La Bisbal d’Empordà es despertava desconcertada, confosa de no saber del cert si el que havia passat el vespre anterior creuava la línia d’allò fictici. Dimarts, a quarts de vuit de la tarda i amb poc més de deu minuts, la ciutat va quedar tenyida de blanc. Una gran pedregada va caure damunt la localitat i voltants, i ho va malmetre pràcticament tot. «Mai no havíem vist una calamarsada d’aquesta magnitud. Les pedres arribaven als 12 centímetres i destruïen tot el que es trobaven», diu Josep Lluís Salamera, un veí de la Bisbal a qui les pedres van aixafar el cotxe i la teulada de casa. José Rey, un altre veí, tampoc s’ho podia creure i ho comparava amb altres calamarsades: «quan a la televisió parlaven de trossos de gel que arribaven als 2 centímetres, ja pensava que Déu n’hi do, però dimarts vam viure una guerra del cel», comentava sense encara comprendre-ho del tot. Una altra veïna de la localitat, Tami Haieue acabava de començar la classe de Pilates, quan va produir-se tot. «Jo era a aixopluc, però patia per les meves filles. Una era a una festa a casa la seva amiga i l’altra em va dir que es va haver d’amagar a la farmàcia. Les pedres feien molt i molt de soroll. Semblaven petards», exposa Haieue. La por els va envair a tots tres. I com a ells, a molts altres.
Quan va caure el cel
Bisbalencs i bisbalenques passejaven pels carrers dimarts quan, de sobte, va caure el cel i ningú se’n va saber avenir. Primer una pedra grossa, després una segona, i amb dos minuts queien milers i milers de roques de gel que bombardejaven la ciutat colpejant teulades de cases i naus industrials, arbres, camps i ocells, voreres, cotxes i vidres, i vianants que corrien amb les mans al cap per parar els cops d’aquells blocs d’aigua gelada. «Jo estava conduint amb la moto quan va començar tot. En veure-ho, vaig aturar-me al primer lloc on vaig poder i vaig enganxar-me a una paret sota l’entrada d’un habitatge mentre la moto quedava abonyegada», explica Bryan Torres, un noi veí de la Bisbal d’Empordà. Mentre s’arrecerava, va fer un vídeo de la pedregada, on s’observa com les pedres queien al cablejat elèctric que treia espurnes i es despenjava del seu lloc. De fet, carrers sencers van quedar-se sense llum les hores després de la calamarsada i es veien cables fora de lloc que travessaven carrers i que, més que engalanar, eren una prova més del que havia passat.
Verònica Carvajal, botiguera a l’avinguda de les Voltes de la Bisbal, estava col·locant caixes de roba quan va començar a sentir crits. Va suposar que era mainada que jugava xisclant i fent cops prop de la botiga. «Vaig girar-me i vaig veure caure un bloc de gel de grans dimensions just davant de la botiga», exposa. «Tothom corria i s’aixoplugava sota les voltes. Els conductors dels vehicles s’aturaven al mig de la carretera i intentaven posar-se a recer, tot i que alguns van quedar-se dins del cotxe, pensant que era el més segur en aquells moments», recorda Carvajal, mentre mostra com se li posa la pell de gallina.
La ciutat es va col·lapsar. Els conductors no sabien si continuar la marxa o aturar-se enmig de la carretera tement impedir el pas a l’ambulància, els Bombers o la Policia Local. «Sort que només va durar deu minuts, perquè ho va destrossar tot. No sé què hagués passat si arriba a allargar-se. Va ser desastrós», explica José Rey. Fina Rodríguez, veïna de la ciutat, conta que quan va haver-hi la gran pedregada ella i la seva filla de 6 anys sortien de la copisteria de comprar material escolar. Van posar-se sota les voltes, com molts vianants que circulaven per la zona, i sentien crits i plors, mentre veien com alguns, sorpresos per tal esdeveniment, treien els mòbils per fer vídeos i fotografies. «Vam passar molta i molta por, tothom cridava i els més menuts no deixaven de plorar. Van caure bombes del cel», manifesta.
El dia després
Els carrers de la Bisbal són testimonis de les destrosses. La meitat dels cotxes aparcats tenien els vidres trencats en forma de cercles i el sostre enfonsat. A alguns els havien cobert amb plàstics per evitar deixar al descobert l’interior del vehicle, mentre que en alguns altres era un paraigua el que tapava els grans forats del cotxe que les pedres havien deixat. Molts veïns esperaven que l’asseguradora els enviés una grua a recollir-los, mentre que alguns altres, amb més sort -si se’n pot dir així-, ja se’ls els havien endut i ara restaven a l’espera de la reparació.
Fina Rodríguez feia cua amb la seva amiga davant de la seu de l’asseguradora a la Bisbal. Entre vuit i deu persones esperaven per ser ateses intentant descobrir què els cobriria l’assegurança dels vehicles malmesos per la calamarsa. Des de primera hora del matí, Allianz i Mapfre tenien gent a les portes que esperaven el seu torn per explicar els desperfectes que havien patit els seus cotxes. La gran majoria tenien els vidres completament destrossats i la carcassa abonyegada, tot i que alguns també tenien els miralls retrovisors i els vidres dels llums trencats.
Rodríguez afirma que la pedregada els havia afectat a tres furgonetes i volien saber quan vindria el pèrit, perquè la situació era complicada. «La meva parella té un taller i se’ls ha acabat l’estoc de vidres. Ha parlat amb un altre taller i el proper pas serà agafar-los de cotxes desballestats davant de la gran quantitat de vehicles afectats», detalla Rodríguez. Bryan Torres conta que, a més de la moto, la calamarsa també li va fer destrosses al cotxe que s’enfilen fins a 4.000 euros.
Una ciutat trencada
A més dels vehicles destrossats, pels carrers també s’hi trobaven pilons de teules que gent havia recollit, que havien caigut de les teulades a causa dels forts cops de pedra. De fet, algunes teules encara eren al mig de la carretera. Si alçaves la vista, observaves canonades d’aigua trencades i persones intentant reparar els seus teulats, posant-hi plàstics per evitar que s’escolés l’aigua i passés el vent pels forats. En algunes cantonades, hi havia cordons policials i dels Bombers que delimitaven les zones de pas pel risc de caiguda d’algunes teulades i trossos de façana. L’efecte, el d’una ciutat trencada.
Entre els veïns i veïnes del municipi, que més aviat té el caliu d’un poble, la pedregada era el tema principal i únic de conversa entre els que circulaven pels carrers. La gent assenyalava teulats trencats, feia fotografies als vidres dels cotxes trencats i conversaven sobre la mida de les pedres que havien caigut. De fet, el Servei Meteorològic de Catalunya va anunciar que la tempesta de l’Empordà va arribar a tenir 20 quilòmetres d’altura i que les pedres que van caure a la capital del Baix Empordà són les més grans des que hi ha registre (2002).
Més enllà de totes les destrosses materials, la gran pedregada va causar una gran commoció entre els ciutadans per la mort d’una nena de 20 mesos, a causa de les lesions provocades per les pedres. La ciutat està de dol. «Al final, els desperfectes i les destrosses que ens ha provocat la calamarsada s’arreglen, però el que s’ha emportat d’aquesta família, és per sempre», diu, afligit, José Rey.
