Quan un dirigent del partit diu una bestiesa tan grossa com que a Catalunya el PP està vivint una situació semblant a la del País Basc d'ETA i cap polític del seu partit i d'aquest territori té collons per contradir-lo -per tàctica, per complicitat amb la mentida, per respecte a l'autoritat, o per totxesa-, vol dir que hem arribat molt enrere en la cadena evolutiva dels partits i que hem trobat la balda prehistòrica d'AP, quan el que deia el cap anava a missa. Recordin la història: AP (1976-1989), després, CP (1986-1989), finalment PP (1989-2014). Aquell partit, fundat per barons franquistes de primer ordre (Fraga Iribarne, Fernández de la Mora, Licinio de la Fuente, Silva Muñoz, López Rodó, Martínez Esteruelas), va votar la Constitució al Congrés així: 9 a favor, 2 en contra i 5 abstencions. És a dir, ja els semblava bé, però encara l'haurien volgut més a la dreta, més franquista. Don Manuel Fraga Iribarne, fundador i president d'honor del partit fins a la seva mort (1922-2012) va trufar la seva vida de frases ben aclaridores del lamentable pensament peper: "Los colpistas del 23-F estaban llenos de buena voluntad" (El Correo, 2006); "El franquismo ha sentado las bases para una España con más orden. De hecho, no hay más que comparar la España de hoy con la de los años treinta" (El País, 2007)É

Els falta de tot a aquesta gent del PP, però sobretot els falta memòria històrica, dignitat personal i un mínim de decòrum per no dir les bestieses que diuen. Als militants locals, encara els falten més coses: nassos per enfrontar-se als barons, valor per dir les coses com són, veu per fer-se sentir. Me'n faig creus de com els regidors i diputats populars gironins entomen aquestes grans mentides com si fossin reals. Vull posar un exemple que és d'una gravetat extrema i que hauria de significar que la història reserva per al PPC un lloc ben preeminent entre els manipuladors de la Història. Com és possible que es qüestioni la immersió lingüística? Com es possible que s'argüeixi en contra d'un model de 30 anys d'èxit (en català i en castellà) a totes les escoles i instituts de Girona? Hi ha algú a Girona que no sàpiga castellà? Que no el sàpiga en igualtat de condicions que un veí de Burgos? On és el problema?

En la meva condició de professor perifèric (amb molt d'honor) de la ciutat de Girona durant 30 anys, per la gran mentida que els regidors i diputats gironins estan intentant inocular sobre la situació desesperada del castellà i dels castellanoparlants (el dia que vulguin els l'ensenyo in situ), els demano, humilment i sincerament, que pleguin.