L'Ajuntament de Begur ha presentat un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) contra l'aprovació definitiva del Pla Director de Revisió de Sòls no Sostenibles de la Costa Brava per part del departament de Territori i Sostenibilitat. Segons ha explicat l'alcaldessa, Maite Selva (JxCat), ho han fet per tal d'intentar resoldre la situació que tenen en quatre sectors del municipi (dos a Es Castellet, Aiguablava, el de Vancells i el de Montcal), perquè ja tenen signats convenis urbanístics amb els promotors i temen haver de pagar indemnitzacions si finalment no es poden portar a terme, el que suposaria «un greu perjudici econòmic» per a l'Ajuntament. Així doncs, Selva afirma que han presentat el contenciós per «defensar-se» davant l'amenaça d'alguns promotors de portar l'Ajuntament i la Generalitat als jutjats si no es poden dur a terme els projectes que ja estaven previstos. «Com que no sabem què pot passar ni qui hauria d'assumir aquestes indemnitzacions, hem optat per presentar el contenciós», assenyala l'alcaldessa.

La Generalitat va aprovar definitivament el nou Pla Director de la Costa Brava el passat mes de gener, després de pràcticament dos anys de tramitació. La proposta impedeix construir 15.000 dels 30.000 habitatges que hi havia previstos al litoral gironí, tot i que ara, després de tres mesos, han començat a sorgir alguns dubtes entre els ajuntaments afectats. Fa pocs dies, sis consistoris baixempordanesos (Castell-Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Calonge-Sant Antoni, Palamós, Pals i Palafrugell) van presentar un requeriment a la Generalitat perquè diuen que el text els genera «inseguretat jurídica» i que necessiten que es clarifiqui la normativa. Fins i tot van arribar a manifestar que, si no reben una resposta satisfactòria per part del Govern català, estan disposats a anar al jutjat.

Mentrestant, però, l'Ajuntament de Begur ja ho ha fet. Concretament, ha presentat un recurs ordinari davant del TSJC contra l'aprovació definitiva del Pla. Selva explica que ho han fet, també, per «defensar-se» davant les possibles indemnitzacions que els puguin reclamar els promotors dels sectors on ja han signat convenis urbanístics. «Si haguéssim de fer front a aquestes indemnitzacions, suposarien molts diners per a l'Ajuntament», assenyala l'alcaldessa. De fet, malgrat que el secretari d'Agenda Urbana, Agustí Serra, va dir públicament que la Generalitat assumiria indemnitzacions encara que fos necessari, ja que la norma de la Generalitat és de major rang i serviria com a «paraigua» dels ajuntaments, des de Begur no ho tenen clar i expliquen que per això han preferit anar al jutjat, per tal de poder «defensar-se» en cas que els promotors els demanin compensacions. «Nosaltres no sabem si la Generalitat ho assumirà», subratlla l'alcaldessa.

Els sectors on l'Ajuntament de Begur ja tenia convenis signats i que, segons l'alcaldessa, és on posaran els majors esforços, són dos sectors de la zona d'Es Castellet, a Aiguablava; la de Montcal (on un jutjat ha aturat preventivament els treballs d'una casa que s'hi està construint, a petició de SOS Costa Brava i Ecologistes en Acció) i un sector de Vancells. En el cas de Montcal, Selva subratlla que la Generalitat va introduir a l'aprovació definitiva una modificació que no existia ni en l'inicial ni la provisional, de manera que l'Ajuntament «no va poder defensar-se».

Davant de les queixes dels sis ajuntaments, el conseller de Territori en funcions, Damià Calvet, va recordar fa uns dies que el Pla Director ja és «planejament vigent» i es va mostrar obert a fer els aclariments que siguin necessaris; per exemple, a través d'una circular.