El Consell de l'Alt Empordà dona suport als pobles de la Catalunya Nord jutjats per l'ús del català als plens
El conseller Josep Maria Bernils sosté que es tracta d'expressar la solidaritat als municipis en defensa d'una llengua i cultura comuna
Redacció
El Consell Comarcal de l'Alt Empordà dona suport, a través d'una moció, als ajuntaments de les poblacions de la Catalunya Nord que han estat jutjats per haver inclòs en el reglament intern del consistori l'ús del català als plens municipals.
Els ajuntaments són els d’Elna, Els Banys, sant Andreu de Sureda, Portvendres i Tarerac.
En ple ordinari del Consell Comarcal es va aprovar la moció presentada pel grup comarcal de Junts per Catalunya en suport a aquests municipis afectats per una sentència del 9 de maig dictada pel Tribunal administratiu de Montpeller, que considera que l’ús del català vulnera la supremacia del francès i declara il·legals els articles dels reglaments que el permeten.
El vicepresident del Consell i portaveu del grup comarcal de Junts, Josep Maria Bernils, va explicar que “aquesta moció no té cap intenció política, sinó que es tracta d’expressar la solidaritat dels municipis de l’Alt Empordà cap als nostres veïns de la Catalunya Nord en la defensa d’una llengua i d’una cultura comunes i, al mateix temps, per la nostra voluntat de promoure les relacions transfrontereres. Si volem preservar el català a tots els territoris on es parla, havíem de donar suport a l’acció promoguda des d’aquests ajuntaments”.
La moció recorda que l’any 2021 els ajuntaments de les comarques veïnes del Rosselló i el Vallespir van iniciar la regulació del dret a parlar català als plens municipals mitjançant una modificació del seu reglament intern que disposaria la possibilitat d’utilitzar aquesta llengua en els debats, per part dels regidors i regidores i en la redacció de les actes.
Aquesta iniciativa va començar a l’Ajuntament d’Elna i, al cap de poc temps, gràcies a l’impuls del Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Catalana i Occitània (SIOCCAT), s’hi van afegir una vintena de municipis més. Al llarg dels anys 2021 i 2022 aquests ajuntaments van regular aquest dret mitjançant una modificació del seu reglament intern incorporant la possibilitat d’utilitzar el català en els debats, per part dels regidors, i en la redacció de les actes, tot aportat la traducció al francès de la seva intervenció.
Requereixen anul·lar els reglaments
El 2023 el prefecte dels Pirineus Orientals, representant de l’administració perifèrica de l’Estat francès, ha requerit als ajuntaments que anul·lin la modificació dels reglaments interns que permetrien la introducció del català als plens, per tal de garantir l’ús exclusiu del francès en els debats i els documents municipals. Els ajuntaments dels Banys i Palaldà, Elna, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac, no han acceptat el requeriment i han estat denunciats pel mateix prefecte davant la justícia francesa.
El plenari del Consell Comarcal de l’Alt Empordà va prendre l’acord d’expressar la solidaritat i el suport als municipis immersos en aquest procés judicial amb els vots a favor de tots els consellers llevat d’un. Cal recordar que el Consell de l’Advocacia de Catalunya va lliurar-los el passat 8 de setembre, a Vilabertran, el Premi Agustí Juandó i Royo, un reconeixement honorífic a la defensa de la llengua catalana que han fet aquests cinc ajuntaments.
- Els metges demanen eliminar-lo dels sopars: té fama de saludable, però no ho és
- El truc de la fregona que fa embogir a tothom: les juntes queden impecables
- Així captava a noies el lama detingut per donar mercuri als seus fidels: "La relació sexual serà un instrument de més consciència
- Gairebé 18.000 persones es presenten a les oposicions per a cobrir 9.344 places docents a Catalunya
- Quin temps farà aquest dissabte a Girona?
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona
- Tanca la residència Bellamar de Platja d’Aro
- Els productors de musclo del Delta preveuen que totes les cries provinguin de Roses entre els pròxims quatre i sis anys