La sobrepoblació de tonyina vermella preocupa els pescadors de l'Empordà: "S’ha convertit en una plaga"

"Les tonyines vermelles s’han convertit en una plaga. El fet de protegir-les tant les ha convertit en l’equivalent del senglar a terra", explica Josep Lluís Sureda, vicepatró major de la Confraria de l’Escala, preocupat per la gran quantitat de tonyines que hi ha a la badia de Roses, i en general a tot el litoral mediterrani. Per evitar que les tonyines vermelles se’ls mengin les sardines, els pescadors plantegen dues mesures: d’una banda, que es rebaixi la protecció de les tonyines per reduir-ne el nombre d’exemplars, i, de l’altra, que s’apugin les quotes de pesca de les sardines.

Josep Lluís Sureda diu que temps enrere les tonyines només s’acostaven dos cops l’any a la primavera i a l’estiu, a la Costa Brava per reproduir-se, però assegura que ara se les troba tot l’any: "A causa del canvi climàtic i l’augment de les temperatures del mar, s’hi senten còmodes i sospitem que hi ha una població estable al Mediterrani".

El problema de l’augment de les tonyines provoca que les barques no puguin pescar totes les sardines que volen. "Ens espanten els bancs de peix de sardina i anxova que ens dediquem a pescar. Tenim molta dificultat en estar el mar ple de tonyines i ens veiem perjudicats fins al punt que de vegades no ens surt a compte sortir a pescar", recalca Sureda. Les captures estan regulades pel ministeri i ara mateix el topall màxim està en 2.800 quilos de sardines per dia. Entre una cosa i l’altra, els pescadors lamenten que hi ha dies que surten a la mar sense obtenir resultats.

Pel que fa a la proliferació de les tonyines, Sureda també planteja un altre problema. Com que s’acosten a les barques quan tiren les xarxes per pescar les sardines, sovint s’hi queden enredades i acaben morint accidentalment. Com que no tenen llicència, no les poden comercialitzar "i les hem de tornar a llençar al mar: Per una banda, ens espanten el peix per l’altra les que pesquem accidentalment no les podem portar a terra per comercialitzar. A més també ens trenquen la xarxa".

Compensar les pèrdues

L’objectiu seria que els pescadors poguessin legalitzar aquestes captures per vendre posteriorment la tonyina i compensar les pèrdues amb la pesca de la sardina i la reparació de les xarxes "perquè les més grosses ens les trenquen, i les més petites no tenen tanta força i es queden dins la xarxa, algunes vives i d’altres es moren, però les hem de rebutjar". De moment no hi ha resposta per part de Madrid.

Reclamem tenir una quota anual de poder pescar tonyina. Si no hi hagués, diuen "s’haurien de protegir, com fa quinze o vint anys enrere, però ara se’n veuen tantes que se’ns hauria de permetre poder pescar".

El cas de la Trini

Un altre problema afegit és que les tonyines també entren al port: segueixen les barques mentre seleccionem el peix i mentre anem cap a casa, ja que anem a poc a poc, llancem el peix de rebuig i també segueixen el rastre de la sang que queda a la coberta. Es queden sota les barques fins que ens les trobem dins el port, d’aquí que se’n vegi tantes imatges. Sureda recalca que el cas més significatiu és el de la tonyina Trini: "Aquest és un cas excepcional perquè ve cada any, però és molt sovint veure-les dins del port".

Situació actual

Actualment, les quotes de pesca de tonyina vermella són les més altes que s’han establert mai. Tot va començar l’any 2000, quan es va constatar que s’havia reduït molt el nombre d’exemplars i es va engegar un pla de recuperació d’aquesta espècie a escala mundial.

L’organisme que vetlla per la tonyina vermella és la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica, la ICCAT, i, segons els pescadors, les mesures de protecció han funcionat amb escreix, fins al punt que parlen de plaga de tonyines vermelles en diferents punts de la Costa Brava.

Subscriu-te per seguir llegint