Eclipsi ideològic

El savi assenyala l’eclipsi de sol i el fatxa veu una conspiració. Així estaven als Estats Units davant l’eclipsi que va posar a l’ombra 13 estats. El fatxes extravagants difonen que quan se’n va la llum pot arribar la fi del món, els governs desplegar globus per enverinar la població, imposar la llei marcial... L’eclipsi és la fal·lera conspiranoica que s’interposa entre la realitat i els caps.

Un eclipsi és un espectacle programat -se sap quan passarà el proper a la seva regió- perquè, com Bob Dylan, els astres estan en gira permanent. L’eclipsi és un espectacle antiespectacle espectacular. Antiespectacle perquè es deixa de veure i espectacular per com obstrueix la llum solar i és de nit en ple dia. Els Estats Units han fet de l’espectacle un negoci i la maquinària de propaganda capitalista que pol·linitza el món. Un eclipsi hi uneix dos components culturals de primer ordre: l’espectacle i l’Apocalipsi, la ideologia del capitalisme i la religió en què confia el dòlar i anhela l’adventisme.

Hollywood ha posat la màxima creativitat en la destrucció total. L’Amèrica que va arrencar fent cotxes per al poble ens va fer riure destruint-los en el cinema mut. La línia Ford-Paramount, Detroit-Hollywood, de les pel·lícules que rebentaven mitja dotzena de Buick Riviera ens fascinava a l’Espanya dels Seat protegits amb funda i segueix viva a Fast & Furious. El virtuosisme nord-americà en l’espectacle de la destrucció és tan gran que semblava increïble que l’11 S hagués estat ideat a fora. Entre les primeres mesures després de l’atemptat de les Torres Bessones, el president Bush va convocar guionistes de Hollywood per imaginar escenaris similars de terrorisme massiva.

Aquesta gent que mira un eclipsi i veu una conspiració està amb Donald Trump, el president que va sortir de la construcció, va arribar a l’espectacle i promet destrucció a la seva parusia, el seu segon adveniment, el 5 de novembre.

Subscriu-te per seguir llegint