El Fòrum de Gestió de Residus arrenca amb exemples de reutilització d'electrodomèstics

El Fòrum de Gestió de Residus Municipals #wasteinprogress de Girona ha donat el tret de sortida a la 6a edició que, durant tres dies, posa el focus en prevenir la generació de residus i avançar cap a la descarbonització. Les ponències de la primera jornada s'han centrat en experiències pioneres en la reutilització de residus. Des de Pamplona, la directora de Residus, Carmen Lainez, ha explicat un exemple d'economia circular. Es tracta de la recollida de mobles i electrodomèstics porta a porta que, a través d'una empresa que treballa amb persones amb risc d'exclusió social, reparen i tornen a posar a la venda. També ha intervingut l'exdirectora del primer centre comercial del món que només ven productes reciclats, ubicat a Suècia.

Les polítiques municipals per prevenir la generació de residus i avançar cap a la descarbonització total són el fil conductor d'aquest #wasteinprogress, que ha començat aquest dimarts al Palau de Fires de Girona.

Amb ponències, debats i taules rodones, durant tres dies s'explicaran experiències internacionals provinents de països com Àustria, Suècia, Estònia, el Regne Unit o França, al costat d'altres exemples més propers sobre reciclatge, reutilització i tractaments de residus. El leitmotiv és que la millor gestió de residus és reduir-ne la generació, cadascuna de les tres jornades se centra en un tema principal. Així, les xerrades d'aquest dimarts han girat al voltant de la reutilització (dimecres abordaran la gestió dels envasos i dijous, el darrer dia, se focalitzarà en la planificació d'estratègies de prevenció).

Un dels exemples del primer dia del Fòrum ha estat el d'un centre comercial suec que ven exclusivament articles reparats o de segona mà. L'exdirectora del Retuna (el nom del centre comercial que és un joc de paraules entre el 're' de reciclatge i el 'tuna' de la població on s'ubica, Eskiltuna), Anna Bergström, ha explicat que el projecte va començar a caminar de la mà d'un polític local que va voler buscar una alternativa per evitar que roba, objectes o mobles acabessin a l'abocador. Ho va voler fer, a més, "revaloritzant" aquestes peces: "Que no fos un tipus mercat de les puces, sinó un centre comercial com els altres".

Poc després de l'obertura, van rebre la visita d'una delegació del Japó i, a partir d'aquí, "l'èxit va ser viral": "No ens podíem creure que vinguessin des de l'altra punta del món a veure'ns". Actualment, el centre comercial rep uns mil visitants per dia i va tancar el 2023 facturant 2,3 milions d'euros (milions d'euros). "Vam ser els primers i volem que n'hi hagi un segon, un tercer, que la família creixi", ha exposat Bergström que assenyala que l'objectiu és "fomentar un estil de vida més sostenible". El centre comercial compta amb diferents botigues especialitzades on els clients hi poden trobar de tot: "Moltes vegades hi ha poca diferència entre una peça nova o una de segona mà, i a més es crea un tracte personalitzat amb els compradors".

Les millors imatges del #wasteinprogress

Veure Galeria

Nova vida a electrodomèstics vells

Una altra de les experiències que han compartit el primer dia de congrés és un projecte impulsat per la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona de la mà de Traperos de Emaús, una entitat d'inserció laboral de persones en risc d'exclusió social. La proposta va començar a caminar fa 35 anys i, segons ha assegurat la directora de Residus de la Mancomunitat, Carmen Lainez, "encara no ha tocat sostre".

Una de les potes de la proposta és la recollida porta a porta de mobles vells, roba i aparells electrònics o electrodomèstics per donar-los una segona vida. Segons ha concretat Lainez, tot allò recollit el repara o es tracta per a la reutilització i, després, ho venen a diferents botigues del projecte.

