El director de Càritas Girona, Ramon Barneda, com publicava el nostre diari dilluns passat, ha aventurat que el 2013 serà pitjor que el 2012. Ho justifica no només perquè la gent que ara necessita ajuda difícilment millorarà la seva actual situació, sinó perquè les sol·licituds d'ajuda poden augmentar. Aquestes previsions de Barneda queden confirmades en l'estudi donat a conèixer ahir sobre la creixent exclusió social tant a les comarques gironines com en el conjunt de Catalunya. A tot el país, un 21,9% de la població ja viu amb una renda inferior al llindar de risc de pobresa, que són 8.560 euros anuals. Fa sis anys, la taxa d'exclusió social, que actualment és del 29,5% de la població, se situava entre un 18 i un 19%, que ja resultava prou elevada en una societat occidental, però ara s'ha enfilat a unes xifres alarmants; xifres que, en lloc de tendir a estabilitzar-se o baixar, aniran a l'alça després de conèixer les ombrívoles previsions per a l'economia espanyola que ha anunciat aquesta setmana el Fons Monetari Internacional. Espanya i Grècia tindran l'any vinent les caigudes més fortes de l'economia mundial. L'FMI també creu que el dèficit no baixarà a Espanya del 3% fins al 2017. La pregunta és fins quan es podrà suportar la imparable caiguda de l'activitat econòmica que deriva en aquestes elevades bosses d'exclusió social. D'una banda, els governs de l'Estat i de la Generalitat ja han anat reduint les ajudes socials i, d'una altra, les diferents entitats que constiueixen un impagable suport en aquestes circumstàncies, com l'esmentada Càritas, ja voregen el límit de les seves possibilitats. L'estudi de l'Idescat confirma que la família continua essent el principal ajut per als que han perdut la feina o travessen una delicada situació econòmica, però no podem oblidar el creixent nombre de famílies amb tots els seus membres desocupats. Mentrestant, Rajoy i Merkel discuteixen si els convé políticament el rescat.
