Endesa instal·la 52 caixes niu per a la reintroducció del xoriguer petit a l'Alt Empordà

Endesa ha instal·lat 52 noves caixes niu a suports elèctrics de l'Alt Empordà amb l'objectiu de potenciar la conservació i la reproducció del xoriguer petit (Falco naumanni).

S'han col·locat a 28 torres elèctriques de diferents línies de mitjana tensió i baixa tensió a diversos indrets de Mollet de Peralada.

Es tracta d'una actuació nova en el marc del projecte Falco naumanni, de conservació i reproducció d'aquesta au amenaçada com a vulnerable a Catalunya en la qual la Companyia ha començat a col·laborar.

"Aquest projecte és una mostra de la ferma aposta de la Companyia per a la protecció i la conservació de la Biodiversitat", assegura el responsable de Biodiversitat, Antonio Casasola.

El xoriguer petit és espècie d'au rapinyaire -el més petit dels falcons- que es va extingir a Catalunya i que, gràcies als projectes de cria en captivitat i reproducció engegats per la Generalitat de Catalunya, ara torna a criar a la Plana de Lleida i a l'Alt Empordà, amb unes cinquanta parelles a cada lloc. L'espècie està protegida i continua catalogada com a amenaçada en la categoria de Vulnerable. A Castelló d'Empúries hi ha una colònia en trama urbana des de fa anys.

Endesa, amb la col·laboració del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (DAAC), ha col·locat els 52 equips (38 proporcionats per Endesa i 14 pel Servei de Fauna i Flora del DAAC) a les torres elèctriques de diferents línies de mitjana tensió i baixa tensió ubicades a diversos indrets del terme municipal de Mollet de Peralada. Cada caixa niu pesa 12,3 quilos.

Castelló col·loca més caixes nius als teulats per al xoriguer petit

Nidificació d'alta densitat

El criteri, seguint les indicacions dels tècnics de l'administració catalana, ha estat el d'aconseguir una "nidificació d'alta densitat", tot aprofitant que l'espècie pot nidificar colonialment. Això és, instal·lar entre dues i quatre caixes niu per suport, i en suports propers entre si perquè faci la sensació de colònia. L'objectiu és aconseguir llocs segurs de cria, ja que la seva manca és un dels principals motius pels quals l'espècie no sigui encara viable, explica la companyia.

L'alta densitat de caixes niu individuals instal·lades a llocs on no poden accedir els predadors terrestres com genetes o fagines, facilita els punts on niar i, en conseqüència, que el petit rapinyaire nidifiqui i amb un èxit reproductor més alt. L'absència d'habitatge suficient i la vulnerabilitat de l'espècie era, fins ara, un factor limitant fonamental per a la supervivència del xoriguer petit. En aquest sentit, en alguns casos ha calgut modificar la configuració del pal de llum per tal d'instal·lar-hi una creueta metàl·lica -a suficient alçada perquè no estigui a l'abast de depredadors- per a poder-hi col·locar dues caixes alhora. Així, els suports elèctrics s'han convertit en un aliat excepcional per a facilitar-ne la reproducció, constata la companyia.

Els treballs han finalitzat ara perquè justament el xoriguer petit comença la seva temporada reproductiva. A més, els cables trenats o aïllats d'aquests suports fan impossible el risc d'electrocució.

Accions per al gaig blau

La Companyia fa més de vint anys que està realitzant accions similars des de 2017, de manera directa a través del projecte Coracias. El gaig blau (Coracias garrulus) és una espècie molt lligada a ambients agrícoles i ramaders extensius, on nidifica en cavitats com ara arbres vells com ho són les oliveres o els ametllers; així com en construccions humanes. La pèrdua d'aquests espais així com la seva absència en zones com són els aiguamolls de l'Empordà, fa que la col·locació de caixes niu sigui una mesura de gestió adient per oferir llocs per nidificar i contribuir a la reproducció i conservació de l'espècie.

Rapinyaire petit

El xoriguer petit és un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons. De mida petita (120-150 g), s'alimenta principalment d'insectes i es troba al sud d'Europa, Orient mitjà, Àsia central i Àfrica. Hiberna a l'Àfrica subsahariana, on poden utilitzar dormidors comunals de milers d'exemplars en un sol lloc, malgrat que cada vegada es queden més exemplars a passar l'hivern a la península Ibèrica. Cria principalment en forats de construccions humanes (en edificis antics, murs o ruïnes, o sota teules) tant en àrees urbanes com en zones rurals. Poques colònies s'ubiquen en llocs naturals (cingleres). A Catalunya és una espècie estival. L'arribada a les zones de cria va de finals de febrer fins a abril i hi roman fins a mitjans de setembre.

A Catalunya va desaparèixer com a reproductor a mitjans dels anys 80 i s'ha estat reintroduint des de principis dels 90 als secans de la Plana de Lleida (àrees de la Noguera, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues) i a l'Alt Empordà. En el seu dia hi va arribar a haver parelles, ja desaparegudes, al Bages i al Barcelonès. La presència gironina disposa de dos nuclis: un als límits de la serra de l'Albera i un altre a Castelló d'Empúries, on trobem l'única colònia urbana de Catalunya.