El gabinet de meravelles de Phil Usher a l'Escala

A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020, amb la seva companya Liz Wright. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit, a preus irrisoris, en mercats de segona mà o d’antiguitats. Usher els ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.

Escrit en lletres grans, en el dors d’una vella butaca, s’hi llegeix: «On la ment no té límits». Així ho sent i ho viu, totes les hores del dia, Phil Usher. Aquest art de recuperació i transformació, que l’ha ajudat a deixar enrere estats de depressió i que ara omple cada racó, cada estança de casa seva, arrela en els seus propis orígens familiars. El seu avi i el seu pare viatjaven per tot el sud d’Anglaterra recorrent grans mercats d’antiguitats i de segona mà cercant curiositats a bon preu, restaurant-les i revenent-les, posteriorment, en els mateixos escenaris. D’adolescent, Usher va començar a ajudar-los els caps de setmana i, més tard, de la mà d’un altre venedor, es va especialitzar en llums, objectes que van esdevenir, i encara ho són, la seva «passió». En remarca la importància «per l’ambient que generen en una casa i també perquè són pràctiques». El cert és que, passejant per la sala principal, es percep l’atracció per aquests objectes que Usher ha sabut dotar de personalitat, transformant-los sense manllevar-los l’essència. «Tota la vida he estat reciclant coses, el reciclatge ha estat important per mi», diu.

Fa uns deu anys, en un mercat de segona mà, Phil Usher va comprar una pintura a l’oli. A casa tenia una mosquitera i va decidir que ambdós objectes dialoguessin. L’obra resultant ara penja del menjador de casa seva. Aquell va ser el punt de partida. «Em diverteix observar les coses i pensar en què es poden convertir», afirma tot admetent que és incapaç de pintar un paisatge, «però sí que pot experimentar i obtenir resultats increïbles». Ell no busca emmirallar-se en cap altre artista tot i que alguns l’han titllat de surrealista. «L’art proveeix a la meva ment d’activitat, és hiperactiva i haig de fer coses tot el dia, és com una teràpia», confessa tot afegint que també ho és, per a ell, la música on, sovint, troba refugi. Amb el trasllat a l’Escala, fa tres anys, va començar a fer coses per decorar la casa, per traslladar-hi el seu imaginari desbordant. Ara no hi queden quasi parets buides. Liz Wright comparteix aquesta passió, si no «seria impossible viure», tot i que ella, admet Usher, és la persona que l’ajuda a frenar quan convé.

Creacions que desperten curiositat

L’any passat, l’artista va ser convidat a obrir el seu espai per participar en la mostra d’art Les Muses i sentir-se part d’un col·lectiu. El públic va sorprendre’s tant que aquest any unes tres-centes persones han volgut gaudir de l’experiència. Això, afirma, li ha insuflat confiança. També entendre que les seves creacions desperten curiositat, atrapen a l’espectador. Malgrat no ser receptiu a la idea de vendre-les –és del parer que «l’art s’ha de gaudir i no només esdevenir una mercaderia»– sí que estudia, juntament amb Liz Wright, de quina manera podrien rebre visites. Allunyen la possibilitat de transformar l’espai en galeria, ja que caldria fer modificacions estructurals «que minvarien l’atmosfera».

L'art proveeix la meva ment d'activitat, haig de fer coses tot el dia, és com una teràpia

Phil Usher sempre viu receptiu a trobar un objecte perdut, abandonat, rebutjat. Els carrers de Barcelona són, per exemple, una mina que el fascina. De forma regular visita, però, els mercats de Celrà, Verges i Torroella de Fluvià. Els venedors ja el coneixen i habitualment li aparten peces que creuen li podrien interessar, sobretot objectes «inusuals». El més sorprenent, explica, va ser un crani humà. D’entrada, el va sobtar enormement que li oferissin, però va ser incapaç de dir que no. «No volia que es quedés allà», assegura. Així, li ha reservat un espai digne, dins un bell moble a casa seva, tot i desconèixer de qui era el crani. No volen oblidar «que es tractava d’una persona» i que malauradament va acabar en un mercat.

«No tinc idea de fins on arribaré», reflexiona Usher contemplant el que l’envolta. Les seves creacions són úniques, fusió entre objectes de natura diversa, un compendi d’una manera d’entendre el món allunyant-se del consumisme desmesurat de la societat actual –comprar i llançar– i l’addicció als mòbils, rere la qual, confirma, només s’hi amaguen interessos de grans companyies. A la peça Sex Rocket, per exemple, Usher reflexiona sobre els centenars de milions de dòlars gastats per Elon Musk i Jeff Bezos per dur astronautes a la Lluna tot i les situacions dramàtiques que es viuen al món. En totes les obres que ha creat, cerca un equilibri entre la diversió i la reflexió seriosa. És el cas de peces fetes amb brossa abocada en el paratge protegit del cap de Creus. «Són objectes que parlen», afirma Usher, qui respecta profundament la vida anterior dels objectes. Així, en els quadres que compra, mai no intervé sobre la cara pintada. Sí que ho fa en el revers, generant resultats tan inesperats que, encara ara, continuen meravellant-lo a ell mateix.