L'IRTA converteix les seves explotacions en laboratoris amb nova tecnologia que permet optimitzar els recursos

L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) ha incorporat en tres de les seves explotacions nova tecnologia, per tal d'optimitzar els recursos com la utilització de fitosanitaris o estalviar aigua. Un dels exemples són els sensors que s'enterren al llarg dels camps i que calculen la quantitat d'aigua que necessita la terra. En funció d'això, el pagès sap si cal regar més o menys i així no se'n malgasta. Una altra de les aplicacions són les càmeres que es col·loquen als tractors i que detecten la quantitat de fruita dels arbres i el calibre de cada peça. La informació es reflecteix després en unes gràfiques on es pot veure si una part de l'explotació pateix més o menys i així es pot actuar en conseqüència.

Si tot va segons el previst, d'aquí a quatre anys el projecte Agrolab de l'IRTA estarà en funcionament a nou explotacions que té l'institut arreu de Catalunya. D'aquesta forma s'haurà completat aquest projecte que vol ser una "xarxa de laboratoris al camp" que optimitzi els recursos a través de la tecnologia. La iniciativa, que actualment s'aplica a tres explotacions, contempla que es facin cinc accions destinades a l'agricultura, per poder fer una "recomanació de varietats de fruita i cereal que sigui molt més precisa" i tres accions més pensades per a la ramaderia. Tot plegat, per poder donar una base de dades a la pagesia que els permeti optimitzar molt més els recursos a l’hora de comprar productes o, especialment ara, per tal d'estalviar aigua a l’hora de regar.

Una tecnologia "diversa i adaptada" a cada tipus d’explotació. A tall d'exemple, l'IRTA Mas Badia de la Tallada d’Empordà, compta amb un tractor amb uns sensors especials que són capaços de mesurar l'alçada de l'arbrat. D'aquesta manera s’apliquen més o menys fitosanitaris. "Ara, la quantitat de producte és la mateixa per a tots els arbres. Amb aquesta tecnologia podem fer que en un lloc se’n tiri menys, ja que en necessita menys per la mida de la planta", explica el director de l'IRTA Mas Badia, Joan Bonany.

Un altre exemple és la instal·lació de càmeres de precisió a la part davantera dels tractors. Aquestes càmeres comptabilitzen la quantitat de fruita que hi ha als arbres i el calibre que té. Amb les dades que reporten, s'elabora una gràfica que permet saber exactament quina part de la finca està patint més i es poden prendre mesures.

A la ramaderia també s'ha incorporat nova tecnologia. La granja que l’IRTA té a Monells (Baix Empordà) n’és un exemple. Amb un collar amb sensors es pot controlar la quantitat de farratge o pinso que se li dona a un animal en concret. D’aquesta manera es pot ajustar el màxim el menjar o, fins i tot, fer una dieta especial per a cadascun dels exemplars que hi hagi. "Si una vaca dona tres vegades menys llet que una altra, no necessita tant i al revés", explica Bonany.

Estalvi d’aigua

Un dels objectius que es persegueix és fer un ús "òptim" de l'aigua que s'utilitza. En aquest aspecte, des de l'IRTA han desenvolupat una tecnologia amb sensors que el que fan és mesurar la quantitat d'aigua que li cal a la terra. Aquestes dades s'envien a través d'un aparell que les processa a una tauleta digital que elabora unes gràfiques. D'aquesta manera, el pagès sap exactament quanta aigua li cal per regar i així fa un ús òptim del recurs per tal de no malgastar-la.

Recerca i validació

El director general de l'IRTA, Josep Usall, ha explicat que l'objectiu d'aquest pla, que és a quatre anys i que té un pressupost de 7 milions d’euros, és "fer recerca i validació". "La idea és portar la tecnologia que existeix en altres sectors i l’aplicarem a les nostres finques i validarem si serveixen o no per les necessitats que té el sector".

Aleshores, el que es farà serà "mostrar" presencialment a la pagesia els avantatges que té i que la comencin a incorporar a les seves explotacions. "El sector si veu que funciona és el primer interessat en aplicar-ho", assenyala Joan Bonany.

En aquest sentit, el director de l'IRTA Mas Badia ha deixat clar que el que no es pot fer és "quedar enrere" en la que ha definit com a "quarta revolució agrícola". "Hem de ser capaços d'acompanyar els pagesos i que l'apliquin. No podem perdre aquest tren i crec que no ho estem fent perquè l'impacte de la revolució digital és important", ha conclòs.