Un planeta abocat a l’extinció dels insectes

«El canvi climàtic se suma a la contaminació lumínica i als pesticides»

Cada cop s’està usant més l’expressió ‘Apocalipsi dels insectes’ per referir-se al seu declivi massiu... Fa dècades que els experts en conservació van fixar la seva atenció als insectes, però només recentment el problema ha calat en l’opinió pública. Ja no veiem les vores de camins plens de papallones o de borinots i cada vegada s’acosten menys insectes als fanals del nostre poble. Es parla que el 75% de les espècies d’insectes d’Europa poden estar literalment en perill. Ja fa moltes dècades que estem contaminant amb pesticides, amb contaminació lumínica i afectant els nostres ecosistemes de diverses formes. A tot aquest conjunt d’agressions, que encara no hem solucionat, s’hi ha vingut a sumar una força més gran, d’enormes proporcions, que és el canvi climàtic.

Especialment preocupant és la situació dels pol·linitzadors, per la seva afecció a l’agricultura i l’economia. La situació es pot revertir? Els pol·linitzadors tenen un impacte directe a la nostra agricultura, ja que són un vector necessari perquè es produeixi la reproducció de moltes de les plantes útils i conseqüentment tenen una enorme importància econòmica. Però és un error pensar que és possible revertir la situació ocupant-se simplement dels pol·linitzadors útils per a l’agricultura, ja que constitueixen una xarxa complexíssima de relacions a la natura que tot just hem començat a entendre. Per exemple, la desaparició d’un pol·linitzador nocturn especialitzat en una única flor pot produir una cascada de reaccions en altres pol·linitzadors que deixin una planta diürna sense pol·linització.

Tot i que els experts incideixen molt en la importància d’aquests petits animals per a la biodiversitat, el mercat és ple de productes per eliminar-los. Sí, és clar, això és inevitable. Els insectes són presents en multitud de relacions ecològiques, tant als ecosistemes terrestres com als ecosistemes d’aigües dolces. Són grans intermediaris, essencials a les cadenes tròfiques. La immensa majoria dels insectes o són innocus o fins i tot compleixen funcions de gran valor, com és el cas dels pol·linitzadors o els descomponedors, que reciclen milions de tones de matèria orgànica cada any. Llevat d’ambients extrems, la seva presència és universal. Els éssers humans hem envaït la major part dels ecosistemes, hem afavorit unes plantes davant d’altres (les anomenem cultius), i uns animals davant d’altres (en diem bestiar o fins i tot animals de companyia). Si hi ha més d’un milió d’espècies d’insectes, no podem pretendre que cap entri en conflicte d’interessos amb la nostra espècie, és un problema estadístic. En realitat, només una mínima proporció afecta negativament l’ésser humà. Però l’ésser humà és un animal extremadament capaç i implacable. Intentar competir o compartir hàbitat amb l’ésser humà és una aposta extremadament arriscada. Hem desenvolupat multitud d’estratègies per desfer-nos dels nostres competidors i aquestes estratègies no són en absolut netes ni especialitzades, afecten moltes espècies independentment de si són éssers perjudicials o no per a nosaltres.

Suposo que els entomòlegs assisteixen amb molta preocupació als efectes del canvi climàtic. Sens dubte. A principis dels anys 1990 ja existia un clar interès per la conservació dels insectes, però la comunitat científica no recollia el canvi climàtic com una amenaça seriosa, tampoc no detectava un declivi generalitzat. La qüestió de la conservació es restringia a espècies i hàbitats prioritaris. Avui dia creix el consens sobre el descens de les poblacions d’insectes: les evidències són clares. Podem debatre sobre l’abast del problema, les derivades o sobre la contribució dels diferents aspectes que abans hem esmentat, però no podem negar que el problema hi és. La conservació dels insectes ja és un problema tan greu com el de qualsevol altre grup animal.