El mercat de Calaf de la política catalana

Encara falten setmanes per a l’inici de la campanya electoral a Catalunya, però els polítics de tots els colors ja s’han posat a la feina per convèncer els electors de les bondats de les seves propostes i dels perills de votar els seus competidors. I, com va passar a les eleccions gallegues i segurament també passarà a les basques, alguns partits intenten introduir a la campanya catalana missatges que formen part de la pugna que hi ha entre els dos blocs a Espanya.

La campanya no serà gaire diferent del clima que s’ha viscut a Catalunya durant la legislatura que ara s’acaba, que ha recordat la llegenda del mercat de Calaf en què hi va haver tant xivarri i tanta confusió que no hi havia manera de fer-se entendre. Tot i que cal reconèixer que la política espanyola encara supera en decibels la remor que surt de Catalunya.

El president Pere Aragonès, aprofitant els darrers dies en el càrrec, s’ha llançat a fer propostes de calat que, en període electoral, no tenen cap possibilitat de prosperar. Ha demanat un finançament singular per a Catalunya, per posar fi a l’escandalós dèficit fiscal, i acordar amb l’estat la convocatòria d’un referèndum aplicant l’article 92 de la Constitució que preveu la celebració de referèndums consultius per a decisions polítiques d’especial transcendència, que han de ser convocats pel Rei a proposta del govern i autoritzats pel Congrés. Ja es veu que tant una proposta com l’altra poden formar part d’un programa polític, però que difícilment prosperaran si no és que el govern de torn necessita els vots dels partits catalans que ho demanin, com li va passar a José María Aznar, amb les peticions de CiU en el pacte del Majèstic, o ara mateix a Pedro Sánchez, amb l’amnistia, per ser investit president. Si no hi ha aquesta necessitat, el govern central tindrà poques ganes d’obrir el meló d’un finançament singular per a Catalunya sabent que hi haurà moltes comunitats que se’n beneficien que se li tiraran al damunt, com ha passat en altres ocasions. I tampoc acceptarà cap referèndum, per molt constitucional que pugui ser. Justament ara fa 10 anys el Congrés va pronunciar-se clarament contra una consulta, tot i que en aquella ocasió el Parlament demanava que s’apliqués l’article 150.2 de la Constitució i que es transferís a Catalunya la competència de convocar el referèndum. Recordem que els tres diputats que varen defensar la proposta, Marta Rovira (ERC), Jordi Turull (CiU) i Joan Herrera (ICV-EUiA), varen rebre una sonora negativa.

Però el president Aragonès, que també ha proposat fer un debat amb Salvador Illa i Carles Puigdemont, si convé a Perpinyà, no és l’únic que ha fet propostes clarament electoralistes. Carles Puigdemont s’ha traslladat al Vallespir, ha anunciat que tornarà a Catalunya si pot ser investit president i ha dit que de debat només en faria amb Pedro Sánchez, menystenint el PSC i Salvador Illa. De fet això no és nou. Jordi Pujol negociava amb Felipe González fent el bypass al PSC o amb José María Aznar, ignorant el PP a Catalunya. Artur Mas va anar a pactar aspectes de l’Estatut amb José Luís Rodríguez Zapatero, saltant-se Pasqual Maragall i el PSC.

Salvador Illa, a qui les enquestes donen com a guanyador, no s’aparta del discurs del PSOE i no abona un finançament singular per a Catalunya ni la celebració de cap referèndum i, per suposat, no accepta un debat a tres ni molt menys fer-lo a Perpinya. A més, té el difícil repte de mantenir el vot d’alguns electors socialistes que no veuen bé l’amnistia i de pescar vots del naufragi de Ciutadans.

I mentre la CUP i Comuns Sumar aspiren a ser decisius per a una majoria en el nou parlament, des de la dreta, el PP i Vox també intenten captar tots els vots que puguin de Ciutadans i per això han accentuat la cridòria pels pactes del PSOE amb els independentistes i fer l’enèsim anunci de la ruptura d’Espanya.

I enmig de tota aquesta cridòria s’albira que la nova composició del Parlament no serà gaire diferent de la que hi ha hagut fins ara i que, si no hi ha pactes, costarà d’investir un president que pugui formar un govern estable.

Subscriu-te per seguir llegint