Joan Armangué: «Cal un pacte de ciutat, polític i social, sense sectarismes»

Ens trobem amb Joan Armangué a l’estació internacional de l’AVE de Figueres-Vilafant. Amb ell parlem de l’actualitat local i comarcal a les portes d’unes noves eleccions municipals.

Com valora el fet que l’Ajuntament de Figueres hagi pogut tirar endavant un nou POUM que deixa enrere el de 1983?

Una valoració global positiva, sobretot, pels objectius de limitació del creixement i l’aposta per la sostenibilitat. En alguns aspectes crec que es queda una mica curt. Concretament, hi trobo a faltar més ambició en la transformació del sector oest de la ciutat, en la línia de trencar la creixent guetització, per la via de la regeneració i esponjament urbà; així com en la regeneració i rehabilitació del centre per fer front, tot plegat, a la diagnosi de Figueres que l’escriptor Jordi Amat descriu com «uns dels processos de segregació urbanística i social més intensos que es viuen a Catalunya».

En el nou planejament ha calgut incloure el canvi d’emplaçament de la via convencional del tren, malgrat les reticències d’alguns grups polítics i socials. Vostè ja va alertar que era un fet irreversible.

El POUM trenca amb l’ambigüitat viscuda aquests darrers setze anys. L’anunci del MITMA de licitació de les obres de l’estació intermodal Figueres Vilafant i completar la variant per connectar amb la línia de Portbou, significa ratificar l’acord establert al protocol de col·laboració Estat-Generalitat (2006), l’estudi informatiu de la variant de Figueres, de la línia Barcelona-Portbou (2007) i la licitació de la primera fase de la variant (2008). Ara, excepte la CUP, totes les forces polítiques assumeixen, per convenciment o resignació, la solució plantejada. Això és un pas molt important, que obre unes grans oportunitats de transformació urbanística, social, econòmica i de mobilitat, tant al sector oest com en els terrenys alliberats de l’actual barrera ferroviària.

Hi ha qui diu que Figueres perd el tren perquè se situa als afores.

Això em recorda quan catorze anys abans de l’arribada del ferrocarril a Figueres (1877),  la ubicació de l’estació va generar controvèrsia i un grup de veïns adreçaven un escrit a l’Ajuntament: «La estación se colocaría en un punto distante, desconveniente y fuera del centro de la población, en un punto cercano a la huerta Xarrich, junto a las eras Bassols y Fontana, hasta el camino que conduce al Campo Santo, que estaba alejado y separado de los puntos habitados». Ara, dir que Figueres perd el tren, només pot ser fruit del desconeixement o de la mala fe. La nova estació, situada a Vilafant dins el contínuum urbà amb Figueres, farà que el 90% de la població figuerenca tingui el tren a un radi màxim de 2.000 metres. La dicotomia centre-perifèria és més pròpia del segle XX. Avui, a Figueres, hem de parlar de noves centralitats i l’estació intermodal contribuirà a entortir-ne una de nova de caràcter supramunicipal. També, la població empordanesa que arribi en tren tindrà els grans equipaments comarcals, com l’Hospital i els Jutjats, molt més a prop que ara. I la nova accessibilitat viària, sortida Figueres Centre de l’AP7 i perllongació de la C-31 des del Pont del Príncep, tindrà uns efectes importants de descongestió del trànsit pel centre de la ciutat i serà una contribució positiva a la seva pacificació.

Recentment, el candidat del PSC a l’alcaldia de Portbou, Gael Rodríguez, el va incloure en una comissió ferroviària. Quin objectiu té?

El jove candidat socialista, amb visió estratègica, ha format un grup de treball amb directius vinculats al ferrocarril i altres amb experiència a l’administració pública, amb un clar objectiu de reimpulsar l’activitat ferroviària i logística a Portbou, aprofitant la infraestructura ja existent, incrementar el nombre de llocs de treball, així com la defensa del servei de tren regional Girona-Figueres-Perpinyà amb una clara voluntat transfronterera que situï l’eix Portbou-Cervera de nou com un referent.

També assumirà el Comissionat per a la Transformació Ferroviària anunciat pel candidat de JuntsxFigueres, Jordi Masquef, en cas que sigui l’alcalde.

Com a exalcalde sempre estic a la disposició de l’alcalde o alcaldessa de torn per a col·laborar amb la ciutat. L’alcalde Masquef ha estat l’únic que m’ha fet una proposta de col·laboració. L’any 2019, si continuava com a alcalde i conscient que calia trencar amb l’ambigüitat, em va proposar assumir un Comissionat pels assumptes ferroviaris. En aquest mandat, com a cap de l’oposició em va demanar assessorament per la redacció d’una al·legació al POUM que fes una aposta ferma i decidida per l’estació intermodal i la variant ferroviària. Ara, com a alcaldable, m’ha reiterat la proposta de 2019, com a funció d’assessorament i sense retribució, que assumeixo amb una especial il·lusió, perquè significa reprendre el fil d’un treball iniciat, impulsat i acordat a la meva etapa d’alcalde. També, accepto la proposta perquè coincideixo amb el plantejament de Jordi Masquef que cal assolir un pacte de ciutat, tant en l’àmbit polític com amb els agents socials i econòmics de la ciutat i comarca, des d’un treball obert, transversal i sense sectarismes. 

Amb l’anunci que en el proper mandat podria assumir aquest Comissionat, de seguida se l’ha volgut vincular amb el polèmic pla de l’avinguda de la Nova Estació.

Aquest Pla es va arxivar l’any 2006 i el nou POUM no el preveu. Per tant, no té cap sentit parlar-ne, a menys que es vulgui generar confusió. Amb Jordi Masquef, coincidim que és inacceptable que després de 13 anys de l’arribada de l’alta velocitat, només s’hagi fet una passera sobre la riera Galligans. És prioritari millorar l’accessibilitat i això implica la millora urbana del carrer de les Pedreres i del carrer Avinyonet, sense enderrocar cap casa, que enllaci amb el Passeig Nou donant una imatge de qualitat urbana. La distància entre la plaça de l’Ajuntament i la nova estació intermodal, 1.400 metres, és la mateixa que hi ha entre el Palau Robert, dalt del passeig de Gràcia, i la plaça de Catalunya-Portal de l’Àngel, que fem amb naturalitat quan passegem per Barcelona.

Vostè és un cul inquiet. Hi ha qui li retreu un excés de presència pública i hi ha qui agraeix les seves aportacions. Un «animal» polític mai deixa de ser-ho?

La meva experiència política sempre l’he posada al servei de Figueres i de l’Empordà, tant en iniciatives d’anàlisi i reflexió com en publicacions. També, aquests darrers 16 anys m’he reunit, a petició seva, amb regidors i regidores de tots els grups polítics, sense excepció, amb representació a l’Ajuntament de Figueres, que m’han demanat informació, assessorament o opinió. Abans de les eleccions de 2019, Pere Casellas em va formular una proposta semblant a la de Jordi Masquef, no reiterada en aquests quatre anys de vicealcalde. En el futur, si es dona el cas, que un exalcalde socialista i un alcalde liberal col·laborin, és signe de civilitat i de maduresa institucional lluny de partidismes.

Subscriu-te per seguir llegint