Sense petites idees no hi podria haver grans històries. El cas del llibre El meu bosc és, sens dubte, un d'aquests exemples. El conte mostra als lectors, a més, com fins i tot els aspectes perjudicials de les nostres vides quotidianes poden ser transformats en projectes. I és que de tot d'una es cremi el bosc que veus des de la casa on vius amb la teva família no és en cap cas una situació positiva.

Som al 12 novembre de 2013, bufa vent fort a Vilopriu i una flama avança amb força a la localitat. «La Tramuntana és el principal adversari que tenim», reconeix l'aleshores conseller d'Interior, Ramon Espadaler. L'incendi acabarà cremant 550 hectàrees afectant amb duresa a les poblacions de Colomers i Foixà on els veïns van ser evacuats.

Aquells fets, però, serien explicats de paraula en forma d'història per la Tania Van de Casteele als seus dos fills de set i cinc anys, l'Unaix i la Nanuk. Van De Casteele explica que en el moment de l'incendi la seva filla encara havia de néixer. «Jo no soc escriptora, volia ajudar a conscienciar la gent amb alguna cosa». La història de veu va ser publicada posteriorment amb format llibre i amb finalitats solidàries i, ara, un any després de la seva edició, està a punt de veure realitat un altre somni que acompanyaven les pàgines: el d'utilitzar els beneficis del llibre per replantar part del bosc cremat.

A través d'una crida popular que farà l'autora els propers dies al grup de Facebook El meu bosc Llibre Solidari es convocaran voluntaris el 21 de març per fer una plantada d'arbres a un dels boscos cremats en aquell incendi. La zona escollida és la muntanya d'El Pedró, un espai municipal de 700 metres quadrats que han acordat amb l'Ajuntament darrere el dipòsit de l'aigua.

Sota de l'àrea on es farà la plantada hi ha el Mirador de l'1 d'octubre on actualment hi ha un banc, una taula, una font i un circuit de cotxes de radiocontrol. «En aquest espai es podrien plantar alguns arbres de manera simbòlica i la resta a la parcel·la de dalt que és la més necessitada», apunta l'alcalde de Colomers, Josep Manel.

«El meu llibre preferit»

A la plantada hi poden participar tots aquells que han col·laborat amb el projecte del llibre i aquells que hi estiguin interessats. L'autora explica que estan mirant d'organitzar-ho també amb l'escola de Verges -on van molts nens del poble- perquè la mainada també hi pugui participar. «No és pel nombre d'arbres que plantarem sinó per conscienciar la gent i els nens que els boscos s'han de cuidar», assegura Van De Casteele.

«Som conscients que no podrem repoblar tota l'àrea cremada», destaca el batlle però l'acció «ens sembla una iniciativa molt encertada». Pel que fa a l'espècie escollida per la repoblació s'ha acordat que sigui l'alzina. «Nosaltres vam recomanar l'espècie genuïna d'aquí que és l'alzina per intentar evitar que no hi torni a haver una altra pineda», explica López. «Estem mirant diferents vivers i optarem per comprar alzines petites per poder plantar-ne més», assegura la inspiradora del projecte.

Amb la petita idea del conte convertida en llibre infantil, el projecte de tornar a veure arbres a l'horitzó de Colomers podrà ser aviat una realitat. De moment, però, per alguns la història que s'explica a les pàgines no és un relat qualsevol plasmat amb tinta. «Molts pares em paren i em diuen que estan encantats amb la història i que és el seu llibre preferit», explica alegre Van De Casteele.