a cada equip i el còmput d'ocasions força igualat;?eren els catalans, tanmateix, els que semblaven estar un pas per davant. La sensació era que, si premia l'accelerador, el Girona podia posar-se el partit a la butxaca. Tenia 45 minuts més per demostrar-ho.

Era qüestió de voler, d'anar-hi, de posar una marxa bé i, de passada, d'aliar-se amb aquells famosos petits detalls que tots els entrenadors i jugadors solen recordar. Només arrencar el segon temps, falta boníssima per a un esquerrà en què Granell va trobar la bona resposta de Remiro. Xut tou, ben col·locat i primera ocasió a favor dels gironins a la represa. Va respondre el Bilbao Athletic, que va sortir del vestidor molt despert, però que ben aviat va apagar-se quan Unai Bilbao va cometre una cara entrada sobre Javi Álamo que li va costar, merescudament, la segona targeta groga. Expulsió, superioritat per als de Machín i un nou partit que naixia quan encara quedava més de mitja hora per al final.

Amb un món encara per davant, escenari diferent per al Girona, que va passar a tenir la responsabilitat de portar la batuta. El Bilbao Athletic, conscient de la seva inferioritat numèrica, es va limitar a defensar, esperant una oportunitat a la contra, veient com el seu rival movia i movia la pilota sense massa encert en els metres finals. D'unes possibles mans dins de l'àrea de l'equip de Ziganda es va passar a les bones ocasions de Javi Álamo (va blocar bé Remiro), Jaime Mata (el seu xut tou va sortir desviat) i Florian Lejeune (la canonada del francès la va refusar el porter amb els peus). Era necessari tenir més presència en atac i així ho va entendre Machín, que va donar entrada a un davanter (Jairo) per un migcampista (Alcaraz), el que va dur a Felipe a jugar d'interior.

Era qüestió de perseverar i no -desesperar. De picar pedra i d'aprofitar el moment oportú. Semblava que no arribaria mai i que els minuts anirien morint sense fortuna per als gironins, però això no va ser pas així. Fidel a la fórmula que tants èxits li ha donat a aquest equip a domicili, el Girona va rematar en el moment menys esperat. Una pilota recuperada per Pere Pons, la va rebre Felipe, que va enviar per Jairo. L'andalús, en una posició de fora de joc molt més ?clara que en l'acció anul·lada a Mata, va plantar-se davant Remiro i amb molta sang freda va superar el -porter del Bilbao Athletic. La feina estava feta i només calia esperar i aguantar. Amb tot dat i beneït, Machín va donar uns minutets a Vivancos, que va aportar el seu granet de sorra en la primera victòria d'un Girona que arrenca amb bon peu.