L'hidroavió estavellat fa 38 anys a Cantallops continua patint actes vandàlics

Les restes de l'hidroavió que es va estavellar el 1986 a Cantallops mentre extingia un incendi a l'Albera continua patint actes vandàlics alhora que s'ha convertit en un reclam turístic. Darrerament han aparegut nous grafits. L'aparell desperta l'interès dels visitants i s'ha convertit en un dels indrets més visitats a la zona.

Des de l'Ajuntament i Cantallops Acció Cultural han creat una ruta senyalitzada per homenatjar les persones que hi van perdre la vida, donar a conèixer la història, i oferir una sortida per la zona senyalitzada.

L'alcalde accidental, Josep Campsolinas, ha explicat que s'havien plantejat netejar de pintades l'aparell, però temen que una vegada feta la inversió es repeteixin els fets incívics.

"L'itinerari la muntanya i l'avió de 1986" són 8,9 quilòmetres amb una dificultat mitjana i un desnivell acumulat de 1000 metres amb tres hores de durada. Un espai forestal protegit a la serra de Canals. Sota la Xarxa Natura 2000 és la part més elevada del terme municipal. "Hi destaquen diferents fonts, com la Font del Clot de la Tina, la Font del Ferreret, la Font de les Canals o la Font del Solanà. Hi resten inscultures i monuments megalítics, barraques de pastors i carboners. A la dècada de 1950 els soldats que feien el servei militar al castell de Requesens van construir una pista que travessa les Canals entre les Vinyasses, collet Fondo i Requesens" s'explica.

A l'interès de la ruta que diumenge al matí feien una seixantena de persones s'hi afegeix l'aparell. Les restes del fusellatge resten entre la vegetació. Són de l'avió que un matí del 19 de juliol de 1986 a dos quarts de tres del migdia es va estavellar. Un foc actiu va cremar 20.000 hectàrees i va afectar més de vint municipis. La serra de l'Albera es va tenyir de cendra.

El pilot Jean Pierre Davent, el copilot Jean Ogier, el mecànic Roland Denard i l’ajudant Jacques Le Bel hi van perdre la vida.

Tres dècades

Més de tres dècades més tard l’esquelet de l’avió continua ben visible. És un element del paisatge, un reclam per a molts visitants i el testimoni d’uns fets ben vius en la memòria dels veïns. "Des de la Còvid, les visites cada vegada són més, apareix al google, hi ha rutes a Wikiloc i vam pensar amb Acció Cultural de marcar una ruta, almenys posar-ho en valor", explica Josep Campsolinas. Al web ja es pot veure la ruta, la història i els elements d'interès i l'empresa contractada hi està acabant de treballar. També regularia els vehicles. Campsolinas constata que la idea és que aparquin al poble i pugin a peu.

"Des de la Còvid, les visites cada vegada són més, apareix al google, hi ha rutes a Wikiloc i vam pensar amb Acció Cultural de marcar una ruta, almenys posar-ho en valor"

Alcalde accidental de Cantallops

— Josep Campsolinas

Però mentre això va caminant, l'aparell continua patint incivisme. De fet, des que es va estavellar han anat desapareixent peces com l'hèlix de la cua. Queda la cua i part del fuselatge.

Amb el Paratge Natural de l'Albera s'havien plantejat retirar-lo, però es va descartar. També s'han plantejat netejar-lo de pintades, però l'alcalde accidental posa de manifest que probablement tornaria a patir més actes incívics i de moment no s'ha fet. El que queda avui són pràcticament tot peces grans i, per tant, no creuen que en puguin desaparèixer gaires més.

Un vell hidroavió convertit en bombarder

El DC-6 francès amb matrícula F-ZBBU tenia el nom de «Pelican 64». Era un vell hidroavió amb quatre hèlixs que havia estat modificat com a bombarder. Tenia una capacitat per transportar 12.000 litres d’aigua, el doble dels aparells concebuts per apagar els focs, els coneguts Canadair.

Va ser concebut com a aparell militar per a transportar soldats, es va adaptar per a transportar passatgers. El que es va estavellar a l’Albera va ser adquirit el 1957 per una companyia nord-americana de transport de passatgers fins que va ser retirat el 1980, readaptat i comprat per França.

La creació de la ruta ha de servir per recuperar la història, recordar els fets i les persones que hi perderen la vida.

Al lloc s'hi va col·locar una placa commemorativa on familiars o autoritats recordaven cada 19 de juliol els fets.