Capmany i Lladó refusen el caràcter franquista del seu topònim

Descarten que estiguin incomplint la Llei de memòria democràtica i que s’hagin de dir «Campmany» i «Lledó»

Un segell original del segle XV de Capmany guardat a la Biblioteca de Peralada.

Un segell original del segle XV de Capmany guardat a la Biblioteca de Peralada. / BIBLIOTECA FAGES DE CLIMENT

Santi Coll

Els ajuntaments de Capmany i Lladó i els seus veïns s’han vist sorpresos per una polèmica inesperada que pretén modificar la seva nomenclatura oficial per una suposada imposició franquista que els dos municipis neguen que tingui cap vinculació amb la seva història real. El tema va arribar dies enrere al Senat espanyol i la cambra alta s’ha adreçat als dos consistoris exigint-los que compleixin amb la Llei de la memòria democràtica i canviïn el seu nom pel de Campmany i Lledó.

En el rerefons d’aquesta polèmica, hi ha el col·lectiu Cabassers.org, dedicat a «fiscalitzar la toponímia catalana» i fer complir la Llei de normalització lingüística. En el cas dels dos municipis de l’Alt Empordà, però, no han tingut en compte els precedents històrics de la seva nomenclatura actual, que es remunta a molts segles enrere i que ambdós ajuntaments van refrendar per ple i amb acord de la Generalitat el 1983.

La plataforma Cabassers.org explica en el seu portal que «és una iniciativa que va sorgir al municipi prioratí de Cabassers, que encara té com a grafia del seu topònim oficial una forma prenormativa, Cabacés. Aquesta grafia havia estat la forma oficial del nom del lloc abans que Pompeu Fabra normativitzés la llengua, i el 1933 la Generalitat la corregí per la forma que s’adapta a l’ortografia catalana. El 1939 el franquisme tornà a usar com a oficial la forma Cabacés, fins que el 1983 la Generalitat recuperà la grafia genuïna, Cabassers. El 1989, s’oficialitzà de nou la grafia Cabacés, de manera improcedent».

Imatge antiga de Lladó de J.M. Cañellas, a finals del segle XIX.

Imatge antiga de Lladó de J.M. Cañellas, a finals del segle XIX.

«El cas de Lladó i Capmany és molt diferent, perquè tots dos municipis tenim molt ben documentada la història de la nomenclatura local i no va ser imposada pel franquisme», asseguren els respectius alcaldes, Joaquim Tremoleda, i Joan Fuentes. A Lladó, des del segle XIV fins al XVI, apareix la forma catalana juntament amb la llatina, i ja marca un clar predomini de les formes en a. Segons Tremoleda, «des del segle XVI al XX, es disposa d’una documentació molt més abundosa. Hi trobem l’ús seguit i continu de la forma llatina Latone Latona i de la forma catalana Lladó».

En el cas capmanyenc, el topònim amb Cap és ben present al llarg de la història. Els estudis fets pel mestre i investigador Gregori Artizà (1828-1931) no deixaven cap dubte sobre l’origen de Capmany com a Capite magno. Posteriorment, l’any 1983, arran de la proposta de l’Institut d’Estudis Catalans per tal que el terme municipal passés a denominar-se Campmany, des de la Regidoria de Cultura que encapçalava Anna Maria Oliveda, es va redactar un complet informe que contenia un recull de dades històriques i filològiques que van servir per argumentar que la denominació del municipi ha de ser Capmany. En ell es feia constar, entre moltes altres proves, la inscripció de la tomba del primer baró i senyor del poble, conegut com a Ponç de Capmany, mort el 1291, nom que figura a la llosa tombal de l’església de la Clusa. Tant Lladó com Capmany van fer totes les passes legals als anys vuitanta per aconseguir el reconeixement del seu nom històric i volgut pels respectius pobles, fet que va refrendar la Generalitat amb una resolució aprovada pel conseller de Governació el 1984.

Aquest febrer, els dos ajuntaments han rebut un ofici del president del Senat que trasllada una sol·licitud del senador Carles Mulet Garcia, designat per les Corts Valencianes, exigint «el compliment de la Llei de memòria democràtica» per «recuperar la denominació democràtica del municipi». Aquest senador és el mateix que temps enrere va interpel·lar el govern espanyol per a demanar-li si estava preparat per a fer front «a una apocalipsi zombi». Els dos ajuntaments empordanesos no han dubtat ni un moment i tenen previst fer saber al Senat que la seva sobirania local no incompleix cap llei.

Subscriu-te per seguir llegint