Entrevista | Rikki Nitzkin Empresària i Presidenta de la Xarxade Construcció amb Palla d’Espanya

«Ja hi ha centenars de cases construïdes amb palla a Espanya»

Rikki Nitzkin treballant en una casa feta amb palla.

Rikki Nitzkin treballant en una casa feta amb palla. / Maria Mamerta Agirre

Rikki Nitzkin ha publicat dos llibres sobre construcció amb palla, dirigeix ​​l’empresa Taller Conco, dedicada a aquest sistema constructiu, i dirigeix des de Logronyo una plataforma que coordina professionals i empresaris del sector a Espanya.

D’on va sortir la moda de construir amb bales de palla?

Es va originar a finals del segle XIX a les grans planes dels Estats Units, on no hi havia gaire pedra ni argila. Encara que ja hi havia cases que incorporaven la palla com a material, al costat de morter o tova, va ser amb la invenció de la màquina embaladora quan van néixer aquests maons de palla.

Quan va arribar a Espanya?

El primer edifici del qual tenim constància data del 1996, encara que n’hi haurà alguns anteriors. A Europa, el primer documentat és a França, és del 1920 i ara és la seu de la Xarxa Francesa de Construcció amb Palla.

És fàcil construir una casa amb bales de palla?

Qui ho vulgui fer ha d’investigar les tècniques disponibles i tenir coneixements de bioconstrucció. Cal saber, per exemple, com es mou el vapor d’aigua a través dels materials per no atrapar humitat dins la bala, que es pot condensar i donar problemes. Si ho farà un constructor o un arquitecte convencional, ha de demanar assessorament en bioconstrucció, o bé utilitzar panells prefabricats.

A banda del menor impacte ambiental, quins són els seus avantatges?

La palla és un subproducte del cereal, que moltes vegades es llença i es pot fer servir per construir. Les prestacions tèrmiques que ofereixen aquestes cases són un regal, perquè ofereixen un aïllament tèrmic insuperable.

Són més cares o més barates que les convencionals?

Si no ets tu qui la construeix i l’encarregues a un professional, no estalviaràs gaires diners en un primer moment. El metre quadrat de façana surt més barat, però tens més teulada, acabats més laboriosos, etcètera. La mà d’obra, al final, suposarà un desemborsament semblant a un habitatge convencional. Però sí que estalviaràs molt a llarg termini en calefacció, refrigeració i salut.

Quantes cases de palla hi ha ara a Espanya?

És difícil saber el nombre exacte, però hem passat de no haver-n’hi gairebé cap fa trenta anys a haver-n’hi centenars a tot el país actualment.