Reintrodueixen una alga al parc natural del Cap de Creus que porta més de quatre dècades extingida

Els científics han reintroduït una alga al parc natural del Cap de Creus que portava més de quatre dècades extingida. L'espècie, coneguda científicament com 'Gongolaria barbata', és de color marró i va desaparèixer als anys 80. Ara, després de cultivar-ne exemplars al laboratori que s'han fixat damunt de roques, les algues s'han traslladat a les aigües de la badia de Portlligat (Alt Empordà) amb l'objectiu que formin un bosc marí. "Volem que en un any siguin fèrtils i que s'expandeixin de manera autònoma", diu la científica del Centre d'Estudis Avançats de Blanes i responsable del projecte, Emma Cebrián. "Mica en mica, hem de recuperar les espècies que els humans vam foragitar dels seus hàbitats", afegeix el director del parc, Ponç Feliu.

El projecte per reintroduir aquesta espècie d'alga el lidera el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), amb el suport d'Estrella Damm i la col·laboració del parc natural. Fa dècades, a la badia de Portlligat hi havia una població estable de 'Gongolaria barbata', una alga marronosa del gènere Cytoseira, que va desaparèixer als anys 80. Entre d'altres, arran de la contaminació, la sobrepesca i la pèrdua de qualitat de les aigües.

Ara, aquest projecte científic vol tornar a fixar l'alga a la zona i fer que torni a establir-hi boscos marins, que entre d'altres donen aliment, refugi o espais de cria a d'altres espècies -com petits invertebrats- i contribueixen a preservar la biodiversitat. 

Des del laboratori, els científics del CEAB-CSIC de Blanes han cultivat exemplars d'aquesta alga, i les branques s'han fixat damunt de roques. Se'ls coneix amb el nom de 'reclutes'. Ara, alguns d'ells s'han posat sota les aigües de la badia de Porlligat. "En total hi ha nou reclutes, i el que esperem és que aquestes branques fèrtils en generin de noves", concreta Cebrián.

La investigadora del CEAB-CSIC, que també lidera el grup de recerca 'Marine Forest' -bosc marí, en anglès- explica que les algues mesuren entre 1 i 2 centímetres. Una mida suficient per permetre que els petits invertebrats no se les mengin i que, d'aquí a un o dos anys, generin noves algues que, de manera autònoma, recuperin el bosc marí que hi havia a la zona fa quatre dècades.

"El fet que ara la qualitat de l'aigua hagi millorat ens fa pensar que probablement podrem recuperar l'espècie a la zona", concreta Emma Cebrián. "Hem de pensar que aquestes algues són poblacions molt vulnerables, però que al mateix temps donen estructura i biodiversitat a l'entorn; a nivell terrestre, per fer-sen una idea, funcionarien com els boscos de roures o alzines", hi afegeix la investigadora.

"Ecosistema més rígid"

El director del parc natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, explica que si s'aconsegueix recuperar el bosc marí d'aquesta alga -de moment, els primers resultats a laboratori són esperançadors- de retruc això permetrà millorar el conjunt de l'ecosistema marí. "Serà més rígid, potent i resilient a amenaces com el canvi climàtic; recuperar aquesta espècie extingida també es traduirà en un augment de la biodiversitat", hi afegeix.

Feliu explica que, sobretot a l'estiu, quan el parc natural rep nombrosos visitants, cal ser conscient "d'allò que es pot fer i què no". Precisament, per contribuir a la preservació dels hàbitats. "És un lloc fràgil; podem banyar-nos, però sempre intentant alterar-ne al mínim les condicions ambientals de l'ecosistema", subratlla el director.

Per part d'Estrella Damm, que dona suport al projecte, la seva responsable d'RSC, Alba Linares, explica que dins el compromís de la companyia amb el medi ambient, "la protecció de la biodiversitat és una mesura nova", a través de la qual prioritzen "mitigar tots els impactes" de l'activitat humana damunt els ecosistemes. "El Mediterrani, a més, forma part de la nostra essència i projectes com aquest ajuden a la seva conservació", conclou.