Lainez ha subratllat que un dels apartats del qual n'estan més satisfets és, precisament, del fet de poder combatre l'obsolescència programada reparant aparells electrònics i electrodomèstics. D'entrada, perquè eviten que acabin en un abocador, amb els problemes mediambientals que això comporta, i, també, perquè així poden posar-los a la venda a preus molt més assequibles i possibilitat així que més població de la zona pugui comprar aquest tipus de productes: "Hi ha persones que, sense això, no tindrien possibilitat de comptar amb aquests béns".

Una altra intervenció ha estat la de la secretària general de l'Associació de Ciutats i Regions pel Reciclatge i la Sostenibilitat (ACR+), Françoise Bonnet. En declaracions als mitjans de comunicació, Bonnet ha lamentat que actualment la política europea hagi fet un gir per centrar-se en la competitivitat i la defensa i hagi descentrat el focus del Medi Ambient. Per això, insta la ciutadania a "votar amb consciència" a les pròximes eleccions per garantir que la crisi climàtica no es bandeja i collar la Unió Europea a marcar directrius per "evitar consumir tres planetes" com fins ara.

Els casos d’Àustria

La primera de les dues ponències del dia amb Àustria com a protagonista ha anat a càrrec d’Ingrid Winter, la cap de la unitat de gestió de residus i de recursos del govern de la regió d’Estiria, un dels nou estats federats del país amb més d’un milió d’habitants. Ha parlat del sistema de recollida i de recuperació de béns per a la seva reintroducció en la cadena de consum, fomentant l’economia circular. Això passa per ubicar en un mateix punt la recollida d’aquest material i també la dels residus que es reciclen. El que proposa el govern local d’aquest estat és trencar amb la separació entre el reciclatge i reutilitzar, una tendència “a l’alça” perquè, com ha dit en to de broma “ara és modern entre els més joves portar roba que podria ser perfectament del meu avi”. Ha presentat d’aquesta manera el concepte d’ecoparc, aquella instal·lació tancada i controlada de recollida de residus i que serveix perquè la ciutadania dipositi aquells residus que genera a casa i pels quals no existeixen contenidors específics en els sistema de recollida tradicional. N’hi ha 9 en funcionament, a part de 2 més en construcció i un parell més en estudi. Es tracta d’un recurs proper a les persones, gratuït i de lliure accés, que esdevé una eina local per cuidar el medi ambient. A Estiria, aquests parcs també treballen pel que fa a la reparació d’objectes a partir d’acords amb escoles d’ofici. Ofereixen a la ciutadania un servei d’electricistes que fan diagnosi i reparació d’aquests productes. També es faciliten vaixelles reutilitzades per a celebracions, entre d’altres iniciatives.

Començant pel tèxtil i els electrodomèstics, una de les prioritats passa per posar el focus en els materials de la construcció i la seva reutilització per les moltes possibilitats que presenten. Actualment, a Estiria el percentatge del reciclatge és d’un 70% però Winter ha detallat que “encara el volum de residus és elevadíssim”, pel que cal seguir treballant per millorar aquestes xifres.

També d’Àustria, en aquest cas de la seva capital, prové Markus Piringer, coordinador de la Xarxa de Reparació de Viena, que va ser fundada el 1999 i que actualment compta amb més de 150 empreses associades. En aquest país es va posar en marxa un programa nacional el 2022, actualitzat un any després, per donar ajudes econòmiques als ciutadans que reparin objectes. D’aquesta manera es lluita contra el malbaratament, es fomenta l’economia circular i es potencia la reparació. Els primers projectes amb incentius d’aquesta mena van començar el 2017 a la ciutat de Graz, per després estendre’s a d’altres estats federals del país. El programa nacional va néixer per unificar aquest sistema i continua evolucionant per reduir la càrrega administrativa i lluitar contra el frau, problemes que es van detectar al principi del seu funcionament.

