La "Gironamania" arriba a Barcelona

Un grup d’aficionats blanc-i-vermells impulsa la creació de la Penya Orgull Gironí, la primera del club de fora de les comarques gironines

«Ara ja no és estrany veure gent amb la samarreta del Girona pel carrer», diu Guillem March, un dels fundadors

Una imatge d'una de les primeres trobades entre els membres de la penya

Una imatge d'una de les primeres trobades entre els membres de la penya / Penya Orgull Gironí de Barcelona

Marc Brugués

Marc Brugués

La trajectòria de més de quinze anys al futbol professional i, sobretot el gran moment que viu el Girona aquesta temporada han col·locat el club al primer pla de l’aparador futbolístic mediàtic mundial. El joc deliciós dels de Míchel i la fressa que està fent l’equip enguany, en què lluita per una plaça de Champions League, ha fet que el ressò del Girona traspassi fronteres. No només a l’estadi de Montilivi, on és ben normal veure seguidors d'arreu de Catalunya, de la Catalunya Nord o dels Països Baixos, sinó que ara també el Girona tindrà la primera penya de fora de les comarques gironines. Un grup de seguidors blanc-i-vermells de Barcelona feia temps que rumiava aplegar l’afició en un grup i fa uns mesos va posar fil a l’agulla. Tot plegat n’ha derivat amb la creació de la Penya Orgull Gironí de Barcelona. L’agrupació frega la cinquantena de membres i està tramitant els papers per convertir-se en oficial. 

Un dels impulsors de la penya és Guillem March, de 21 anys i veí del Poble Nou. March es va enamorar del Girona ara fa més d’una dècada arran de la temporada del «play-off» d’ascens a Primera contra l’Almeria el 2013. Aleshores, amb onze anys, la gent el mirava pels carrers de Barcelona d’una manera «estranya» i li feia comentaris «graciosos». «Recordo que ens va costar amb la família i uns amics trobar un bar al Poble Nou per veure els partits de play-off contra l’Alcorcón i l’Almeria», explica March que confessa que des d’aquell dia és del Girona. «Tot el meu entorn i la meva família és del Barça, però jo des d’aquell play-off vaig agafar molta estima al club i vaig dir ‘aquest és el meu equip’». Becerra, Acuña o Granell són alguns dels ídols de March, que llueix amb orgull la samarreta dEloi Amagat. «Des de la temporada passada es veuen moltes més samarretes de Girona a Barcelona. Fins i tot banderes als balcons. Abans m’aturaven pel carrer, però ara s’està normalitzant tot perquè està de moda», diu March que afegeix que «ara» el Girona ja no cau «tan simpàtic» perquè comença a ser «competència».

La Gironamania, doncs, s’escampa i ja ha arribat a Barcelona on, fins ara, els seguidors del Girona s’aplegaven en petits grups per veure els partits. «La idea és ara quedar com més gent millor en una seu i fer pinya tots plegats». La iniciativa engegada per March a les xarxes socials ha tingut una gran resposta i de moment ja hi ha una quarantena d’aficionats amb intenció d’afiliar-se, a banda d’un gran nombre de seguidors. «Som gent de totes les edats, de districtes diferents de Barcelona, de Sant Boi, del Maresme». Els gironins barcelonins encara no tenen una seu han fet un parell de quedades per posar fil a l’agulla a l’oficialització de la penya. En aquest sentit, la de Barcelona no és l’únic grup de seguidors que volen formalitzar-se com a penya i afegir-se a les vint-i-dues que ja hi ha. Des de la Federació de Penyes es té constància que hi ha la voluntat de fer-ho per part d’altres colles d’aficionats de Perpinyà, Anglès, Platja d’Aro i, fins i tot, Tànger.