Cedeixen el Castell de Solius a l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro

El Castell de Solius, que data del segle XII i està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, ha passat a formar part de l’inventari de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. En el darrer ple, el consistori va formalitzar la cessió de l’immoble, que era de propietat privada, al municipi. Segons detalla l’alcaldessa, Lourdes Fuentes, el castell ha sigut objecte de desig per part de l’Ajuntament des de fa més d’una dècada. «L’any 2008 l’Ajuntament s’havia interessat per comprar-lo, però no es va arribar a cap acord i ara s’ha pogut tirar endavant gràcies a la cessió de la part privada», explica Fuentes. L’alcaldessa afegeix que el Castell era actualment propietat d’una dona que havia viscut al municipi i que inicialment volia deixar-lo en herència als seus fills. Aquests, però, donat l’estat de l’immoble, haurien fet canviar d’opinió a la propietària que finalment l’ha cedit a l’Ajuntament a canvi que sigui l’administració local la que assumeixi tots els costos del donatiu.

«L’any 2008 l’Ajuntament s’havia interessat per comprar-lo, però no es va arribar a cap acord i ara s’ha pogut tirar endavant gràcies a la cessió de la part privada»

Lourdes Fuentes

— Alcaldessa de Santa Cristina d'Aro

 «És un Bé d’Interès Nacional i bé, trobem que és important que l’Ajuntament el tingui. El castell està bastant fumut, però l’objectiu és demanar subvencions per millorar-ne la seguretat i intentar fer una mica de reconstrucció. Ara, de moment, el que farem és mirar de cara a l’any que ve començar a moure per pressupostar. Quan hagin passat les eleccions ho mirarem. Però la idea és aquesta. És important pel municipi que sigui un equipament públic», afegeix l’alcaldessa, que reconeix que qualsevol gest en aquest sentit anirà en detriment del futur govern municipal.

Múltiples canvis de propietat

El castell de Solius, antigament conegut amb el nom de castell de la Roca, data del segle XII, segons detalla l’administració local. Després d’haver estat propietat de diversos senyors feudals, el 1231 va passar a ser una possessió de la sagristia major de la catedral de Girona, que en va tenir la titularitat fins a mitjans del 1800, moment en què va passar a ser de titularitat privada. Més enllà de la seva funció militar, el castell era el centre des del qual s’administrava i es governava el territori inclòs al terme de Solius, que es trobava sota la seva autoritat. Durant la guerra de Remences va passar a ser controlat pels pagesos revoltats. 

Amb el temps va perdre importància pel seu difícil manteniment. Els propietaris hi van fer obres el 1830, en època carlina. L’obra fou feta amb poca solidesa i una part de la que quedava, la sud-est, va ser enderrocada del tot per una forta tramuntanada, el 9 de setembre de 1969. Per perpetuar-ne la memòria, mossèn Josep Maria Cervera i Berta va fer una sardana amb el títol «El Castell de Solius».

Vistes privilegiades

L’estat del castell actualment és bastant ruïnós, tot i que encara conserva algunes parets. Des de l’Ajuntament destaquen el mirador que hi ha a la part superior de l’equipament, que permet unes vistes privilegiades de l’entorn. De fet, l’alcaldessa exposa que en cas de repetir mandat es treballaria en una línia per potenciar el castell com a mirador: «És important conservar el patrimoni que tenim, com les coves d’en Daina. El castell està en mal estat, però té molt bones vistes. Si s’aconseguissin subvencions es podria treballar per potenciar-ho».

Subscriu-te per seguir llegint