El plaer de conèixer

Un dels propòsits que m’he fet per l’any nou és conèixer millor els 36 municipis que comprenen la nostra comarca. Sigui caminant o en bicicleta. N’hi ha algun, ara no el descobriré, que no l’he trepitjat mai. Altres els anem descobrint a poc a poc. Un recorregut a peu pel camí -de vegades pedregar- de ronda que va de Tamariu fins cala Pedrosa no el vaig fer fins fa a penes un mes. No vaig arribar més enllà perquè es feia fosc. Al poble de Santa Cristina d’Aro vaig anar-hi per primer cop en 55 anys per visitar el museu de la Màgia amb els tres nens i gràcies a la meva germana, que ens va preparar la sorpresa. A Ullà, que pot semblar un poble de pas entre Torroella i l’Escala, hi he estat per primer cop per comprar-hi llenya fa uns quants dies. Al Castell de Montgrí només hi he pujat dos cops, però, en canvi, el museu de la Mediterrània l’he visitat més de cinc vegades.

Les preferències varien depenent de l’època de l’any. D’abril a octubre evito anar a Calella i a Llafranc; el carrer Major i el port de Palamós és per anar-hi tranquil·lament fora de temporada. A l’estiu és un campi qui pugui. Només feia alguna escapada l’estiu per anar al cinema Arinco, ja tancat, i on recordo vaig veure per primer cop La Guerra de les Galàxies. El darrer cop que vaig estar a Platja d’Aro va ser per motiu de l’enterrament de l’estimat restaurador i hoteler Jordi Comas l’any 2012. A banyar-me a S’Agaró hi vaig tornar el passat juliol després de més de deu anys. Em va alegrar veure peixos en una aigua netíssima a Sant Pol. De Sant Feliu només en mantinc un record: fer el passaport.

«Una de les meves rutes preferides en bicicleta és arribar-me a la gola del Ter»

Les marxes per córrer o caminar per les Gavarres són una bona oportunitat a la primavera i la tardor per gaudir dels nostres boscos. Recordo haver inaugurat la de l’Arboç l’any 79, que surt de la Font de l’Arbre de la Bisbal, amb el meu pare i espero tornar-hi en la pròxima edició. Una de les més boniques és la de Monells. Mai he entès, per cert, per quina raó Madremanya i Sant Martí Vell no formen part del Baix Empordà. Que els del Gironès no s’ofenguin. En la zona menys turística de la comarca sempre ens queda l’opció de visitar el museu dalinià de Púbol.

Una de les meves rutes preferides en bicicleta és arribar-me a la gola del Ter passant pels aiguamolls de les Basses d’en Coll, on els bernats pescaires i uns quants ànecs encara hi fan temporada. Veure com, any rere any, la gola va canviant, és un petit exercici. En temps de sequera, com ara, fa una mica de llàstima. Ja que he entrat a la zona de la badia de Pals, encara estic donant voltes als tres cignes negres que vaig arribar a albirar el mes de juny passejant al capvespre davant l’antiga platja de les antenes de Ràdio Liberty. Un espectacle inaudit, del que no vaig guardar prova gràfica. Si us plau, si algú els torna a veure, que avisi. L’alegria del mes ha estat la notícia que s’ha aturat el projecte de fer una nova carretera, absolutament innecessària, per arribar a la platja de Pals. Els decidits a destrossar el Baix Empordà han tornat a perdre. Un dia vaig anar a Pals des de Begur enmig de les urbanitzacions i no em podia creure les bestieses que encara s’estaven construint. Sempre m’ha fet molta mandra anar a Begur i les seves cales.

«Vull tornar al poblat ibèric d’Ullastret,on sempre paroa comprar recuit»

Vull tornar al poblat ibèric d’Ullastret, on sempre paro a comprar recuit. I, no cal dir-ho, no hi ha millor vista per veure el Canigó nevat darrere Palau-Sator, la meva fotografia ideal. Els camins, gastronomia inclosa, entre Palau, Fontanilles, Peratallada i Fontclara, sempre els gaudiré. A Pals hi aniré el primer de gener per veure el pesebre vivent. Abans, espero poder-me banyar. No diré on. A Corçà i els seus voltants? Sempre m’hi perdré.

Molt bon any nou.

Subscriu-te per seguir llegint