Malbaratament alimentari: alguna cosa més que llençar menjar

Mentre més de 800 milions de persones van passar gana al món el 2022, a la Unió Europea (UE) un de cada tres aliments acaba a les escombraries. Un informe recent de l’ONG ambiental Feedback EU conclou que Europa desaprofita més aliments dels que importa. A Espanya, la situació no és gaire diferent, i la llei impulsada pel Govern per acabar amb el malbaratament alimentari continua sense aprovar, malgrat estar redactada des del 2021. Precisament, els experts afirmen que la solució a aquest problema mundial passa per aprovar «lleis ambicioses» amb «objectius vinculants».

La pèrdua i el malbaratament d’aliments al planeta equival al 10 per cent de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, uns gasos que són emesos durant el procés de producció, recol·lecció, tractament i distribució d’aquests aliments. A més, llençar menjar a les escombraries li costa al món un bilió de dòlars a l’any. És «un desafiament global que presenta una càrrega ambiental, social i econòmica significativa per a tots els països i regions, inclosa la UE», ressalta el document.

Una dada reveladora: si el malbaratament d’aliments fos un país, aquest seria el tercer emissor més gran de gasos d’efecte hivernacle del món, només per darrere dels Estats Units i la Xina. Tant l’ONU com les entitats privades recorden que la producció d’aliments és «l’impacte més gran que els humans causen sobre el medi ambient».

Cada any es desaprofiten a la UE un total de 153,5 milions de tones d’aliments, mentre que les importacions sumen 138 milions de tones de productes agrícoles. El malbaratament d’aliments costa a les empreses i les llars de la UE 143.000 milions d’euros i provoca almenys el 6% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la Unió.

En un moment crític per als sistemes alimentaris a causa de les sequeres i la inflació causada per la invasió d’Ucraïna, la cinquena part de la producció pròpia d’aliments de la UE acaba a les escombraries. Curiosament, on més menjar es llença no és als grans restaurants o supermercats, com es podria creure, sinó a les llars particulars: entre un 50% i un 60% del total, segons les fonts.

La situació, segons els experts i les ONG, és insostenible: «Els aliments, la seva producció, distribució i eliminació estan impulsant la desforestació, esgotant les nostres reserves d’aigua dolça i els nostres sòls, alhora que representen una quarta part de la nostra factura mundial de gasos d’efecte hivernacle», ressalta l’ONG Feedback EU, que forma part d’un moviment internacional que inclou també l’Oficina Europea de Medi Ambient i Zero Waste Europe, les empreses Too Good to Go i OLIO, i membres de la Plataforma de la UE sobre pèrdua i malbaratament d’aliments.

Aquesta plataforma ha reclamat a la UE que aprovi objectius legalment vinculants perquè els estats membres redueixin dràsticament el malbaratament d’aliments. Ressalten que el 2015 es va marcar com a objectiu reduir el malbaratament de menjar per al 2030 en un 50%. Però no s’ha avançat gens des d’aleshores.

L’informe de Feedback EU estima que a la UE es desaprofiten 89,8 milions de tones d’aliments en la producció primària, tres vegades més que a les llars. Però afegeix que la major part del malbaratament podria estar quedant fora dels mesuraments, ja que s’exclouen els aliments que queden sense collir i els que s’usen a les granges.

Els autors insten les autoritats comunitàries a promulgar lleis alimentàries ambicioses i vinculants per reduir el malbaratament d’aliments en no menys del 50% per al 2030, aplicat a tota la cadena de subministrament «des de la granja al tenidor». «No hi ha temps per perdre. Ha arribat el moment que la Unió Europea estigui a l’alçada del desafiament», clamen.

En el conjunt del planeta, gairebé 1.000 milions de tones d’aliments disponibles per als consumidors (el 17% del total) acaben cada any al cubell de les escombraries de llars, detallistes, restaurants i altres serveis alimentaris, segons un informe del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), del 2021. Per fer-se una idea, el pes d’aquest menjar desaprofitat equival a 23 milions de camions de 40 tones completament carregats. Posats en fila, farien fins a set voltes alplaneta Terra.

També l’ONU alerta dels danys mediambientals que causa aquest fenomen, perquè per produir tots aquests aliments que no s’utilitzen s’han hagut de desforestar grans quantitats de terreny, emetre gasos contaminants a l’atmosfera, consumir recursos hídrics, contaminar aigües marines o fluvials, a més de sòl, i altres impactes. Tot això, per res.

«Disminuir el malbaratament d’aliments reduiria les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la velocitat de la destrucció de la naturalesa produïda per la modificació del sòl i la contaminació. Alhora, reduiria la gana i estalviaria diners en un moment de recessió mundial», assenyala Inger Andersen, directora executiva del PNUMA.

No és, per tant, un problema que es limiti a malbaratar menjar que, per si sol, podria acabar amb gran part de la fam al món. Desaprofitar aliments genera un greu impacte sobre l’entorn del qual depenem.

Espanya ja té una llei redactada, però encara sense aprovar

Què passa en aquest apartat a Espanya? Més del mateix, o fins i tot pitjor: cada any es llencen més de 8 milions de tones de menjar al llarg de tota la cadena alimentària. Dit d’una altra manera: en total, un de cada tres aliments acaba a les escombraries.

Es dóna la circumstància que Espanya està tramitant una Llei de Prevenció de la Pèrdua i el Malbaratament Alimentari, precisament en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i les demandes de l’ONU i els experts. El projecte de llei va ser aprovat al Consell de Ministres l’octubre del 2021, però des d’aleshores segueix esperant la seva aprovació i entrada en vigor. El Ministeri d’Agricultura afirma que probablement s’aprovarà abans de març.

Es tracta d’una llei que obligarà les botigues a fomentar la venda de productes «lletjos, imperfectes o poc estètics» que estiguin en condicions òptimes de consum, així com a incentivar la venda d’aliments de proximitat, ecològics i a granel, segons va anunciar en el seu dia el ministre Luis Planas.

A més a més, la norma preveu una jerarquia d’aprofitament dels aliments sobrants. En primera instància, s’han de lliurar a entitats humanitàries o bancs d’aliments; en segon lloc, se’n preveu la transformació en melmelades o sucs i, finalment, quan no siguin aptes per al consum humà, es destinaran a alimentació animal, compost i biogàs.

Les organitzacions de consumidors i conservacionistes recorden que per evitar el malbaratament alimentari només cal tenir una mica de consciència a l’hora de la compra. Aquests són alguns dels consells que donen aquestes entitats:

- Planificació. Abans de fer la llista de la compra, revisar bé la nevera i el rebost per evitar comprar productes que ja tenim i acabaran fent-se malbé. També és útil organitzar un menú setmanal per utilitzar en primer lloc els productes més peribles. Això també permet garantir una dieta variada.

- Organització. Un cop feta la compra, col·locar sempre els aliments més antics davant dels nous, per reduir així les possibilitats que algun producte oblidat caduqui. Convé també distingir entre les dates de caducitat i les de consum preferent, aquesta última per a productes més duradors.

- Calcular i reutilitzar. Calcular bé les quantitats abans de cuinar. També cal aprofitar els aliments sobrants ja cuinats per elaborar altres plats. L’ús del congelador, a més, ens evitarà llençar molt menjar.