El Parc Natural del Cap de Creus centrarà la majoria d'accions del projecte LIFE medCLIFFS, una iniciativa amb finançament europeu, que vol millorar la gestió de la flora exòtica invasora, promoure les espècies autòctones i endèmiques i conscienciar la ciutadania. De fet, la zona compta amb una espècie endèmica única: la Seseli Farrenyi. El pla, coordinat pel CSIC, se centra en els penya-segats mediterranis «colonitzats», uns hàbitats d'interès prioritari un 43% dels quals es troben a l'Estat espanyol i que, a Catalunya, el 93% es concentren a la Costa Brava.

La presència de flora exòtica invasora és un problema històric a litoral català i, molt especialment, a la zona del cap de Creus on aquesta problemàtica se suma a la presència d'algunes espècies endèmiques i úniques al món. La seva expansió, atiada per la utilització d'algunes flors en jardins particulars i espais públics durant molts anys, fa difícil erradicar-la completament. S'hi ha dut a terme diverses campanyes específiques i ara es vol fer un pas més enllà.

A través d'aquest «ambiciós» projecte, es vol abastar la problemàtica des de diversos àmbits a tot el litoral de la Costa Brava. Per una banda, les accions d'eliminació d'espècies invasores, la majoria de les quals es concentraran al Parc Natural del Cap de Creus i, per l'altra, les tasques de conscienciació. En aquest sentit, es buscarà la implicació ciutadana a través de voluntaris sota la figura «d'observadors» que ajudin –a través d'aplicacions que ja estan disponibles en línia- a identificar espècies invasores.

«En un altre nivell, es buscaran voluntaris més compromesos a través de les associacions com ara Flora Catalana», explica la investigadora del CSIC i responsable del projecte, Sònia Garcia. «Es delimitaran uns trams concrets i es crearà la figura de responsables d'aquestes zones per tal que durant els anys que duri el projecte, o uns anys, monitoritzin l'evolució d'aquestes espècies o, fins i tot, si n'apareixen de noves», detalla Garcia. Amb aquesta informació, es podran crear mapes «de risc» i monitoritzar els models d'expansió futura d'aquestes espècies.

També es treballarà estretament amb viveristes i floristes per promoure espècies autòctones en jardins i espais particulars. «Hem d'aconseguir canviar la mirada i educar la gent perquè entengui que plantes com l'ungla de gat, que aparentment és molt bonica, és una planta invasora que s'està carregant els nostres ecosistemes», insisteix Garcia. També es crearà un llistat «de consens» amb les plantes més perilloses per evitar-ne la comercialització i un altre de «vigilància» amb aquelles que siguin «potencialment perilloses». A més, es preveu crear un codi de «conducta» que signin les empreses que es dediquen a la comercialització de plantes perquè es comprometin a no distribuir les invasores i promoure les autòctones.

«Reduir» l'impacte

Per la seva banda, el director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, remarca la importància de projectes com aquest per aconseguir «evitar la seva propagació, promoure'n l'eliminació i complementar-ho amb accions ambientals i de conscienciació». «És molt ambiciós pensar que es poden eliminar totalment, però sí que se'n pot reduir l'impacte i la presència en zones on hi ha espècies especialment vulnerables», assegura Feliu. En aquest sentit, remarca que al Cap de Creus hi ha espècies endèmiques com la Seseli de Cap de Creus. «Només la tenim aquí i és una gran responsabilitat de gestió per a nosaltres garantir la seva pervivència», afegeix.

1,4 milions d'euros i un termini de cinc anys

LIFE medCLIFFS compta amb un pressupost d'1,4 milions d'euros i un termini d'execució de cinc anys. És un projecte que compta amb finançament del programa LIFE de la Unió Europea i està coordinat pel CSIC, tot i que té com a socis el Departament d'Acció Climàtica, la Diputació de Girona, el Parc Natural de Cap de Creus, l'Ajuntament de Cadaqués, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Flora Catalana i la Federació d'Agricultors i Viveristes de Catalunya.