BMW ha posat a la nostra disposició un d´aquells cotxes que tots hem somiat conduir alguna vegada, un aparador de tecnologia, una joia mecànica, una peça de col·leccionista... l´M5. Passa molt de tant en tant que es pugui experimentar què se sent quan prop de sis-cents cavalls es desfermen i apliquen tota la seva força a l´asfalt. Costa definir-ho amb paraules, però no exagerem si diem que, encara que costi de creure, la capacitat d´acceleració de l´M5 s´acosta bastant a la d´una motocicleta. És un autèntic míssil, i la veritat és que, per poder circular amb aquest depredador de l´asfalt dins dels límits legals s´ha d´estar en permanent tensió i mirant de trepitjar el mínim el pedal de l´accelerador. Ara bé, notar com, esprement la segona marxa, un queda literalment clavat al seient i l´M5 sembla que es vulgui empassar la carretera. El so del motor, una simfonia no gaire estrident però molt harmònica, i acompanya. En conclusió, l´M5 és un privilegi que només es podran permetre molt poques persones, i el seu hàbitat natural no pot ser cap carretera, sinó un circuit, que és on realment els qui tinguin mans per domar-lo podran apreciar-ne totes les qualitats. Per més filtres electrònics que hi hagi, les rodes no són capaces de pair els 560 cavalls del motor sense patinar en alguna ocasió, i aquí hi ha la gràcia d´aquest cotxe, que cal dominar amb criteri. I aquí hi ha el seu encant.
Imatge intimidatòria
Tot i que l´aspecte de l´M5 no és gaire estrident, de seguida es veu que no és un Sèrie 5 qualsevol, sinó una màquina molt sofisticada. Les quatre sortides del tub d´escapament, les brànquies laterals per deixar respirar el propulsor i, sobretot, unes espectaculars i enormes llantes d´aliatge que deixen veure uns grandiosos discos de fre perforats, mossegats per unes no menys generoses pinces (pintades de color) blau ens deixen imaginar què ens espera a l´hora de girar la clau del contacte (bé, això de girar la clau ja ha passat a millor vida, en aquests cotxes, ja que per engegar el motor cal pitjar un botó i llestos).
En el quadre de comandaments hi trobem algunes diferències, com el grafisme de color blanc (en comptes del taronja habitual) i dos nous indicadors: un que informa de la configuració del motor, el canvi de marxes i la direcció (a la part inferior del comptavoltes, i que es pot alternar amb l´indicador de consum instantani), i un altre és que ens mostra l´autonomia (a la part inferior del velocímetre). La consola també té un disseny diferent a la zona de la palanca del canvi de marxes per deixar lloc als botons necessaris per seleccionar els diferents programes de funcionament del control d´estabilitat, la resposta del motor, la suspensió, la direcció i el canvi de marxes. Per a la resposta del motor hi ha tres ajustos: Efficient, Sport i Sport Plus, i tres més per a la suspensió i la direcció: Confort, Sport i Sport Plus.
Del lloc de conducció hem de destacar-ne sobretot els magnífics seients, que combinen una comoditat exquisida amb una subjecció total (ja que té múltiples regulacions elèctriques).
A punta de gas
Tot i la descomunal xifra de potència i parell motor del BMW M5, la veritat és que es pot conduir com qualsevol altre turisme, perquè a punta de gas té una resposta molt suau i progressiva. Ara bé, només que insistim una mica amb el peu dret, notarem que ens sobren cavalls en tot moment i que el control de tracció s´activa de manera constant en sortir dels revolts. És tanta la força que han de transmetre les rodes que arriba un moment que rellisquen. Els qui dominin la tècnica del contravolant disfrutaran molt amb aquest cotxe, però el nostre consell és que, si volen desactivar el control de tracció, el millor és que ho facin en un circuit, perquè domar aquesta bèstia de l´asfalt no està a l´abast de qualsevol. En carreteres ràpides, com una autopista o una nacional amb revolts de radi ampli, el límit a l´hora de viatjar ràpid l´ha de posar el sentit comú, perquè el cotxe permet una velocitat de pas per revolt estratosfèrica. El que dèiem a dalt de tot: és un autèntic míssil.
