Comencen a retirar dels penya-segats de cap de Creus l'espècie invasora ungla de gat

La Diputació de Girona ha començat els treballs d'erradicació de l'espècie exòtica ungla de gat (Carpobrotus edulis) als penya-segats del Parc Natural de Cap de Creus.

L'actuació consisteix en la retirada manual de l'espècie en espais verticals, després d'haver-se introduït a través de la jardineria i naturalitzar-se en diversos penya-segats.

Els treballs, que tenen un pressupost total de 175.482,25 euros, s'emmarquen en el projecte LIFE medCLIFFS. S'allargaran durant tres anys amb parèntesis durant el període d'estiu per no interferir en l'època de més ús de les platges. En total, es faran actuacions en 20,8 hectàrees en quatre sectors específics de l'Alt Empordà.

De moment, s'ha començat per la zona del Far de s'Arenella, dins el terme municipal del Port de la Selva. Posteriorment, es continuarà a Portlligat - s'Alqueria Petita i Calders - es Pianc (Cadaqués) i a cala Calitjàs - cala Pelosa (Roses).

El Parc Natural de Cap de Creus, també en el marc del projecte LIFE medCLIFFS, durà a terme treballs complementaris per a l'erradicació d'aquesta espècie en jardins privats i en espais naturals planers que no requereixen treballs en altura.

Des de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona han remarcat que l'expansió de la flora exòtica invasora "s'han convertit en un problema a Catalunya i, especialment, a les zones costaneres de les comarques gironines".

El clima temperat, l'alt grau d'activitat humana i l'enclavament geogràfic, amb un corredor biològic i d'infraestructures que afavoreix el pas de molts organismes, n'han facilitat l'expansió, expliquen. I la seva capacitat d'adaptació a qualsevol ecosistema la converteixen en una greu amenaça per al paisatge genuí del territori, la seva biodiversitat i també la salut de les persones.

Per tal de frenar-ne la propagació, s'estan portant a terme aquests treballs.

Origen sud-africà

D'origen sud-africà, l'ungla de gat és una planta reptant amb nombroses fulles carnoses de color verd a vermellós. Suporta bé la sequera, la salinitat i els substrats sorrencs, raó per la qual s'ha utilitzat per prevenir l'erosió de talussos i dunes. En tot cas, el seu creixement ràpid li permet envair platges i penya-segats litorals i competir contra la vegetació autòctona, amb les conseqüències que això genera en els hàbitats i la biodiversitat.

Arrancada de tiges i arrels

El procediment de retirada de l'ungla de gat és manual i també inclou l'arrancada de la totalitat de les tiges i arrels. Les restes s'acumularan en pilons propers ben protegits i s'aniran degradant en el temps. Tant és així que es calcula que en dos anys el volum d'aquests pilons s'hagi reduït en un 75 %.

S'ha descartat portar-les a un abocador controlat per evitar una hipotètica mobilització de llavors i també per reduir costos econòmics en la gestió. En aquest sentit, estan programades repassades anuals de la vegetació regenerada durant almenys els cinc anys posteriors a la primera intervenció.

El LIFE medCLIFFS, cofinançat pel Programa LIFE de la Unió Europea, és un projecte de conservació de la natura que compta amb un pressupost total d'1.408.273 euros i es desenvoluparà fins al setembre del 2026. El projecte està encapçalat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a través de l'Institut Botànic de Barcelona, i té cinc socis: la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Federació de Viveristes de Catalunya i l'Associació Flora Catalana.