08 de febrer de 2019
08.02.2019

Acusen el govern de Roses de deixar construir de més en diverses finques

Un promotor veu prevaricació de l'alcaldessa i dos exregidors i al·lega que se l'ha pressionat paralitzant-li obres · Els querellats diuen que no hi ha res il·legal i que la denúncia és electoralista

08.02.2019 | 01:33

Un promotor Immobiliari, Xavier Sala Casellas, d'Immogestió SL, ha presentat una querella contra l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, l'exalcalde Carles Pàramo i la regidora Sílvia Ripoll per un presumpte delicte de prevaricació en el qual implica també tècnics municipals. Segons la querella, haurien permès construir més del compte en una parcel·la, en una zona verda i haurien pressionat el promotor paralitzant una obra per aconseguir que es fes càrrec de soterrar una línia elèctrica.

La querella es va presentar al Jutjat d'Instrucció de Figueres el novembre passat pel perjudici que li haurien ocasionat en diferents obres amb decisions «arbitràries». A banda dels càrrecs polítics s'implica en el delicte de prevaricació el secretari general, l'arquitecte cap d'urbanisme, una altra arquitecta municipal i el servei judicial.

Els querellats han fet arribar un comunicat en el qual diuen que lamenten que l'objectiu «no és altre que el de perjudicar la imatge d'aquestes persones, un acte de revenja irracional aprofitant la proximitat d'una nova convocatòria electoral». Entenen que podia haver presentat un contenciós per la via administrativa i no una querella per la via penal.

Quatre casos

A la querella s'exposen quatre possibles actuacions constitutives d'un delicte penal per prevaricació. En primer lloc, al carrer Joan Margarit 82, s'haurien produït «resolucions injustes que van paralitzar de forma improcedent i durant més de tres anys una construcció». Denuncia pressions perquè assumís el cost de soterrament d'una línia de mitja tensió d'Endesa, que suposava un cost de 150.000 euros. S'assegura que tenia llicència i que posteriorment van exigir-ne el soterrament i van paralitzar l'obra.

La segona qüestió es refereix a una obra al camí del Turó, on diu que es va permetre la construcció d'un mur «il·legal» de quatre metres d'altura a la finca colidant.

Al carrer Riu Tordera, número 1, per la seva banda, s'exposa que es va permetre la construcció en un espai destinat a zona verda. S'hi va permetre construir una vivenda unifamiliar. Finalment, a l'avinguda José Díaz Pacheco 103 es van construir quatre vivendes unifamiliars «on l'ordenament només en permetia dues», s'exposa.

En el comunicat dels afectats consta, en canvi, que les llicències es van anar resolent segons el marc urbanístic vigent en cada moment, primer del PGOU de 1993, després en el del POUM del 2010 i, finalment, de nou, en el del PGOU de 1993, a causa de l'anul·lació per part del TSJC del POUM de 2010.

Els querellats afegeixen en el document que el promotor «és conscient que tots els actes administratius propis de la tramitació urbanística, siguin en la tramitació de llicències d'obres o derivats de la disciplina urbanística, són actes reglats».

«Cap conducta delictiva»

L'advocat dels tres polítics, Carles Monguilod, va assegurar ahir que «no existeix cap irregularitat i que tant les decisions tècniques que es van prendre com les decisions administratives en forma de resolucions que van firmar estan justificades i són absolutament legals». Monguilod va remarcar la importància que «cap dels polítics es va apartar mai de les resolucions en qüestió», que no eren «ni capritxoses ni arbitràries, sinó totalment legals i fonamentades».

L'advocat creu que «la querella explica els fets d'una manera segmentada» i que un cop s'hagin practicat les diligències de prova pendents de fer-se i, particularment, la declaració de les persones querellades, «tindrem arguments prou sòlids per demanar l'arxiu». «No hi ha cap mena de conducta delictiva», va apuntar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook