Més d'un centenar de mestres debaten sobre l'educació inclusiva al Baix Empordà

S'han exposat vuit casos de bones pràctiques de centres d'arreu de la comarca

Més d'un centenar de mestres han participat en les primeres Jornades d'Educació Inclusiva.

Més d'un centenar de mestres han participat en les primeres Jornades d'Educació Inclusiva. / Imatge cedida

Redacció

Què és l’educació inclusiva? Què es pot fer per atendre millor a l’alumnat i empoderar-lo? Aquestes són algunes de les qüestions que han debatut aquest matí prop de 150 mestres d’arreu de la comarca del Baix Empordà en el marc de les primeres Jornades Sobre Educació Inclusiva organitzades pels Serveis Educatius del Baix Empordà i que s'han celebrat a l’Institut de la Bisbal. Segons exposa la directora de l’EAP del Baix Empordà, Lídia Masó Font, la jornada ha esdevingut la primera ocasió en què mestres d’arreu de la comarca es podien reunir per compartir experiències i pràctiques de millora: «Hem sigut més de 130 persones i fins i tot hem hagut de ser selectius amb les inscripcions perquè l’aforament a la sala polivalent de l’Institut de la Bisbal no tenia més capacitat. Valorem molt positivament la jornada, jo diria que ha sigut un èxit, perquè és la primera vegada que s’organitza una jornada a la comarca per parlar de bones pràctiques inclusives. Per fer-ho hem seleccionat vuit centres que fan bones aplicacions i cadascun d’ells ha fet una ponència explicant un cas concret», exposa Masó, que afegeix que en el marc de l’activitat també s’ha comptat amb una conferència de la doctora i investigadora en neurociència per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Marta Portero Tresserra.

Valorem molt positivament la jornada, jo diria que ha sigut un èxit, perquè és la primera vegada que s’organitza una jornada a la comarca per parlar de bones pràctiques inclusives. Per fer-ho hem seleccionat vuit centres que fan bones aplicacions.

Lídia Masó

— Directora de Serveis Educatius del Baix Empordà

En els casos pràctics exposats s'ha parlat, per exemple, de l’arribada d’una nena amb paràlisis cerebral. Els mestres que la van acollir han manifestat els dubtes que van tenir i com ha evolucionat l’alumna al llarg del curs. Com és? Es comunica? Com l’he de rebre? Com l’acolliran els companys? Com es relacionarà amb ells? Podré donar resposta a les necessitats de tothom? Per on comencem?, totes aquestes són algunes de les incògnites que s'han debatut.

Pla general d'una de les conferències de la 1a Jornada d'Educació Inclusiva del Baix Empordà.

Pla general d'una de les conferències de la 1a Jornada d'Educació Inclusiva del Baix Empordà. / Imatge cedida

«També ha agradat molt la ponència de l’escola La Vila de Palamós que ha presentat com treballen amb pictogrames per acompanyar el desenvolupament del llenguatge. O el projecte d’Intercentres d’Acollida que es porta a terme a les aules d’acollida amb l’objectiu que el català esdevingui una llengua comuna que faciliti la inclusió. Uneix, per una banda, les emocions i sentiments dels alumnes nouvinguts i, per altra l’ús del català com a llengua de comunicació entre cultures». Des de l’organització remarquen que la finalitat de l’educació inclusiva és aconseguir el benestar individual i social de tots els alumnes que participen dins el sistema d’educació formal.

Manca d’espais per compartir

Masó subratlla la importància de trobar espais per compartir coneixements a partir de casos pràctics que els professionals es troben en el dia a dia: «Hi ha pocs espais per compartir bones experiències. Aquesta és una jornada complexa d’organitzar amb el nostre dia a dia, però molt important i, després d’haver vist la reacció per part de tothom, en sortim reafirmades».  Per tot plegat, indica que la voluntat dels Serveis Educatius del Baix Empordà és que aquestes jornades tinguin continuïtat i es puguin celebrar amb caràcter anual.

Subscriu-te per seguir llegint