Diari de Girona

Diari de Girona

Condemnada a tornar uns 100.000 euros d'una pensió de viudetat a Roses

L'Audiència de Girona conclou que l'acusada va falsificar el padró per optar a l'ajuda

D'esquenes, l'acusada de falsificar el padró per cobrar la viudetat durant el judici a l'Audiència de Girona. Ariadna Sala

L’Audiència de Girona ha condemnat a un any i mig de presó una dona per falsificar el padró municipal per cobrar una pensió de viduïtat a Roses l’any 2013. La secció tercera considera que ha quedat acreditat que l’acusada va presentar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) un certificat de padró fals on constava que s’havia empadronat amb la seva parella l’any 2007 per tal de poder complir els requisits per obtenir la prestació. En realitat, tal com consta al padró municipal, va donar-se d’alta l’octubre de 2011, quatre anys després. 

La processada ha comès un delicte de falsedat en document oficial i un delicte d’estafa processal, ja que més enllà de falsificar el document, posteriorment el va presentar a l’INSS per sol·licitar l’ajuda. Com que se li va denegar, va al·legar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va donar-li la raó creient que el document que ella presentava era verídic.

Des de l’any 2016 ha estat cobrant la prestació de forma fraudulenta, una suma que ara com ara supera els 100.000 euros i que el tribunal ara l’obliga a retornar a l’administració. 

La sentència, que no és ferma i es pot recòrrer al TSJC, considera que totes les proves que s’han presentat al judici apunten cap a la processada, inclosa la informació del patró real aportada per l’Ajuntament de Roses que ha confirmat que només consta donada d’alta des de l’octubre de 2011. La prova més important és la declaració d’una funcionària de l’Ajuntament, que va assegurar durant el judici que no es podien crear dues altes al padró, i que si ja s’havia fet un cop l’any 2007, n’hauria quedat constància a l’històric. La possibilitat que hi hagués hagut un error d’un funcionari és «molt remota», i sobre la possibilitat que l’acusada hagués demanat l’alta per descuit anys després tampoc és creïble, segons la resolució, ja que ni ella mateixa va declarar en aquest sentit. Per postres, ambdós padrons (el fals i el real), estan escrits a la mateixa fulla del Registre, quan cada vegada que es produeix una modificació es fa constar en una fulla nova. 

Una exparella reclama l’ajuda

L’acusada va conèixer l’any 2007 la seva parella, que era Guàrdia Civil, i va anar a viure a la caserna de Roses amb ell el 2011. L’home va morir l’any 2012 i llavors la processada va iniciar el procés per percebre la prestació. 

Un temps després, una exparella del finat amb qui havia tingut una relació matrimonial d’uns 14 anys (es va acabar el 2008) va iniciar el procés per percebre l’ajuda de viudetat, però l’administració li va denegar al·legant que ja s’havia sol·licitat. 

Amb sorpresa, la dona va posar una denúncia als Mossos d’Esquadra, i van poder comprovar que al certificat del padró de la processada hi constava una data que no coincidia amb el període necessari per percebre l’ajuda.

L’exparella es va personar a la causa com a acusació popular, amb l’objectiu que la sentència, en cas de ser condemnatòria, estimés la seva pretensió de ser destinatària de tots els diners que l’acusada ha cobrat de manera irregular durant tretze anys. Amb tot, el tribunal descarta aquesta possibilitat perquè assegura que haurà de ser l’òrgan corresponent qui acordi el dret de la dona a percebre aquesta prestació.

La sentència, més enllà de la pena de presó (que la processada no hauria de complir entre reixes perquè és inferior a dos anys), també imposa una multa de 1.260 euros. 

Les acusacions li demanaven 4 anys de presó, i només l’acusació particular havia demanat que la processada fes front a la responsabilitat civil. 

Compartir l'article

stats