Cartes

M.Angels Alsina i Bosch ( Bescanó )

En Pere Pubill Peret, potser el gitano català més famós de tots els temps, farà el pregó de Salt demà dijous 21 a les 9 del vespre. Ho trobo un gran encert. Felicitats a tots els que han fet això possible. Aniré a escoltar-lo amb molta il·lusió.

Peret va dedicar una cançó al seu pare anomenada El mig amic... com la relació eterna amb Espanya, amb la qual, com a molt, podem aspirar a ser uns migs amics.

I és que mai podrem acabar de ser amics complets, perquè amb una mà ens acarona el cap, i amb l'altra ens fot la cartera, ens parla com un amic però ens mata el futur de la nostra cultura, ens fa promeses que no té cap intenció de complir, ens enreda i ens enganya... com la cançó que us parlava de Peret: "enredant per allà/ I enredant per aquí/ D'aquesta manera/ Em va pujar a mi".

Espanya sempre ha tractat Catalunya com un problema, quan és precisament Espanya el problema de Catalunya, el mig problema, l'altre mig, som nosaltres mateixos els catalans.

Em quedo amb aquesta frase de Peret: "Aquest és el meu país, i tinc un DNI. Però m'agradaria no tenir DNI. I tenir una democràcia de veritat". T'esperem a Salt, Peret!

Els nouvinguts han de saber...

Mateu Tulsà Vert ( Riudellots de la Selva)

Encara recordo quan el meu tiet, amb el seu John Deere verd, baixava a escampar suc al camp de davant de casa. Automàticament sortia la meva mare a desar la roba que restava estesa des de primera hora del matí. Certament era una estona que sentíem pudor,i molta! Però al mateix temps sabíem perfectament que aquell purí serviria perquè l'ordi o el blat que a posteriori s'hi sembrés, creixés ple de força i vitalitat. El mateix amb els motors de regar.

Aquell llunyà rum-rum, que juntament amb el cant del xot, amenitzava les nits d'estiu. I per què al capvespre? Per molestar? Doncs perquè l'evapotranspiració es redueix significativament. Finalment les granges. Activitat nociva i molesta per alguns, o activitat econòmica i font d'aliment per a altres. Fan pudor, sí! I què?

Si no hagués sabut per què es tira purí, o perquè es rega al capvespre, o fins i tot perquè es crien animals en unes instal·lacions, doncs segurament hauria trucat als Mossos d'Esquadra o hauria anat a l'Ajuntament per deixar constància del meu malestar.

Fa temps s'està parlant d'un assetjament al món rural, a pagès. Assetjament dels nouvinguts enfront les activitats dels pagesos (permeteu-me que generalitzi tot i que sóc conscient que no puc fer-ho!), denúncies, amenaces, judicis etc... Cal ficar-se al cap que els pobles no són el pati d'escola de la gent de ciutat, no és ni serà mai l'espai de relax i esbarjo on només hi ha papallones, flors i herba fresca. Als pobles es treballa, s'hi crien animals, s'hi toquen campanes, s'hi cultiva la terra, s'hi viu.

Abans de comprar una fantàstica masia del S. XV caldria conèixer i entendre l'entorn on està ubicada. ¿Veritat que si busco tranquil·litat i silenci no compraré un habitatge al costat del la via del tren? Doncs això és el mateix.

L'agonia de l'euro

Rogeli Vancells Molinas ( Sant Feliu de Guixols )

Aquesta crisi ja no afecta només els països més febles, és l'agonia de l'euro. És una llarga cadena que ja ha atropellat Irlanda, Grècia i Portugal, i amenaça també Espanya, però ara l'amenaça també ens ve d'Itàlia, i ens preguntem quin serà el següent país a caure. Coneixem on va començar, però és imprevisible saber per on continuarà, ja que és un problema d'Europa i de l'euro.

El greu error va ser implantar una moneda única, que unia els països rics amb els pobres, tots junts, en el mateix paquet, creient que tots serien iguals, sense tenir en compte que això provocaria una disbauxa que enfonsaria els més dèbils en benefici dels països del nord o, en el pitjor dels casos, sense beneficiar ningú.

No es va tenir en compte que les economies del nord i del sud són molt diferents i que arribaria un moment que la crisi seria europea i faria molt difícil posar fre a la situació actual, en què fins i tot pot arribar a fer caure l'euro. Hi ha a la UE unes divisions internes que provoquen l'absència d'una política econòmica única, que era la idea bàsica quan es va crear la Unió Europea.

Setanta-cinc anys d'un trist aniversari

Francesc A. Picas (La Jonquera)

El juliol d'aquest 2011 es compleixen 75 anys que a Catalunya s'implantà un règim anarcomarxista que provocà una dura i sagnant persecució religiosa. A la diòcesi de Girona foren assassinats 198 sacerdots, sense judici ni defensa legal. Els restants sacerdots salvaren la vida refugiats en bones famílies, a la ciutat, o a la muntanya, o exiliats clandestinament per la frontera. Les autoritats clausuraren els temples, cremaren les imatges i els altars, i robaren tots els objectes de valor.

Les escoles cristianes foren tancades i usurpades. Van ser perseguits i assassinats centenars de pares de família i joves de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

El bisbe de Girona, Josep Cartañà, pogué salvar la vida amb grans dificultats. Sortí de la seva residència amb discreció, a la nit, acompanyat del jove Josep Bosch i Mercader, travessà carrers i places i es refugià a casa d'un pietosa senyora. El Comitè gironí, dies després, descobrí el refugi i ?assassinà aquella senyora perquè no va explicar on havia anat el bisbe.

El Doctor Cartañà es pogué refugiar a Barcelona, i allí un antic amic d'estudis li proporcionà un passaport amb nom fals, i un passatge per embarcar en un vaixell francès. De França es traslladà a Pamplona, en un convent d'origen gironí. El febrer de 1939, garantida la llibertat religiosa a Catalunya, el bisbe Cartañà tornà a Girona.