Científics de la Universitat de Girona (UdG), l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) han alertat en una compareixença al Parlament de l'impacte que poden tenir els parcs eòlics marins projectats al golf de Roses en la biodiversitat de la zona. En el marc de la Comissió d'Acció Climàtica, el professor de l'ICM-CSIC, Josep Maria Gili, ha assegurat que es tracta d'un espai "únic" que cal preservar. "Aquí hi tenim una mica la porta essencial d'entrada perquè tot el sistema funciona (...) Qualsevol alteració que es produeixi aquí afectarà no només el golf de Roses sinó la meitat de la costa catalana", ha afirmat. "No podem posar un altre Castor", ha conclòs Rafael Sardá, del CEAB-CSIC.
Els parcs eòlics marins projectats al golf de Roses han tornat al Parlament. Un grup de científics han comparegut a la comissió d'Acció Climàtica per exposar el seu posicionament sobre els projectes que hi ha sobre la taula (quatre, en total) i alertar del perill que poden suposar en una zona amb diversos espais protegits d'una gran biodiversitat.
El primer a intervenir ha estat el professor de la UdG, Josep Lloret, que ha posat en context els membres de la comissió. "La idea principal és que els parcs que es projecten estan envoltant i alguns, fins i tot, se solapen amb deu àrees protegides que són Xarxa de Natura 2000. Hi ha un corredor de migració de cetacis i dos vedats de pesca", ha dit. "Estem en una situació excepcional a la mar catalana perquè el mar del Nord no és comparable", ha afegit.
Al seu torn, el professor Gili ha detallat les característiques de la zona. En aquest sentit, ha explicat que al golf de Lleó hi ha representats el 70% dels habitats marins de la Xarxa Natura. "I tenim, si considerem els invertebrats, 3.200 espècies. Això és la meitat de la diversitat marina coneguda al Mediterrani occidental", ha afegit.
Indispensable per a la reproducció de moltes espècies
En aquest sentit, ha afirmat que la zona és un dels "indrets més importants en biodiversitat marina" de la mediterrània i que és un hàbitat indispensable per a la reproducció de moltes espècies, com ara les anxoves. Gili ha detallat que tot plegat s'explica perquè el golf de Lleó compta amb diverses corrents que distribueixen els sediments, en lloc de dipositar-los, i dona riquesa al fons marí i a la seva biodiversitat.
"Per entendre'ns, aquí tenim com una porta essencial perquè el sistema funcioni com està funcionant. És com un coll d'ampolla", ha remarcat. Per això, alerta que "qualsevol alteració" que s'hi produeixi no només tindrà efectes en aquest punt "sinó possiblement a la meitat de la costa catalana".
Per la seva banda, la científica de l'ICM, Elisa Bardalet, ha focalitzat la seva intervenció en la tecnologia que utilitzaran aquest tipus de parcs eòlics. En relació a això, ha explicat que el mar del Nord no es comparable a aquesta zona per les fondàries –aquí són superiors- i per les diversitat que hi ha.
També ha afirmat que el sistema d'anclatge serà agressiu per al fons marí, com també preveuen que ho siguin tant els sistemes per transportar l'energia generada com les subestacions.
La biòloga de l'ICM, Anna Sabatés, ha abordat els impactes "potencials" que poden tenir sobre la natura. "Suposarà modificacions en els substrat i en l'habitat d'espècies que l'hora són aliment", ha dit tot afegint que també impactarà en nombroses espècies de mamífers i crustacis, així com en ocells pels sorolls i les vibracions.
"Tot això s'hauria d'estudiar amb rigorositat", ha dit. "Per acabar, vull reiterar la importància de no malmetre i conservar aquest indret únic des del punt de vista ambiental, ecològic i socioeconòmic. I no només de la costa catalana sinó del Mediterrani", ha insistit.
Finalment, Sardá s'ha mostrat crític amb com s'ha gestionat tot el procés i el POEM, que està en tràmit. També s'ha referit directament als promotors d'alguns dels projectes assegurant que "els estudis d'impacte ambiental no són un estudi científic" i ha posat en dubte que els qui els elaboren siguin imparcials. En aquest sentit, ha dit que cal dir la "veritat" i parlar de l'impacte que tindran aquests projectes. "No podem posar un altre Castor aquí", ha afegit.
Els impulsors del Tramuntana defensen criteris científics
Des del Parc Tramuntana, recorden que també hi ha científics vinculats al CSIC i la UdG que no s'oposen al desenvolupament de l'eòlica marina. En aquest sentit, recorden que el mes de març es va fer públic un manifest en el qual un centenar de científics reivindicaven el paper de l'eòlica marina per impulsar la transició energètica. Els promotors del Parc Tramuntana també apunten que el posicionament del grup de científics que ha comparegut aquest dimecres al Parlament es basa en una recopilació d’impactes potencials de l’eòlica marina en el cas que no s’apliqués cap mesura correctora. En aquest sentit, recorden l'estudi d'una consultora que assenyala que l’eòlica marina és compatible amb la biodiversitat del golf de Roses amb l’aplicació d’algunes mesures correctores oportunes.
Concentració a les portes del Parlament
Coincidint amb la compareixença al Parlament, representants de diverses entitats contràries a l’actual model de transició energètica s’han concentrat aquesta tarda davant les portes del Parlament amb pancartes per exigir al Govern que escolti i es deixi guiar per les persones, els experts, que realment tenen el coneixement suficient per abordar aquest gran repte de país amb garanties i sense malmetre els territoris.
