La Societat Catalana d'Herpetologia ha restaurat petits aiguamolls, mulladius, a la part alta de l'Albera.
Són petites zones de prat que durant uns pocs mesos l'any s'inunden amb aigua provinent de surgències fontinals, relativament abundants a les zones altes d’aquesta serralada.
Destaquen la Font Jordana, el Puineulós o Baussitges.
Les actuacions han consistit en la instal·lació de tanques perimetrals al voltant dels punts d’aigua més sensibles, col·locació d’elements interpretatius, arranjament d’abeuradors, entre d’altres. Aquestes actuacions compten amb la col·laboració del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, del PNIN de l’Albera i el suport de la Diputació de Girona.
Tenen un elevat interès faunístic i florístic, acollint poblacions d’espècies de plantes singulars com Ranunculus hederaceus, Ranunculus nodiflorus i Saxifraga fragosoi.
Durant els darrers anys s'ha fet un esforç pel que fa a la conservació d’aquests hàbitats centrat en espècie, la granota roja.
És una espècie de granota de mida mitjana que troba a l’Albera el límit oriental de la seva distribució als Pirineus i que es reprodueix en aquests mulladius tan especials del nostre extrem pirinenc.
La seva presència al massís, en ambdós vessants, s’ha posat en dubte la darrera dècada perquè l’últim albirament de l’espècie fou el 2011.
La pèrdua de qualitat dels mulladius ha dut a un empitjorament en les poblacions d’aquesta espècie.
Els hàbitats presenten una problemàtica per la sobrepastura que afecta la permeabilitat de les poues dels mulladius i a la qualitat de l’aigua.
El segon és l’augment de la massa arbustiva, beneficiada per l’absència de bestiar que ha colonitzat alguns déus d’aigua com la de la Font Jordana.
