Una figuerenca viatja a Grècia per cuidar els ulls de les persones refugiades

L’optometrista Isabel Berrojo ha realitzat revisions a 130 persones d’entre 7 mesos i 60 anys de la mà de l’ONG Light Without Borders que va conèixer a través de les xarxes socials

Isabel Berrojo, a la dreta, i Luz Carmona, de Light Without Borders, amb infants refugiats.

Isabel Berrojo, a la dreta, i Luz Carmona, de Light Without Borders, amb infants refugiats. / Empordà.info

Sònia Fuentes

L’optometrista Isabel Berrojo ha dedicat uns dies de juliol a fer un voluntariat en camps de refugiats, a Grècia. S’ha unit a lONG Light Without Borders per oferir atenció ocular a infants i adults en situació de vulnerabilitat després de conèixer l’existència de l’ONG a través de xarxes socials. Es tracta d’una organització que presta serveis d’optometria i oftalmologia en camps de refugiats de Grècia. Light Without Borders va ser fundada el 2016 per Luz Carmona, una barcelonina que va decidir anar-se’n i treballa altruistament des d’una clínica mòbil. «Hem realitzat revisions optomètriques en tres camps: Killiny, Pyrgos i Malakasa. Els seus habitants procedien de països com l’Iran, l’Iraq, l’Afganistan, el Pakistan, Síria, Egipte, el Senegal, Sierra Leone o el Congo».

En una setmana han atès 130 persones amb edats compreses entre 7 mesos i 60 anys. La clínica té l’espai i l’equip necessari per a realitzar les revisions, i gràcies a les donacions disposa d’un ampli estoc de muntures d’ulleres graduades, premuntades i ulleres de sol. En aquesta ocasió, agraeix a Ahmad Zaben d’Optipunt Figueres, la donació de muntures i ulleres per a l’expedició. «A més, quan els optometristes detectem problemes visuals que van més enllà d’un simple problema refractiu podem derivar-lo a una clínica oftalmològica a Atenes, tot això subvencionat per LWB i la Fundació Suyana».

Isabel Berrojo és optometrista de la Fundació Salut Empordà i de l’Institut Oftalmològic Santa Creu de Figueres. És el primer cop que s’embarca en un projecte d’aquestes característiques: «És molt important la nostra assistència perquè la majoria dels refugiats no poden permetre’s comprar-se unes ulleres. També les persones refugiades necessiten sentir-se escoltades». Va conèixer a alguns dels supervivents del naufragi del pesquer enfonsat el mes de juny passat en la costa grega. «Per molta informació que tinguem sobre un succés, no entens l’abast de la realitat fins que no te l’expliquen de primera mà. Han estat uns dies molt intensos, però tinc la sensació d’haver vist només la punta de l’iceberg».

Ignorats pels polítics

La majoria dels refugiats estan esperant que es tramitin les seves sol·licituds d’asil. Travessen situacions d’extrema dificultat i assolir un futur digne és escassa a causa de l’enduriment de les polítiques d’acolliment del govern grec. «Em resulta incomprensible l’afany d’alguns partits polítics, també a Espanya, per invisibilitzar i deshumanitzar el drama de la immigració, d’històries tristes que encongeixen l’ànima, de gent com nosaltres que un dia van haver de fugir dels seus països, en molts casos posant en risc les seves vides, amb la il·lusió de tenir una vida millor».

Subscriu-te per seguir llegint