L’exposició reuneix dues sèries de treballs en aparença ben diferents. D’una banda, un conjunt de pintures abstractes de gran format on es juga a desconstruir espais arquitectònics; de l’altra, una sèrie d’encunyats xilogràfics en paper, la qual indaga sobre la complexitat de les superfícies. En tots dos casos, idees com buit i absència són conceptes transversals. Segons els responsables de la mostra, «a la primera sèrie s’adverteixen línies blanques com a figures absents enmig de plans d’una gran intensitat cromàtica. A la segona, les capes de paper superposades i perforades a mà deixen entreveure el que hi ha per sota, construint l’objecte a partir de retirar material amb un gest manual. En tots dos casos, el resultat és un joc delicat de lectura en tensió a partir d’allò que aquesta presenti i el que està suggerit». Dues propostes diferents, doncs, d’un mateix artista
