A França s'ha iniciat la polèmica sobre la necessitat i conveniència de posar deures als nens, com a complement de les tasques escolars. Per veïnatge, aquesta polèmica comença a plantejar-se ja també a casa nostra. És pedagògicament recomanable que a l'escola s'encarreguin treballs als alumnes a fi que aquests treballin a casa?
D'entrada, no hi ha una resposta simple. No es tracta de dir ni sí ni no. Com en tantes qüestions de la vida, cal cercar arguments. Què aporten els deures extraescolars als alumnes? Aquesta és la pregunta clau.
D'entrada, crec que cap nen s'ha de traumatitzar pel fet de dedicar una estona del seu temps lliure a complimentar unes tasques encarregades pels docents. Els més grans venim d'una tradició en la qual els deures formaven part de la nostra vida quotidiana. Una vida, això sí, amb menys compromisos i amb menys elements de distracció que ara. Especialment, amb menys activitats extraescolars.
Els deures poden tenir la missió d'estimular la responsabilitat del nen, sempre que siguin un complement de les tasques fetes a classe, que no suposin entrar en matèria nova, que els pugui fer el nen tot sol, i, sobretot, que siguin corregits i avaluats pels mestre. És important que el nen aprengui tant mentre fa els deures com mentre el professor els corregeix.
Però els deures no poden tenir com a resultat que els pares hagin d'esmerçar temps i esforç a ajudar a fer uns exercicis per als quals no estan preparats. Malgrat que un pare pugui tenir un molt alt nivell de matemàtiques, una molt positiva voluntat d'ajudar el seu fill en l'aprenentatge d'aquesta matèria, i disposar del temps adequat, li mancaran els coneixements de didàctica a fi que pugui actuar de manera pedagògicament adequada. Sense pedagogia, malgrat la bona voluntat, es pot entorpir el procés d'aprenentatge.
La responsabilitat dels pares és educativa. Podem dir que tota acció de la societat hauria de ser educativa. I és cert. Però qui té la responsabilitat directa sobre l'educació dels fills són els pares, i han de vetllar pels seus objectius. L'escola també educa; però ho fa per delegació dels pares. No podem confondre educació amb ensenyament. Els pares eduquen quan exigeixen al seu fill que, amb responsabilitat, compleixi amb els deures de l'escola. La responsabilitat ha de ser un objectiu clau en l'educació. Però no hem de confondre l'educació amb el fet d'ajudar a fer uns deures o ensenyar uns conceptes que no s'han donat a classe. Els pares no han de suplir el que els mestres han deixat de fer. I els mestres han de ser respectuosos amb els objectius educatius dels pares.
