Portar l'ecologia més enllà de la mort s'ha convertit en una moda que cada dia guanya més adeptes. Els enterraments ecològics i les incineracions -més sostenibles- han experimentat un fort creixement en els últims anys.
Es calcula que a la província de Girona moren unes 5.000 persones cada any, de les quals més d'un miler són incinerades, una xifra ?inimaginable fa només una dècada, quan aquesta opció representava un testimonial 10%.
La consciència pel medi ambient ha arribat amb força al món funerari i les empreses del sector, lluny de quedar-se enrere, han decidit adaptar-se als nous temps. Mèmora Girona -una de les funeràries presents a la província de Girona- impulsa des de fa un parell d'anys les incineracions respectuoses amb el medi ambient. De fet, quatre de cada deu cremacions que porta a terme aquesta empresa ja es fan amb urnes biodegradables.
La moda natural també s'imposa en els fèretres. Els tradicionals taüts han perdut l'hegemonia d'an?tany i ara conviuen amb models més sostenibles. Les noves caixes "verdes" eliminen els vernissos mentre que el tapissat s'elabora amb fibres naturals. També desapareixen els elements de metall, molt contaminants, i se substitueixen per d'altres més ecològics com ara la resina.
Qualitat-preu
Deixar aquest món d'una manera respectuosa amb el medi ambient és la principal justificació dels ecologistes que escullen en vida com enfrontar-se a la mort. Però no és l'única. Un altre motiu que anima a decantar-se per un enterrament "verd" és la qualitat-preu. "Un sepeli o una incineració més respectuosa amb el medi ambient no suposa cap encariment ", assegura Xavier Poch, responsable de Mèmora Girona. Un enterrament ecològic estàndard ronda els 2.000 - 3.000 euros, igual que un de convencional. Pel que fa al perfil del client que escull un enterrament més sostenible per a un familiar, els responsables de les empreses del sector asseguren que "no és qüestió d'edat ni de sexe". "No hi ha cap perfil concret. Nosaltres informem de la possibilitat d'escollir un producte més ecològic, i com que cada vegada hi ha més gent conscienciada amb l'entorn, aquests productes tenen molta sortida", asseguren.
Normativa desdibuixada
La cultura mortuòria del país està canviant i en els últims anys ha proliferat la tendència de llançar les urnes fúnebres, per exemple, al mar. El sector funerari creu que la consciència mediambiental dels ciutadans avança molt més ràpid que les normatives. Per això són moltes les veus que reclamen una modificació de l'actual legislació d'enterraments per posar ordre a aquestes noves pràctiques.
La normativa actual, vigent des del 1997, obliga a incinerar o inhumar amb un fèretre o una urna. Aquestes, a més, han de complir una sèrie de requisits. En el cas dels taüts, han d'estar construïts amb ?fusta, aglomerat o amb un altre material biodegradable de característiques similiars amb un mínim de 15 mm de gruix. Pel que fa a les urnes, han de ser metàl·liques o de qualsevol altre material impermeable o impermeabilitzat. L'enterrament directament a terra només es permet en condicions molt particulars com ara greus anormalitats epidemiològiques o de catàstrofe. La moda pels enterraments verds és un fenomen global encapçalat pels Estats Units on, fins i tot, s'estan imposant els enterraments sense fèretre.
