a dies que no sonen els tambors dels partidaris i detractors de la perllongació de la C-32 fins a Lloret de Mar. No sé si és bon o mal senyal. De fet, la sensació que tenim molta gent és que totes les energies del govern estan abocades en el pols amb l'Estat espanyol que suposa la convocatòria del referèndum del dia 1 d'octubre. I per això, tots els altres temes que incideixen en el present i el futur del territori, resten en una mena de stand-by. Mentrestant, es va gestionant el dia a dia com es pot. Això sí, amb missatges optimistes gràcies a la (real o magnificada?) bonança econòmica d'aquests darrers mesos.

Amb el meu grup de teatre hem viatjat, aquesta setmana passada, a Campdevànol. Des de l'inici de l'Eix, a Vilobí, fins al nostre destí, només una hora i vint minuts (sense córrer!). I des de Vidreres fins a Ripoll, tot el trajecte per autovia i sense un sol peatge. Així mateix, com si viatgéssim per Castella o Extremadura! Una meravella! Feia temps que no feia aquest trajecte i per això, encara me'n vaig sorprendre més. «L'excursió» i algunes converses amb la gent de Campdevànol em van tornar a fer reflexionar sobre la importància de les comunicacions per vertebrar un territori. Però també, tot travessant els nombrosos túnels del tram Vic-Ripoll, de la importància de respectar-lo! A Campdevànol, ja aquest estiu, restringiran l'accés a un dels gorgs més concorreguts pels qui aprecien les vacances a muntanya i els seus rius. Volen preservar-lo de la massificació i la degradació. A la Selva Marítima, aquesta és una guerra perduda des de fa molts anys. Batalles però, com la controvertida perllongació de la C-32, segueixen encara enceses.

Ara venen dos o tres mesos durant els quals, molts maleiran que des de la sortida de la C-32 entre Tordera i Blanes fins a Lloret, no s'hagués fet una via de quatre carrils. I que tampoc hi sigui en l'accés a Lloret des de Vidreres passant per l'escarransit túnel de la Rocagrossa. La massificació de la nostra estimada Costa Brava-Sud és irreversible. Tot i això, el seu atractiu és, encara, un reclam per molta gent. Estic convençut que millorant les vies ja existents, se'ls facilitaria l'accés. Sense que els que hi vivim tot l'any hàgim de veure com s'esquincen i degraden unes quantes hectàrees més del nostre entorn.