Crisi alimentària per la sequera i la calor

La crisi mundial de l’aigua ja no pot ser ignorada». Sense una transformació de l’economia i una reestructuració de la governança de l’aigua, cap persona, lloc, economia o ecosistema se salvarà. «Les inundacions, sequeres i altres esdeveniments extrems d’aigua sense precedents de l’any passat no són episodis estranys, sinó una evidència d’una crisi sistèmica, resultat de dècades de mala gestió humana de l’aigua». Aquests són alguns dels advertiments de l’informe Canviant la marea: una crida a l’acció col·lectiva, publicat per la Comissió Global sobre l’Economia de l’Aigua, que llança una severa advertència: «El món està en una cruïlla i ha de reaccionar ja». Com a conseqüència de tot això, Espanya serà un dels països més afectats en el subministrament d’aliments.

L’informe avisa de la creixent crisi de l’aigua, entrellaçada amb l’escalfament global i la pèrdua de biodiversitat, de manera que totes tres es reforcen. Però el document també recull les accions que cal prendre de manera urgent i col·lectiva per aturar aquesta crisi.

Les activitats humanes en tenen la culpa: estan canviant els patrons de pluja, la font de tota l’aigua dolça del planeta, cosa que porta a un canvi en el subministrament a tot el món i a la modificació del cicle hidrològic global. Cada grau més de temperatura afegeix un 7% d’humitat al cicle de l’aigua, la qual cosa el sobrecarrega i l’intensifica, provocant cada cop més esdeveniments climàtics extrems.

L’estudi destaca que més de 2.000 milions de persones no tenen accés a aigua gestionada de manera segura, que 4.000 milions experimenten escassetat durant almenys un mes a l’any, i que cada 80 segons mor un nen menor de 5 anys per malalties provocades per aigua contaminada. Per això la crida dels autors de l’informe a desenvolupar una nova economia de l’aigua.

Espanya no apareix citada explícitament en l’informe, però sí que en queden reflectits el present i el futur hídric en diversos mapes. Un d’ells revela que Espanya serà un dels països que registrarà un percentatge més alt de reducció en el subministrament d’aliments el 2050 a causa de l’estrès hídric i de la calor.

La disminució a la Península se situarà entre el 12,4% i el 14,9%, cosa que ens col·locarà com un dels països més afectats d’Europa per aquesta reducció d’aliments. Només superaran aquest percentatge els països del sud d’Àsia situats a la franja que va de l’Afganistan a la Xina, exceptuant tots els de la península Indoxina, excepte Birmània.

UN PROBLEMA SUPRANACIONAL

Però el de l’aigua és un problema supranacional, global. La ciència ha demostrat que les comunitats i les nacions estan entrellaçades hidrològicament, no només pels rius i l’aigua superficial, sinó també pels fluxos d’humitat atmosfèrica (els rius atmosfèrics, com els defineixen els científics). Conseqüència: les pràctiques que es facin en qualsevol regió suposen impactes en les precipitacions registrades en altres.

«Si no es controla, la crisi mundial de l’aigua posarà en perill tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), fent-los pràcticament impossibles d’assolir. Posarà en perill la seguretat alimentària i sanitària, exacerbarà la pobresa i la pau dins i entre les nacions», alerta la Comissió.

Tot això «afectarà de manera desproporcionada les dones, els grups vulnerables i marginats de les comunitats indígenes, els joves, els agricultors, els treballadors i les petites i mitjanes empreses», afegeix.

Països sencers ja s’han vist empesos a una greu inseguretat alimentària. I les inundacions, les sequeres, les onades de calor i els incendis forestals estan causant «costos humans, econòmics i ecològics sense precedents a pràcticament totes les regions del món», apunta.

«El creixement mundial de la població i els ingressos i els canvis en el consum per càpita d’aliments, pinsos, fibra, fusta i energia han provocat taxes sense precedents d’ús de la terra i l’aigua dolça a l’agricultura», recull el text .

Les extraccions d’aigua blava (de rius, aqüífers, llacs i dipòsits d’aigua) han augmentat des dels 500 quilòmetres cúbics del 1900 fins a més de 4.000 el 2022. Això ha contribuït a l’esgotament global de les aigües subterrànies i a la degradació dels entorns riberencs .

Els autors de l’informe sostenen que per escapar d’aquest atzucac calen «accions col·lectives i urgents, audaces i integrades», que s’han d’aplicar abans del 2030. Accions que han de ser tant locals, com regionals, nacionals i globals. Els autors resumeixen la seva proposta per assolir un futur hídric sostenible i just en set punts:

!Gestionar el cicle de l’aigua com un bé comú global, que ha de ser protegit col·lectivament i en interès de tothom. Significa reconèixer que l’aigua està cada cop més entrellaçada amb el canvi climàtic i l’esgotament del capital natural del planeta; que és fonamental per a la seguretat alimentària, i que només serà sostenible amb justícia i equitat a tots els racons del món.

«Garantir que es compleixi el dret a l’aigua per a tothom. Adoptar un enfocament de l’aigua centrat en els resultats i impulsat per una missió que inclogui tots els rols clau que exerceix en el benestar humà. S’ha de complir el dret humà a l’aigua potable per a ús domèstic; cal fer servir la innovació i l’estratègia industrial per solucionar problemes concrets; i han d’augmentar les inversions en aigua a través d’aliances publicoprivades.

·Deixar d’infravalorar l’aigua. La fixació de preus adequada, juntament amb el suport a les persones necessitades, permetrà que l’aigua es faci servir de manera més eficient, de manera més equitativa i més sostenible. També cal tenir en compte el valor no econòmic de l’aigua en la presa de decisions per assegurar la protecció de la naturalesa, de la qual depenen el planeta i la vida.

$Reduir subvencions a l’agricultura i a l’aigua. Eliminar gradualment fins a 1.000 milions de dòlars (930 milions d’euros) de subsidis per a agricultura i aigua cada any, que sovint generen consum excessiu i pràctiques perjudicials per al medi ambient. S’han de reduir dràsticament les fuites d’aigua que costen milers de milions a l’any, i exigir la divulgació de les empremtes hídriques per orientar el capital i les preferències dels consumidors a favor de les pràctiques sostenibles.

%Afavorir la inversió privada. Establir associacions per a l’aigua justa per permetre inversions en accés a l’aigua en països de baixos i mitjans ingressos. Atreure com a inversors empreses privades, bancs, institucions i diners filantròpics. Els rendiments econòmics d’aquestes inversions superaran àmpliament els seus costos.

&Enfortir els sistemes d’emmagatzematge d’aigua dolça, especialment els actius naturals, com els aiguamolls i les aigües subterrànies, que s’estan esgotant perillosament. Cal desenvolupar l’economia urbana circular de l’aigua, mitjançant el reciclatge d’aigües residuals industrials i urbanes, i canviar l’agricultura a reg de precisió i cultius que requereixen menys aigua. És una de les vies per a una agricultura no destructiva.

/Remodelar la governança multilateral de l’aigua, actualment fragmentada. La política comercial s’ha d’utilitzar com a eina per a un ús més sostenible de l’aigua, mitjançant la incorporació d’estàndards de conservació als acords comercials. Cal apoderar agricultors, dones, joves, pobles indígenes i comunitats locals, i els consumidors que són a la primera línia de la conservació de l’aigua.