L’església de Sant Cristòfol dels Horts a Albanyà reneix de la ruïna i l’abandó

L’església de Sant Cristòfol dels Horts es troba a l’extrem septentrional d’Albanyà. S’esmenta, per primer cop, l’any 954, però a principis del XV, les guerres, mortaldats i tempestes despoblen el veïnat. En època moderna, va continuar donant servei com a església parroquial fins al 1928 quan el Bisbat va suprimir-la com a capella. A partir d’aleshores, Sant Cristòfol dels Horts se sumeix en l’oblit i l’abandó, fins avui que ha renascut en tota la seva esplendor.

En el renaixement del monument, bé cultural d’interès nacional des del 1983, han confluït moltes sensibilitats. Els anys 1980 i 1990, socis del Centre Excursionista Empordanès i del Grup Art i Treball de la Jonquera ja van desenrunar l’absis i van apilar les pedres i els carreus a l’exterior. Fa sis anys, Sebastià Delclòs Pitruc i Lluís Benejam van alertar a l’arquitecte Joan Falgueras que «el poc que quedava podia col·lapsar». Junts van visitar l’espai –una ruïna perduda al bosc– i, amb l’entesa de l’aleshores alcalde d’Albanyà, Joan Fàbregas, van cercar complicitats a la Diputació de Girona per finançar-ho. «Lluís Bayona, qui era l’arquitecte del Servei de Monuments, va veure la urgència, vam aixecar plànols, com vam poder (la majoria de parets havien perdut la cara exterior i s’havia desfigurat el volum) i vam fer la memòria valorada», recorda Falgueras. Amb l’informe favorable s’inicià el camí. Era l’any 2018.

Qui s’encarrega de la primera fase és Construccions Guardiola, una petita empresa de Besalú que ja havia treballat a Sant Pere de Rodes, Santa Helena i Sant Quirze de Colera i que «disposa d’operaris que conserven l’ofici». En aquesta primera actuació es fa «la consolidació de l’arcada i es tapen forats de la volta que era el que presentava perill de col·lapsar». La campanya següent s’impermeabilitza la coberta de la nau i es restitueixen els paraments del costat nord, que havien estat espoliats molt temps enrere per fer masos i xalets. El tercer any, explica l’arquitecte, es restaura el volum de l’absis, «que el 99% havia perdut la cara exterior» utilitzant els mateixos materials i realitzant un encofrat en corba amb taulers rugosos corbats en filades, preparats especialment. Les actuacions es completen amb una intervenció arqueològica puntual a l’obertura de la porta, la restauració de les cares despullades i la coronació dels alçats oest, nord i sud tot perfilant els gablets, i els brancals. Falgueres assenyala com «a vegades el patrimoni requereix actuacions simples i d’emergència mentre que altres, com Sant Cristòfol, si vas encadenant fases, s’arriba a un resultat» que sorprèn.

Preservació dels murals

Després d’aquesta intervenció, que garanteix que el monument «no emmalalteixi els pròxims anys», s’ha procedit a la preservació de les pintures murals que hi ha a la part de l’absis, sobre un suport mur d’època posterior als orígens romànics del temple. A l’espera d’analítiques per conèixer la tècnica, si són tremp o pintura a la calç, la restauradora Imma Brull, de 4Restaura, avança que possiblement daten del segle XVIII.

Explica que «representen una mena de retaule pintat i que estan força fragmentades perquè hi ha hagut molta pèrdua». Se’n conserven certs punts: un entaulament, el coronament i tres figures, entre elles la central que, potser, és Sant Cristòfol. D’aquestes només es perceben els nimbes, el cercle lluminós col·locat darrere el cap dels personatges.

Brull detalla que han fet neteja amb consolidació de les capes de preparació envers el suport mur, perquè «hi havia uns bombaments importants» que s’han consolidat amb injeccions amb morters de calç similars al suport, amb poc pes, per omplir les parts internes i que les pintures quedin agafades. Posteriorment, per assegurar millor les pintures al suport, s’han tancat les obertures amb bisells. Un cop fixades s’ha passat a la neteja en sec, primer, traient la pols i, després, en aquós «controlant pH i conductivitat del suport». S’ha completat amb una protecció general de la capa pictòrica.

Brull comenta que s’ha constatat que als paraments i part del bancal «hi ha restes d’unes pintures, imitant uns carreuats, més antigues que podrien datar, per tècnica i color, del segle XV o XVI». A més, a la cara interior de l’arc, han aparegut fragments de figures geomètriques i motius florals que aporten informació d’elements que inicialment no s’apreciaven.