En un primer moment, el ciutadà tramitava una sol·licitud un cop havia reparat un objecte concret. Aquest s’havia de portar al taller, es feia la feina i llavors es pagava. Només a partir d’aquest moment és quan es podien demanar les ajudes. A Viena, el funcionament és diferent. “El client ha de demanar un val a l’administració que pot fer servir quan ha de reparar algun objecte. Va al taller, es fa la feina i és el mateix establiment el que s’encarrega de demanar els diners a l’autoritat pertinent”, ha explicat Piringer. A la capital, a diferència de la resta del país, no es subvencionen els aparells electrònics. Amb dades entre el 2020 i 2021, la Xarxa de Reparació de Viena va servir per reparar més de 35.000 objectes i estalviar una xifra superior a les 2.700 tones de CO2.

La inauguració oficial

Ángel Hervella, director de Gestió Local i Autonòmica a Ecoembes, ha obert els parlaments de la inauguració oficial i ha dit que “a Ecoembes estem preparats per transformar-nos i per seguir treballant per un futur sense residus. Esdeveniments com el Waste in Progress ens serveixen per posar en comú les bones pràctiques que ens ajuden a aconseguir aquest objectiu”.

El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Josep Maria Bagot, ha destacat que “en una situació d’emergència climàtica com l’actual, la protecció del medi ambient és una prioritat i la gestió dels residus n’és una part fonamental. En els darrers anys, s’ha fet molta feina, millorant en prevenció de residus i incrementant els percentatges de reciclatge i recollida selectiva. Però és necessari fer més passes endavant i aquest espai pot contribuir a fer-los. Per això, hem donat suport al Fòrum des que va néixer i estem compromesos a continuar-ho fent en les properes edicions”.

Anna Barnardas, secretària general d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, ha manifestat que “des del Govern estem treballant en una nova norma que el conseller Mascort va presentar la setmana passada; la Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya. Aquesta llei es fonamenta en la protecció de la salut humana i del medi ambient, la reducció d’impactes en la producció i gestió de residus, i l’alineació amb els principis i objectius ambientals reconeguts internacionalment. D’aquesta manera, es proposa assignar responsabilitats als productors i fomentar sistemes de retorn i reutilització que minimitzin l’ús de recursos i la contaminació, reduint així la petjada de carboni i contribuint a un medi ambient més net. És una llei valenta i pionera a Europa que, de ben segur, ajudarà a la prevenció, la missió principal d’aquest Waste in Progress”.

L’alcalde de Girona i president del Patronat de Fira de Girona, Lluc Salellas, ha estat l’encarregat de tancar els parlaments afirmant que “com a ciutat estem molt contents d’acollir durant tres dies gent vinguda d’arreu per conèixer i debatre sobre les millors idees i polítiques en gestió de residus. A Girona com conscients que cal que les coses canviïn i per això volem ser referents en la lluita contra l’emergència climàtica. Propostes com les del Waste in Progress encaixen a la perfecció amb l’estratègia Girona Ciutat Circular que tot just comencem a impulsar a la ciutat”.

1.700 visitants

El #wasteinprogress va néixer el 2017 amb l'objectiu de reunir a Girona empreses i administracions d'arreu de l'Estat per compartir experiències al voltant de la gestió de residus i la voluntat de millorar les ciutats i el futur dels seus habitants a partir de la posada en comú d'experiències sobre una temàtica concreta. Amb el pas dels anys s'ha convertit en un fòrum de referència estatal en matèria de gestió de residus municipals.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Després de dos anys de parèntesi per la pandèmia del coronavirus, el 2022 el congrés va celebrar la seva quarta edició tornant amb força, amb 1.500 visitants i l'orgànica com a element clau en els nous models de recollida selectiva en va ser el seu tema principal. L'any passat va abordar la implantació de nous models de recollida amb identificació del generador i, com a novetat, es va repartir per primera vegada en tres jornades completes, al matí i a la tarda, amb rècord de visitants: 1.700 persones.