El Govern desisteix de recomprar la base Loran de l’Estartit

La Generalitat ha desistit en el procediment per exercir el dret de tempteig i retracte per recomprar la base Loran de l’Estartit, adquirida per un particular l’any 2021 després que haguessin quedat desertes quatre subhastes del Ministeri de Defensa. Segons la documentació a la qual ha pogut accedir Diari de Girona, tot i que l’abril de l’any passat el Govern català va anunciar públicament la seva intenció d’exercir aquest dret, el 2 de novembre de 2022 no va comparèixer a l’acte d’audiència prèvia del procediment judicial, a la qual estava convocat juntament amb el propietari. Tampoc va al·legar cap causa justificada que l’impedís assistir-hi. Davant d’aquesta situació, el jutjat va considerar que la Generalitat ha desistit d’aquest procediment, tot condemnant-la a pagar les costes. Tot i que hi havia un termini de vint dies per presentar un recurs d’apel·lació, fonts properes al cas assenyalen que no se’n va presentar cap. 

Ubicada a la costa del Montgrí, en uns terrenys de més de 35 hectàrees situats en ple Parc Natural, la base Loran es troba en una zona que el Govern espanyol -llavors en mans de l’administració franquista- va expropiar a finals dels anys 50 per cedir-los a la Guarda Costera, una unitat de l’exèrcit dels Estats Units que hi va instal·lar una estació per ajudar a la navegació al Mediterrani. La base va tancar les seves portes el gener de 1995, i a partir de llavors les edificacions van començar a degradar-se. Els diferents equips de govern que han manat a l’Ajuntament han defensat la necessitat de recuperar per a ús públic aquests terrenys expropiats, amb l’objectiu de desmantellar les instal·lacions i poder naturalitzar l’espai. Com a màxim, consideren que es podria mantenir un dels edificis per destinar-lo a usos vinculats al Parc Natural. Durant anys, però, el Ministeri de Defensa es va negar a retornar aquesta finca de forma gratuïta o a un preu simbòlic, al·legant que la normativa ho impedia. 

Quatre subhastes desertes

En canvi, el Ministeri va celebrar fins a quatre subhastes per poder adjudicar les instal·lacions, però totes van quedar desertes. En la primera, el preu de sortida era de 850.000 euros, quantitat que es va anar rebaixant de forma progressiva fins a arribar als 419.000 euros en la darrera subhasta, que es va celebrar el 2019. 

Després del fracàs de les subhastes, un ciutadà francès va presentar una oferta per quedar-se la finca per adjudicació directa, cosa que el Ministeri va acceptar. El cost que en va pagar van ser 468.078 euros. Segons va explicar el comprador en el seu moment, l’octubre de 2020 va fer una paga i senyal corresponent al 5% de l’impost i va enviar tota la documentació al Ministeri de Defensa. Segons la seva versió, el Govern espanyol li va comunicar que, segons la llei, la Generalitat tenia tres mesos per fer una contraoferta (és a dir, exercir el seu dret a tempteig i retracte) per tal de quedar-se amb la finca.  

Tal i com va explicar el comprador, el març de 2021, el Ministeri li va indicar que tindria via lliure perquè la Generalitat no havia manifestat interès per comprar la base. El propi Ministeri va confirmar, en una resposta per escrit als senadors gironins d’ERC Jordi Martí i Elisenda Pérez, que havia comunicat durant el 2021 a la Generalitat la compra de la base Loran, per tal que pogués exercir el dret a tempteig i retracte. El propietari va explicar que, entre maig i juny de 2021, va visitar l’Ajuntament i la direcció del Parc Natural per explicar-los la seva intenció de comprar la base, operació que es va acabar formalitzant el 13 de setembre de 2021, tot i que no va sortir a la llum fins un parell de mesos després, al mes de desembre. 

L’operació va agafar per sorpresa l’Ajuntament de Torroella, que sempre ha defensat que la base Loran es troba en un espai protegit i que per tant no s’hi pot fer cap activitat. I també va activar les alarmes de la Generalitat, que va manifestar que exerciria el dret a retracte per tal de poder-se quedar les instal·lacions pel mateix preu que n’havia pagat el particular, uns 468.000 euros. 

La comunicació es va publicar al Butlletí Oficial de la Província (BOP)i al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l’1 d’abril de 2022, moment en què la Generalitat va explicar que la tramitació estava «molt avançada». La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va mostrar-se confiada que la llei els permetria recuperar aquest espai, ja que la llei catalana de la biodiversitat permet a la Generalitat el dret de retracte sobre qualsevol finca ubicada en un parc natural. Tot i això, el particular va advertir que el Govern català anava tard, ja que se li havia acabat el termini per exercir el seu dret. Per tant, es va mostrar disposat a presentar batalla legal als tribunals.

Finalment, la Generalitat va desistir del procediment de retracte en no comparèixer al jutjat el passat mes de novembre, malgrat haver estat la part demandant. Per tant, a hores d’ara la Loran continuarà en mans del propietari privat, a l’espera de començar les negociacions amb l’Ajuntament de Torroella pels usos que pugui tenir l’espai. Però fins ara, el consistori ha estat clar: es tracta d’una finca en ple Parc Natural i, per tant, és un espai protegit i no s’hi pot fer res.

Subscriu-te per seguir llegint