Pedro Sánchez decideix seguir al capdavant del Govern i anuncia una "regeneració democràtica"

Pedro Sánchez es queda. Després de cinc jornades d'íntima reflexió sobre el seu futur, sense tot just consultar amb els seus ministres i col·laboradors més pròxims, el president del govern espanyol ha anunciat aquest dilluns que continua en el càrrec. La mobilització dins i fora del PSOE perquè no tiri la tovallola, ha explicat, li ha donat forces per a continuar. També la convicció que no podia deixar torçar-se el braç. Però no seguirà com fins ara. El que ha passat, ha dit, és "un punt i a part". Sánchez ha anunciat que treballarà “sense descans per a la regeneració pendent” de la democràcia espanyola, després de la campanya d'“assetjament” a ell i la seva família, especialment a la seva dona, Begoña Gómez. No ha concretat en què es traduirà aquest nou impuls, ni tampoc s'ha referit a una qüestió de confiança per prendre impuls en el Congrés.

“He decidit seguir amb més força si cap al capdavant de la presidència del Govern d'Espanya”, ha dit Sánchez, que primer ha despatxat amb el Rei en el palau de la Zarzuela i després ha tornat a la Moncloa, on s'ha reunit amb la vicepresidenta primera, María Jesús Montero; el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños; la portaveu i ministra d'Educació, Pilar Alegría, i el secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán. Felip VI, per part seva, ha marxat a Hoyo de Manzanares a visitar un organisme de nom adequat davant aquesta frenètica conjuntura: el Centre d'Excel·lència Contra Artefactes Explosius Improvisats.

"Aquesta decisió no suposa un punt i seguit. És un punt i a part. Per això, assumeixo davant vostès el meu compromís de treballar sense descans, amb fermesa i amb serenitat per la regeneració pendent de la nostra democràcia i per l'avanç i la consolidació de drets i llibertats. Assumeixo la decisió de continuar amb més força si cap al capdavant de la Presidència del Govern d'Espanya. Només hi ha una manera de revertir aquesta situació. Que la majoria social, com ha fet aquests cinc dies, es mobilitzi en una aposta decidida per la dignitat i el sentit comú, posant fre a la política de la vergonya que fa massa temps que patim”, ha continuat, en una declaració sense preguntes ni presència de periodistes. El cap de l'Executiu, per tant, demana als ciutadans que continuïn la mobilització d'aquests últims dies. Segons els seus col·laboradors, l'eix de la legislatura que d'alguna manera torna ara a començar serà la "regeneració".

La sorpresa

En un nou moviment de Sánchez que sorprèn propis i estranys, no hi haurà ni eleccions ni nova investidura. El PSOE tenia poques esperances dipositades en la continuïtat de Sánchez. La inaudita carta que va publicar a les seves xarxes socials dimecres passat, en la qual es preguntava en veu alta si “val la pena” seguir al capdavant del Govern, va deixar commocionat a tot el partit, de dalt a baix. Ningú acabava d'assimilar el que havia passat. Però a mesura que anaven passant els dies i Sánchez no donava cap senyal, el temor a una renúncia es va anar estenent per les files socialistes.

Sánchez ha passat aquest temps sense comunicar-se amb ningú del seu entorn. Hi ha hagut intercanvi de missatges d'afecte, però poc més. Cap indici del qual pensava fer, dins d'una actitud hermètica que en el nucli dur han volgut respectar en privat. En públic, en canvi, l'Executiu i el PSOE s'han bolcat en aquestes dramàtiques jornades a intentar persuadir-lo a través dels micròfons que havia de continuar, que no podia deixar-se torçar el braç per “la dreta i la ultradreta” i que els socialistes havien passat abans per circumstàncies molt més dramàtiques (de la resistència a Franco a la lluita contra ETA) i s'havien reposat. 

La màxima expressió d'aquest tancament de files va ser el catàrtic comitè federal que el PSOE va celebrar dissabte passat, amb dirigents dins de la seu i simpatitzants al carrer cridant “president, queda't!”. També els socis d'investidura, amb l'excepció de Junts, s'han dedicat a pressionar a favor de la continuïtat de Sánchez. 

Els fruits de la mobilització

Ha fet efecte. “Necessito parar i reflexionar. M'urgeix respondre'm a la pregunta de si val la pena, si haig de continuar al capdavant del Govern o renunciar a aquest honor”, va assenyalar el líder del PSOE en un escrit sense precedents. En algú tan adobat com Sánchez, amb fama de fred i calculador, un dirigent de trajectòria inversemblant que ha superat tota mena d'obstacles en els últims deu anys, allò personal predominava sobre el polític. 

“Moltes vegades ens oblidem que després dels polítics hi ha persones. I jo, no em causa rubor dir-ho, soc un home profundament enamorat de la meva dona que viu amb impotència el fang que sobre ella escampen dia sí i dia també”, va escriure Sánchez dimecres passat, hores després que transcendís que un jutge havia admès a tràmit una polèmica denúncia, que segons el Govern no té cap recorregut, presentada per l'organització ultra Manos Limpias contra la seva esposa per presumpte tràfic d'influències.

“Sé que la carta que els vaig enviar va poder desconcertar, perquè no obeeix a cap càlcul polític. Soc conscient que he mostrat un sentiment que en política no sol ser admissible. He reconegut, davant els qui busquen fer-me fallida, no per qui soc, sinó pel que represento, que dol viure aquesta situació que no desitjo a ningú. (...) Però hi ha vegades en què l'única manera d'avançar és aturar-se, reflexionar i decidir amb claredat per on volem caminar. He actuat des d'una convicció clara. O diem prou, o aquesta degradació de la vida pública determinarà el nostre futur, condemnant-nos com a país”, ha subratllat Sánchez, en una compareixença que ha deixat una profunda sensació d'alleujament en el PSOE. 

Ara falta per veure en què es traduirà aquest impuls per la "regeneració democràtica" al qual s'ha compromès, cridant també a la societat al fet que se sumi. Fins al moment, davant les crítiques dels partits (sobretot, els independentistes), per la falta de mesures en aquest apartat, Sánchez sempre enarborava els estudis de diversos mitjans internacionals i 'think tanks' per concloure que Espanya era una "democràcia plena".

"Si acceptem tots, com a societat, que l'acció política permet l'atac indiscriminat, llavors no val la pena -ha assenyalat, responent-se a si mateix en la seva carta del dimecres-. Si consentim que la contesa partidista justifiqui l'exercici de l'odi, de la insídia i de la falsedat cap a terceres persones, llavors no val la pena. Si permetem que les mentides més grolleres substitueixin el debat respectuós i racional basat en evidències, llavors no val la pena. Per molt alt que sigui, no hi ha honor que justifiqui el patiment injust de les persones que un més vol i respecta i veure com s'intenta destruir la seva dignitat sense el més mínim fonament".